J.Segalés: “L'Estat ens va tombar projectes sobre coronavirus dient que no eren importants”

L’investigador de l’IRTA expert en coronavirus confirma que, si tot va bé, abans d'acabar l'any, podrien començar els assaigs en humans d’una vacuna a Catalunya

Catalunya participa en un estudi per dissenyar la vacuna per fer front al SARS-CoV-2, la causa de la COVID 19, a través de diversos centres. Un d’ells és un equip d'investigadors de el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). El Món conversa amb Joaquim Segalés (Vic, 1968), investigador de l’IRTA-CReSA, professor de la UAB i expert en coronavirus, que anuncia que a finals de maig o principis de juny ja podrem començar a fer proves d'immunogenicitat d’una vacuna, i al setembre o octubre, assaigs amb humans si tot va bé”.

 

Senyor Segalés, va conversar amb El Món tot just dos dies abans que es decretés el confinament per contenir el coronavirus. Dos mesos després, en quin punt es troba la recerca sobre coronavirus en què participa vostè? Hi ha hagut avenços remarcables?

Sí, hem pogut progressar a diferents nivells, un d’ells, el testatge de productes antivírics, que estem fent al laboratori de la unitat de biocontenció amb bioseguretat de l'IRTA-CReSA, i en aquest sentit hem testat més de quaranta antivírics, però només n’hem trobat alguns que potencialment són útils. Entre ells caldria esbrinar el remdesivir i l’hidroxicloroquina, que ja han sortit als mitjans de comunicació. En relació a la vacuna, també s’està progressant i ja hi ha un potencial prototipus. De fet, a finals de maig o principis de juny ja podrem començar a fer proves d'immunogenicitat si tot va bé. S’està progressant molt ràpid, anem més ràpid que mai, tot i que encara ens queda un llarg recorregut. I no només nosaltres, sinó múltiples grups de recerca a nivell mundial.

 

El cap de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Bonaventura Clotet, que dirigeix l'IrsiCaixa, ha anunciat que “segurament, tindrem vacuna contra la Covid-19 al setembre”. Vol dir que començaran aleshores els assaigs clínics?

Vol dir que tindrem el prototipus, que segurament ja haurem provat en animals. Per tant, si tot va bé i no hem tingut cap problema, aleshores sí que ja tindríem aquest prototipus vacunal. Si funciona molt bé, amb una certa celeritat podríem entrar en la fase clínica amb persones. Però que ningú interpreti que la vacuna arribarà al mercat al setembre i que començarem a vacunar les persones de forma massiva, perquè no és això.

Sigui com sigui, serà una vacunació massiva, o caldrà prioritzar col·lectius?

No hi haurà vacunes per a tothom a partir del moment en què les tinguem. Lògicament, els països més avançats on fabriquin la vacuna, començaran a vacunar els seus ciutadans i no començaran per tercers països. Per això és tan important que hi hagi múltiples iniciatives d’investigació de la vacuna en diferents països del món, perquè és la manera d’assegurar que, encara que hi hagi múltiples vacunes, puguin arribar a un ampli sector de països i població. Igualment, quan es comenci a fabricar la vacuna no es podrà vacunar tothom perquè no hi haurà prou dosis, i el sentit comú ens diu que hem d’anar a buscar els grups de risc, el més evident dels quals és el de persones que tenen malalties concomitants, gent gran i sobretot sanitaris. Almenys aquests tres col·lectius pensem que haurien de rebre la vacuna tan bon punt sortís al mercat.

Considera que cal fer tests massius a la població? És una opció que l’Estat espanyol ha descartat.

Hi ha una qüestió econòmica, però també de disponibilitat de tests que siguin fiables. La recomanació que ha fet l’OMS és testar, testar i testar, perquè serveix per detectar casos el més aviat possible en el curs de la infecció, i quan es detecten, es fa la quarantena corresponent de la persona i els seus contactes. Necessitaríem fer els tests com és aviat millor, i tenir els resultats també molt ràpid i de forma fiable per poder actuar. Ja no ho vam fer així al principi de tot, quan es van començar a diagnosticar casos, i per aquesta raó es va produir una escalada de casos durant el mes de març i l’abril. Ara hem après la lliçó i sabem què hem de fer, una altra cosa és que tinguem tots els recursos per poder-ho fer. Persones que tenen un quadre lleu, i que podria ser qualsevol altra cosa, com un refredat, valdria la pena testar-los quan abans millor. Per si de cas, potser no ho seran, però almenys podrem començar a fer aquesta traçabilitat i les quarantenes, i per tant, podríem parar de base la cadena de transmissió. Però això són test de PCR, de detecció d’infecció.

I els test de serologia, són també necessaris de forma massiva?

