Fa 17 anys que viu a Barcelona i de moment no té pensat canviar de ciutat. “Es renova culturalment però l’esperit és sempre el mateix”, assegura Leonardo Anselmi (Rosario, Argentina, 1976), activista que va arribar a ser la cara del moviment que va aconseguir la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Anselmi va venir a la capital catalana per amor i es va quedar per la passió, l’activisme i el poder d’organització que li han demostrat els veïns de la ciutat. Ara, el que no concep és quedar-se de braços plegats davant la situació climàtica crítica i les acusacions del Govern als animalistes que denuncien l’explotació a les granges del territori.
Fa nou anys que va desaparèixer la tauromàquia de Catalunya, com ho recordes?
Una explosió de sensacions i emoció. Als responsables de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ens miraven de tot arreu; el moviment social, els lobbies enemics i les formacions polítiques. Vaig acabar sent portaveu de la Iniciativa per una qüestió de constància. Jo aportava el que podia i, quan un dia una companya no va poder anar a un debat de televisió i m’hi van enviar a mi I aquí continuo. El nostre moviment té l’avantatge que el què diem als despatxos és el mateix que diem amb un altaveu al carrer.
Però els correbous, per exemple, continuen.
Vam haver d’escollir. Teníem el suport popular limitat i havíem de marcar una línia per tirar endavant. El que més rebuig popular tenia era l’assassinat públic dels animals i vam haver d’abandonar els correbous, els circs i els delfinaris. La derrogació dels correbous no tenia massa suport popular però ara sí. No més enllà d’un parell d’anys aquestes celebracions tornaran debatre’s al Parlament. Són anacròniques i poc ajustades a la realitat actual.
Parlant de realitat, què està passant amb el planeta?
És moment que l’ésser humà s’ubiqui en l’espai de la vida. El nostre pas és un sospir en la història del planeta. Jo defenso un discurs que no posi l’home al mig, anti-andropocentrista, que vetlli pel planeta però tot això és una paradoxa perquè al cap i a la fi ho faig per lluitar per la supervivència de la humanitat. El planeta s’alliberarà de nosaltres i seguirà girant. Hem d’educar a través de l’empatia i la compassió.
Hi ha manera de revertir-ho?
Estem anant a 150 km/h i el precipici està a mig metre. Hauríem de preparar-nos per l’impacte de la caiguda i no intentar prevenir-la. Aquest planeta serà inhabitable. La bona notícia és que això, fa 15 anys, només ho deien els ecologistes i ara, ho diu l’ONU. La decisió taxativa s’ha de prendre ara, el moment del canvi és ara. Tenim blocs gegants de gel caient a Groenlàndia però fins que la realitat no arribi a la Rambla, aquí no es farà res.
Que està passant amb el Govern i els activistes animalistes?
Els governs del món estan agafats del coll pels grups de pressió ramaders i el nostre està criminalitzant els activistes. Els presenten amb antifaç i de negre, com si fossin terroristes. Està associant la desobediència civil pacífica amb criminalitat pels diners, no és acceptable i sobretot venint d’una conselleria d’esquerres. Com pots atacar amb repressió un moviment social?
Es queixen molt del fet que els activistes van entrar dins propietat privada.
Es va entrar de manera pacífica en propietat privada que està matant el planeta i no hi ha res més públic que això, res més públic que el problema mediambiental. Com és que només volen parlar d’un debat sobre la propietat privada? Jo personalment li vaig dir a la consellera Jordà de reunir-nos i parlar, li vaig demanar l’oportunitat de poder explicar-nos.
Ho va acceptar?
No em va respondre la carta, pero sí em va enviar un missatge per Twitter quan va començar a bullir el tema a les xarxes socials. Deia que havíem de fer-ho, des de llavors no he sabut res més.
Que volen aquests activistes?
