Una investigadora de la UdG denuncia discriminació masclista per part dels seus superiors

La dona assegura que "sempre se m’ha vetat o se m’han posat traves per poder fer el meu propi camí professional"

Una investigadora d'un grup de recerca de la Universitat de Girona (UdG) ha denunciat a les xarxes socials haver patit discriminació masclista per dos companys de feina. "M’he vist aïllada, menystinguda i menyspreada per dos homes. M’han negat tota oportunitat per poder progressar, sentint-me sempre discriminada i ignorada", ha escrit Eva Bussalleu en un text de dues pàgines, on detalla que aquesta discriminació ha estat per part del director del grup de recerca -a quina anomena Sr. A- i per part d’un company que també va esdevenir el seu cap -i que anomena Sr. B-.

"No he tingut oportunitats ni ajuda per poder progressar científicament, sentint-me sempre discriminada i ignorada, en detriment del Sr. B, sempre afavorit pel Sr. A: no he tingut l’oportunitat, per exemple, de poder liderar cap projecte de recerca, malgrat la meva insistència", recorda, i denuncia que més aviat, "tot el contrari, sempre se m’ha vetat o se m’han posat traves per poder fer el meu propi camí professional, disposant sempre de molt pocs recursos o fins i tot d’haver-m’ho de pagar de la meva butxaca".

La situació va arribar fins el punt que "ni em dirigien la paraula, m’ignoraven en públic, no m’informaven ni de qüestions més bàsiques del grup de recerca ni de l’àrea, desconeixent sempre les activitats, les noves incorporacions, no tenint accés al material de laboratori ni als recursos econòmics col·lectius, als congressos i conferències que s’organitzen, de les quals sempre se me n’exclou, impedir-me poder dirigir tesis doctorals, etc". Bussalleu considera que "des de fa anys que em volien forçar a abandonar el meu lloc de treball, anant estrenyent cada cop més el marge de maniobra i la capacitat per avançar pel meu compte".

Tot i això, assegura que "me n’havia anat sortint", perquè "havia aconseguit les acreditacions que es demanen per optar a una plaça d’agregada, que permet estabilitat laboral, havia aconseguit el que s’anomenen trams de docència i investigació, una avaluació que permet complements salarials, i després de cinc anys com a agregada interina, hi havia la possibilitat d’estabilitzar-me!" Però explica que "l’any passat, el director del grup va fer una proposta de tribunal tot format per homes, catedràtics i de fora de la UdG. Tot i estranyar-me, m’assegurarà que el Sr. B no s’hi presentaria. Però quan arriba el dia de la presentació de candidatures em trobo que hi ha una altra persona que vol optar a la meva plaça: el Sr. B!! La plaça que jo havia estat ocupant era pública i s’hi podia presentar tothom, però a la que li havia de sortir, només s’hi poden presentar persones que hagin gaudit de la mateixa beca que el Sr. B".

 

L'investigadora recorda que es va "enfonsar", perquè "la persona que m’havia negat els recursos, que m’invisibilitzava, a qui li feina nosa, volia el meu lloc de feina", i denuncia que "fins a l’últim moment van jugar amb mi, assegurant-me que tot plegat era una estratègia i que no s’hi acabaria presentant". "Jo ja em veia fora, però vaig fer el cor fort i vaig presentar-me per dignitat, amb una certa esperança de justícia. Com no podia ser d’altra manera, però, el veredicte del tribunal fou que ell es quedava el lloc de feina, una plaça on jo hi portava 10 anys d’experiència, on havia dissenyat les assignatures per les quals sortia el concurs, acreditant la formació específica i amb un projecte de recerca que lligava amb l’especialitat. El Sr. B en canvi no va necessitar acreditar res de res: estava tot lligat i ben lligat. Era el resultat lògic de tots els anys anteriors", afirma.

Després d'això, relata que "vaig tenir problemes amb l’embaràs: pèrdues, angoixa, nervis, erupcions a la pell, visites constants a metges i psicòlegs que no s’han aturat fins a dia d’avui". Bussalleu assegura que s'ha sentit "trepitjada, humiliada" i que "he cregut que no serveixo, que sóc una merda. He arribat a pensar que m’ho havien pres tot". "Però no: la dignitat, l’honestedat, poder anar amb el cap ben alt, no m’ho prendreu mai. Perquè aquest relat és un alliberament, però malauradament crec que no vaig errada si dic que hi ha més situacions com la meva en les universitats públiques catalanes. Si callem, això serveix als botxins per quedar impunes", sentencia.

Arran d'aquesta denuncia, s’ha activat el protocol d’assetjament intern de la UdG i s’han dictat mesures cautelars, segons ha pogut saber aquest diari. Aquest és el primer cop en la història de la universitat gironina que s’activa el protocol d’assetjament en Personal Docent i Investigador.

 

Comentaris