Són els tests de detecció d’anticossos, que ens han de permetre saber quina proporció de població ha tingut contacte amb el virus, i, presumptament, ha tingut una reacció immunològica que podria ser protectiva. Pensem que serà protectiva, però això també està encara en discussió, perquè coneixem poc la malaltia. Els primers estudis serològics ens diuen que el percentatge de població que ha tingut contacte amb el virus es podria moure, depenent de la regió, entre un 5% i un 15%, i en alguna zona del món podria ser del 20%. Però és clar, això vol dir que entre un 95% i un 85% de la població que no ha tingut contacte, és encara susceptible de ser infectada.

El confinament ha tingut efectes positius a l’hora de disminuir la taxa de transmissió. Però si es desconfina molt ràpidament, hi pot haver perill de rebrot?

El virus està circulant poc ara mateix, i això és una bona notícia. El problema és que si relaxem massa aquestes mesures de confinament, pot ser que tornem a incrementar els casos i en un moment donat estar en una situació potencial de rebrot. Hem de ser molt cautes, i necessitem testar de la forma més immediata possible, perquè si detectéssim que s’incrementa la taxa de transmissió, hauríem de tornar enrere amb el confinament, perquè si no, tornaríem a estar en la situació del primer brot, i això sí que no ens ho podem permetre sota cap concepte.

L'IRTA investiga la vacuna del coronavirus amb altres centres de recerca catalans JORDI BORRÀS

L'IRTA investiga la vacuna del coronavirus amb altres centres de recerca catalans JORDI BORRÀS

 

Estem parlant més de falta d’inversió pública i privada en recerca i en material, que no pas de possibilitats científiques i tecnològiques per controlar la pandèmia? És a dir, hi ha una distribució errònia dels recursos públics?

Fa més de deu anys que els científics diem que no s’inverteix prou en ciència... quina és la sorpresa? Des del 2008, arran de la crisi, hi va haver retallades en recerca d’una forma molt notable. Però potser precisament és en època de crisi que un govern s’hauria de plantejar una major inversió en R+D+I, perquè és aquest sector el que a la llarga, i no a curt termini, el pot fer sortir d’una situació de crisi important. Ha de tenir possibilitats d’oferir quelcom que vagi molt més enllà del que ha ofert l’Estat espanyol, i tants altres estats, durant molt de temps. La inversió en ciència i salut ha estat molt reduïda, i fa un any, diverses veus havien alertat sobre la possibilitat de pandèmies i malalties infeccioses, però tot i així, no hi ha hagut gairebé cap moviment mundial per incrementar la dotació per treballar amb aquestes malalties. Tinc la sensació que tendim a funcionar d’una determinada manera en situació de pressió, perquè quan hi ha 'pau', ningú no pensa en aquestes necessitats, només quan hi ha 'guerra'. Invertir en recerca sempre és invertir en futur. Nosaltres, i tants altres països a arreu del món, hem descuidat la recerca.

Vostè, com a investigador, ha patit aquesta falta d’inversió pública en els seus projectes?

Perquè se’n facin una idea, en els últims tres anys, el nostre grup de recerca havíem demanat almenys tres projectes en relació a diferents coronavirus, que anaven dirigits a desenvolupar tècniques diagnòstiques i fer estudis epidemiològics, i en tots tres casos els projectes van ser tombats per les agències de recerca estatal amb l’argument que això no era important. Allò que no era important ara fa un any i mig, haver tingut molta més capacitat de maniobra a nivell de recerca amb aquests coronavirus ens hauria donat més capacitat de recerca.

I els ciutadans, ho estan fent bé?

Ho estan fent molt bé, en el sentit que el grau de contenció, d’aïllament, especialment des del 13 de març, és molt considerable. Sí que hi ha persones que no han respectat les normes, però globalment, ha anat molt bé, i aquest bon comportament ens ha permès disminuir sensiblement la taxa de transmissió. Aquestes mesures s’haurien d’haver pres abans? Sí, però dir-ho a pilota passada sempre és més fàcil que en el moment que s’ha de prendre la decisió. Però a més de la contribució ciutadana, la situació ha d’anar acompanyada d’una part científico-tècnica, perquè hem de continuar testant, i en cas de detecció de nous casos, traçar-los bé i fer quarentenes. Amb la qual cosa, només la ciutadania no donarà la resposta al virus, però només testant tampoc. L’objectiu de tothom és comú, i cadascú en el seu àmbit ha de fer la feina.

S’han resolt algunes incerteses respecte a fa dos mesos?

Hem tingut resposta a moltes preguntes, però n’han sorgit de noves.Del SARS-CoV2 cada dia sabem més coses, el grau de recerca a què s’ha arribat és molt significatiu, mai no hi havia hagut abans tant progrés científic per a una malaltia infecciosa en tan poc temps.

 

Comentaris