Tinder i sexting. Són dues paraules ben conegudes des de fa temps, però que durant el confinament s’han usat més de l’habitual. L’aplicació mòbil ha vist com l’aïllament a nivell global disparava el nombre d’usuaris que utilitzaven l’app, i la gent ha hagut de trobar noves maneres de mantenir relacions sexuals sense que hi hagi contacte físic. Ara per ara i si les coses van bé, però, això ja és una etapa passada. No obstant, el jovent ha de lligar. És l’etapa vital en què es desperten més passions i en què ve més de gust relacionar-se sexoafectivament amb altres persones.
El Món s’ha posat en contacte amb experts de l’àmbit de la psicologia i la sexologia perquè reflexionin sobre com la sortida del confinament i la seguretat que a la tardor hi haurà un rebrot del coronavirus al nostre país pot influir en la manera de relacionar-se i experimentar el sexe.
La sexòloga Silvia Catalán opina que, pel que fa als solters, haver-se quedat tancat a casa durant uns tres mesos “no haurà afectat al desig sexual d’aquestes persones”, tot i que apunta que sí que pot haver afectat en l’autoestima de la gent. “Ens hem acostumat a mantenir relacions de manera virtual, on tot és més fàcil i senzill perquè ens amaguem darrera d’una pantalla”, apunta, i afegeix que això ha pogut influir en la nostra seguretat pel que fa a la comunicació entre individus.
Una parella pren el sol al barri de Vallecas (Madrid)
No opina el mateix l’especialista en sociologia de les emocions Francesc Núñez. El professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC considera que “tant les apps com els joves s’han adaptat a la nova manera de relacionar-se i per tant s’han obert nous horitzons”. “Jo no crec que el confinament hagi afectat en l’autoestima del jovent perquè una de les característiques principals dels joves és que es poden reorganitzar i trobar nous hàbits i maneres de relacionar-se”, assegura.
Per altra banda, el professor dels estudis en Psicologia de la FPCEE Blanquerna Lluís Botella Garcia del Cid assenyala que el virus no haurà causat falta d’autoestima en els joves, però “potser sí que una mica d’actitud de sospita, de por i de recança”. No obstant, explica que es pot produir un fenomen similar al del VIH: molta alarma social quan es va descobrir la malaltia però un relaxament important de la societat a mida que han passat els anys. És el mateix que opina Catalán: “L’espècie humana és bastant inconscient i ara ja veiem que la gent s’ha oblidat del preservatiu”. “De fet, el que ara està augmentant són les malalties de transmissió sexual de principis de segle XX”, afegeix també Botella.
Diversos tipus de joves
Una parella juga a voleibol a la platja del Bogatell
Per una banda hi ha l’enemic invisible que és la COVID-19, i per altra hi ha la pressa que molta gent pot tenir per lligar sabent que a la tardor és possible que ens haguem de confinar tots a casa una altra vegada. És per això que Catalán considera que és més probable que els joves busquin abans els “vells coneguts” que no pas anar a conèixer gent nova. “Sobretot per la falsa il·lusió que tenim que quan coneixem algú pensem que aquest estarà net i que ‘si té alguna cosa ja m’ho dirà’”, afirma la sexòloga, que assenyala que aquesta idea és la pitjor que podem tenir per tal d’evitar les malalties de transmissió sexual.
Per la seva banda, Botella opina que hi haurà dos grans grups de joves: “el boig experimentador que anirà a per totes i el jove que durant el confinament ha arribat a patir ansietat i preferirà gent coneguda”. No obstant, alerta que durant aquesta nova normalitat es poden trobar situacions de pressió de grup: “Què diran de mi si no vaig a aquella festa, què passarà si no apareixo a la foto grupal que pengen a Instagram… Molts joves, sobretot els adolescents, consideren que si no apareixen a la foto no existeixen”.
El Tinder s’ha disparat
Aquests dies té tot el sentit del món descarregar-se i utilitzar Tinder, però una de les dades més sorprenents dels mesos de confinament és que el seu ús s’ha vist augmentat. Per què els joves utilitzaven Tinder si sabien que no podien quedar amb l’altra persona? “L’amor, la seducció i el flirteig és un joc molt solitari, en el sentit que el més important són els espais que genera la imaginació”, apunta Núñez, que insisteix que “l’amor és un mecanisme de idealització de l’altre i de tu mateix; t’emociones, pateixes, t’excites, tens esperança, decepció… i això és tan real com un objecte material”. També explica que “si la persona amb la què fa setmanes que xateges t’agrada físicament quan la veus en persona, ja tens molt guanyat perquè ja arrossegues una relació amb ella que va bé”.
Per altra banda, Botella assenyala que d’aquest confinament se’n poden fer molts estudis socials, i que la relació de les persones amb les aplicacions per lligar en podria ser un. “El Tinder és l’abstinència, i allarga el període de flirteig”, afirma a més d’explicar que durant la quarentena s’han pogut conèixer els “millenials victorians”, perquè basaven les seves relacions en la correspondència.
Una parella seu a les butaques d’un cinema de Màlaga
Sexting
Ha arribat per quedar-se. Així ho considera tothom. Catalán diu que “qui l’hagi descobert durant el confinament segurament s’hi quedarà” ja que “és una manera divertida” d’experimentar el sexe i que “genera poc compromís”. I també considera que és un fenomen que se seguirà utilitzant perquè “les relacions virtuals són una cosa que està al dia”.
“No té aturador”, diu Núñez, que assenyala que “el sexting no és més que la demostració que ja fa temps que ve una gran revolució”. “Cada cop hi haurà més eines i joguets per satisfer de manera eròtica les persones; el problema, però, arribarà quan la tecnologia pugui arribar a ser un bon substitut d’una persona”, apunta. I afegeix que “el problema no és quan un robot pot ajudar la gent gran en les feines de casa, sinó quan la màquina pot arribar a ser preferible abans i tot que el contacte sexual amb una persona de carn i ossos, ja que això ens pot dur a conseqüències indesitjables”.
