Les precàries condicions dels socorristes han provocat un dèficit en la vigilància de les platges. Entitats catalanes asseguren que Catalunya necessita més professionals dels que té per cobrir els quasi 800 km de costa del territori mentre que els sindicats afirmen que les condicions laborals actuals no ho faran possible. “Estem treballant per quatre o cinc euros l’hora”, assegura al Món Carlos Parra, de SOS Socorristes. La situació és dolenta per les empreses també. “No hi ha vigilants perquè, per una part no tots els ajuntaments cobreixen els quatre mesos d’estiu i, per una altra, ofereixen el salari mínim. Parlem d’un àmbit especialitzat, no es pot pagar amb 900 euros. Necessites quasi 10.000 quan només hi ha inscrits poc més de la meitat”, relata a aquest diari Albert Calabuig, de l’Associació d’Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA).
El problema però, també rau en el fet que l’ofici pateix una manca de mínims establerts. “Les Balears i Canàries tenen decrets de seguretat i protecció que s’han de complir a les platges: durada de la temporada, horaris dels serveis, persones necessàries i salaris”, explica Parra, que afegeix: “Catalunya, que va ser líder del turisme europeu a Espanya l’any 2018, no en té“.
Una llei de quasi 50 anys
La legislació de costes vigent només especifica que són els municipis els responsables d’encarregar-se de la vigilància de les platges. “La normativa es va redactar a l’època de Franco i no especifica en cap moment el nombre necessari d’efectius, ni horaris, ni quan comença la temporada i quan finalitza“, lamenta Parra. “Tenim ciutats que fan dos mesos de temporada, altres que només obren els caps de setmana encara que durant tot l’estiu tinguin les platges plenes. Òbviament no crida l’atenció dels socorristes i busquen feina en d’altres sectors”.
Les conseqüències són palpables. A Roses va morir una dona de 80 anys a les 10.28 del matí, a finals de juny. El servei no començava fins a les 11 hores. Al juliol canvia i s’inicia a les 10.00 hores, explica l’ajuntament del municipi, des d’on s’assegura que s’estudiarà el servei de la temporada vinent. “Analitzarem aquest estiu i decidirem el de l’any vinent, si s’ha d’invertir més pressupost, es farà. Aquest va ser establert per la darrera legislatura”, conclouen.
Aquest cas però, no és l’únic de l’estiu. A una platja de l’Escala, a Girona, va morir un home de 51 anys a mitjans de juliol. La mala mar no el va deixar tornar. Tres persones es van llençar a l’aigua per intentar ajudar-lo però es van trobar que tampoc podien tornar. Quan es va alertar a emergències, els van socórrer els vigilants d’una platja propera. L’home va morir, però van aconseguir salvar la vida dels altres tres banyistes. “S’ha de decidir quines platges comptaran amb vigilància i quines no. Aquesta precisament es va definir com que no era concorreguda”, relaten des de l’ajuntament de l’Escala i recorden que la platja compta amb un cartell que avisa de la manca de vigilància. “Són els banyistes qui han de decidir si visiten aquesta o una altra”, afegeixen.
“Volem que es catalogui les platges i s’indiqui com són i què es necessita”, demanen des de SOS Socorristes. “Que diguin, aquesta és de nivell mitjà, per exemple, i es necessita un socorrista cada 200 metres“.
El conflicte de la llista
La manca d’oferta la pateix de manera significant el camp del socorrisme. “Els centres de titulacions no arriben al miler d’estudiants anual”, afirmen des d’AECSA. Però el procés per poder ser contractat com a socorrista és excessiu, segons SOS Socorristes. “Ens hem d’inscriure en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC), pots fer-ho amb qualsevol titulació privada però et demanen dues temporades de formació i experiència“, explica Parra. Aquesta acreditació però, només és aplicable a l’aconseguida dins del territori català. “Tenim gent que ve de fora que pot cobrir places però o no es convalida la seva titulació i experiència o s’ha d’homologar, i es tarda entre 8 i 12 mesos“, detalla. “Això vol dir que les poden presentar al gener i potser al Nadal ja ho tenen“, afegeixen des de l’AECSA.
L’experiència i formació acreditada només serà acceptada si és després del maig de l’any 2017. “Abans d’aquella data no estava regulat i qualsevol persona amb un títol de la Creu Roja, de 50 hores per exemple, o per l’estil podia exercir de socorrista”, explica SOS Socorristes. “Hi havia molts socorristes que treballaven amb aquest tipus de titulacions inferiors al de tècnic, que són 200 hores, aleshores s’havia de fer alguna cosa amb ells i no deixar-los sense treball”, apunten des del Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Esport (COPLEFC). “Ens estem assegurant que només hi treballin persones amb l’experiència necessària“, conclouen.
“Que passà si jo em trec la titulació de 100 hores de la Creu Roja el 2015? Treballo aquella temporada i la del 2016, em sembla bé. Però, i si no puc treballar perquè tinc un familiar malalt un dels estius? No em podré inscriure al ROPEC i jo m’havia tret la meva titulació, tenim molts casos així”, relaten des de SOS Socorristes. La llei catalana obliga a les empreses a contractar només socorristes apuntats al ROPEC però, després de veure que no s’arribava amb les persones inscrites es va fer una moratòria. “El problema ara és que ens diuen des de govern que si contractem gent fora de la llista, no passa res però que la llei és fer-ho i, si succeeix un accident, potser l’assegurança no es fa càrrec”, es queixen des d’AECSA.
Un ofici de seguretat, no d’esports
“Les empreses han de treure els socorristes del ROPEC però aquí ja comencem malament perquè nosaltres no fem esports. Ja hem demanat mil vegades a la Generalitat que ens treguin d’esports”, afirma Albert Calabuig. “És com si posessin també els bombers perquè han de tenir bona forma física, no té sentit”, afegeix Carlos Parra.
Des del COPLFEC però, es remeten a la legislació. “Un socorrista necessita una sèrie de competències físiques per realitzar la seva professió però també fan servir un esport en concret per realitzar les seves tasques, la natació“, asseguren. “Han de dominar aquesta branca de l’esport, per això es considera que està dins el món de l’esport. Dins el pla d’estudis es toca molt aquesta branca”, conclouen.
Les tasques que fan els socorristes no es basa només en la natació, segons els sindicats. “És el 20% mentre que el 80% és prevenció. Som la primera baula que hi ha en la cadena, filtrem al SEM qualsevol intervenció perquè no hagin de venir amb les ambulàncies. Si al pla d’estudis tens un munt de contingut de natació al final, no té res a veure amb la vida laboral. Nosaltres ens encarreguem de prevenir els accidents”, respon SOS socorristes.