Són gent jove que creuen que la meva generació ha fracassat i tenen tota la raó. Estan segurs que ja no hi ha temps de seure a dialogar, pensen que s’ha de denunciar el què està passant allà on està passant. Es manifesten directament als llocs perquè veuen inútil fer-ho davant el Parlament. No confien en la democràcia representativa ni en els càrrecs electes i tenen tota la raó. El fracàs d’avui dia són les decisions que es van prendre en el passat. Estan preocupats perquè creuen que d’aquí a uns pocs anys no tindrem planeta per viure.
Però la consellera els acusa de posar en risc la bioseguretat.
Els acusen de posar en perill la bioseguretat del lloc però el treballador que sortia a les notícies no portava cap roba especial. Els Mossos que van anar-hi, tampoc. M’estàs dient que les accions dels joves afecten la salut i el benestar animal quan ens estan ensenyant imatges d’animals exposats a hores al sol i sense aigua? És insultant i fa difícil començar un debat però estem disposats. El Govern s’ha reunit diversos cops amb associacions de ramaders però, i amb els activistes? Què menys que escoltar-los? El Govern està deshumanitzant els animalistes.
Una activista de “Meat the victims” amb un vedell
En relació amb la deshumanització, tenim refugiats morint al Mediterrani.
Un altre exemple que la societat civil està solucionant els problemes d’Estat, i fins i tot, el deslegitima. L’Open Arms és la prova que en aquests moments governa el veritable poder, el qui mana a l’Estat espanyol: el capital, l’Íbex 35 i les empreses especuladores.
La societat està prenent nota?
Tenim una reacció bona, a destemps, però bona. La societat està veient que el problema del medi ambient no són els arbres i els rius nets, sinó que és el mateix capitalisme, és el nostre model de viure i que està afectant els seus fills, filles, pares, mares, germans, germanes, etc. Això desperta un estímul per lluitar per si mateixos. Els activistes estan obligant al govern a tenir aquest debat amb serietat. Els polítics viuen a partir dels nostres suposats interessos, no dels nostres desitjos. Estem davant un procés de transformació social que està empoderant a la societat civil, som conscients que els polítics tenen massa poder i que nosaltres som qui els hi van donar aquest poder. Estan sent moderats en moments d’una radicalitat climàtica.
Ara també estàs en la lluita pel canvi en els zoològics.? No voleu tancar el zoo, sinó tancar “la seva ideologia” i frenar la reproducció dels animals exòtics i enviar els màxims que pugueu a santuaris i reserves.
Els zoos inverteixen diners a crear gàbies guais quan haurien de fer-ho per protegir els ecosistemes. Sempre s’han servit de la naturalesa, l’han explotat i no l’han aprofitat. Són l’exemple perfecte que la ideologia colonialista continua viva i és un insult dir que pertany al passat. El cas més proper és el de Barcelona, on explicaven com van portar un orangutan perquè corria perill a Borneo per la desforestació en produir oli de palma. El problema és que vam anar a la botiga de productes alimentaris del centre i 8 de cada 10 estaven fets amb oli de palma. Hem de ser conseqüents i no només dir “ecologia” cada dos per tres. És una manera de consumir i relacionar-se amb el nostre món. Si realment fessin el que diuen que fan, la nostra iniciativa no tindria sentit.
El panorama és esperançador?
Sóc molt escèptic amb el PSC i dubto que vulguin aplicar la nova ordenança, ens posarem d’acord per les males i tant de bo m’equivoqui. Volem garantir que els zoològics facin de veritat conservació de l’ecosistema i educació. Al setembre tornarem a les mobilitzacions i exercirem d’observatori.
Sembla que vostè té una història molt llarga amb el moviment animalista i el veganisme.
Sempre havia estat sensibilitzat amb els animals però no m’havia plantejat mai que la pitjor acusació moral me la podia fer jo mateix. Em vaig preguntar si per menjar seria capaç d’assassinar un animal? La resposta va ser, òbviament, que no i em resultava hipòcrita pagar a algú perquè ho fes. Des d’aleshores visc d’una manera que està d’acord amb els meus valors.
