L'inici de curs s'acosta sense que hi hagi un pla B en cas de confinaments parcials

Un expert en educació digital de la UOC diu que l'"ocurrència" de posar càmares a les classes sembla "una broma"

El món educatiu s’aproxima a la data d’inici de curs amb un bon grapat d’incerteses que posa en evidència el debat sobre les mesures a aplicar a les escoles. Tant el govern espanyol com el català s’enfronten aquests dies a crítiques des de diversos vessants, sobretot d’educadors, que consideren que no s’ha dissenyat un pla per reprendre les classes als centres escolars amb totes les garanties. Sobre la taula, el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ja té amenaces de vaga per part d’algun col·lectiu. Però més enllà de les qüestions sanitàries, que són les que preocupen sobretot, existeix un dèficit de planificació pel que fa al model d’ensenyament a què obliga una pandèmia que, amb tota probabilitat, implicarà algun confinament parcial d’algun centre escolar o grup. Un expert de la UOC consultat per ‘El Món’, Albert Sangrà, ha advertit de la poca preparació que hi ha hagut per part de les administracions i ha assenyalat que es pot estar perdent una oportunitat per redreçar la situació i evitar que un nou confinament suposi un nou sotrac en el recorregut educatiu dels alumnes.

Més info: Més de 500 docents amenacen amb vaga "si no es garanteix una tornada segura a les aules"

Sangrà, catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’educació de la UOC i director de la càtedra Unesco en Educació i Tecnologia per al Canvi Social, opina que el món educatiu no té la sensació, a pocs dies de l’inici de curs, que els centres escolars siguin espais plenament segurs. La gestió dels casals d’estiu s’ha fet amb grups més petits, adverteix l’expert, “i amb educadors suficients per a garantir la seguretat, tot i així hi ha hagut contagis”. Per Sangrà, “el món de l’educació té la sensació que no s’han buscat alternatives als possibles confinaments totals o parcials de la població, o d’escoles o de grups escolars”. Les administracions defensen la presencialitat, però la situació sanitària potser obligui en algun moment a tornar a tancar portes. En aquest supòsit s’hauria d’estar més preparat del que els experts creuen que s’està: “Tots estem a favor de que l’escola sigui presencial —subratlla Sangrà—, però cal disposar d’alternatives ben dissenyades, i amb recursos, per tal de fer front a situacions que, tot i que no siguin desitjades, tenen altes probabilitats de succeir”.

Una professora de l'Escola Bressol de Golmés mesurant la temperatura a una nena que acaba d'arribar al centre

Una professora de l'Escola Bressol de Golmés mesurant la temperatura a una nena que acaba d'arribar al centre

El catedràtic de la UOC es mostra crític amb la resposta que les administracions han donat a la situació creada en el primer confinament. Aleshores els centres escolars van tancar a córrer-cuita i es van haver d’adaptar a una situació d’absoluta incertesa perquè els cursos no estaven dissenyats per no ser presencials. “Es diu que la modalitat online no ha funcionat en el confinament, i potser el que caldria és esbrinar què és el que no ha funcionat i el que no en aquesta modalitat online”, defensa Sangrà. L’expert opina que el que ha passat és que el que s’ha fet de forma majoritària ha estat “substituir l’espai físic per l’espai virtual, sense canviar gairebé res més”. Això, creu Sangrà, és el que no funciona, malgrat que reconeix que en algunes escoles s’han fet les coses de forma diferent “i els resultats han sigut més positius”.

"Què farem amb els nens que estiguin en quarantena?"

Els responsables polítics a Espanya i Catalunya insisteixen que ja no es produirà una situació com la de març i que per tant no hi ha motius per pensar que les escoles s’hagin de tancar totes en bloc. El fet cert, però, és que no tothom es creu aquests discursos donada l’experiència dels darrers mesos, en què s’han produït situacions que mai abans ningú podria haver imaginat. “Diuen que no hi haurà un nou confinament —afirma Sangrà—, però això ho marcarà la gravetat de la situació en cada moment”. Aquest catedràtic també opina que, si com està previst, els nens que donin positiu seran enviats a casa caldria considerar-ho com a confinament parcial. “Què farem amb els nens que estiguin en quarantena? Els donarem deures per fer i ja està? O potser la solució serà aquesta ocurrència (perquè no li podem dir d’una altra manera) de posar càmeres a les aules per a emetre classes en directe?”, es pregunta. Aquesta mesura a la qual fa referència Sangrà s’aplicarà a les escoles de la Comunitat de Madrid. També a Catalunya el Govern no ha descartat seguir el mateix exemple. L'expert de la UOC es posa les mans al cap: “Si us plau, sembla una broma. Tenen alguna, la més mínima, idea de com funciona l’educació no presencial?” Com a expert en la matèria adverteix que aquesta mesura de les càmeres no és adequada: “Tenen idea de les diferències i de la discriminació que suposarà que uns estiguin a classe i els altres disposin de la mateixa lliçó, però des de casa, sense interacció, amb un professor que s’adreça als estudiants que té al davant, i no els que té a distància? I ja no cal parlar de qüestions de privadesa...”

Més info: Mitjà recomana l'assistència presencial a les escoles en dies alterns

 

El catedràtic de la UOC troba a faltar que les administracions consultin els experts en aquestes qüestions. “Per què no consulten d’una vegada als experts en educació no presencial o online? Tant els hi costa? És que no podem tenir idees imaginatives o ens hem de limitar a anar veient ocurrències?”, s’ha qüestionat Sangrà, que ha emmarcat les seves crítiques en una qüestió tècnica, que no política. Tot i que des de l’estiu s’estan proposant models híbrids que ajudin a superar aquesta etapa de pandèmia, Sangrà aposta pel model presencialitat discontínua o intermitent, “perquè crec que és l’escenari més realista”. Aquesta proposta és coincident amb la que ha fet l’epidemiòleg Oriol Mitjà. Aquesta model faria necessari que es dissenyés el curs “des d’una mirada diferent, la de la no presencialitat, basant-lo en activitats i projectes, i dissenyar-les de manera que puguin ser reversibles: dissenyo una activitat per a un context online, tenint en compte el que m’ofereix en qüestió de flexibilitat, sincronia i asincronia, treball en grup online, i avaluació continuada”. Aquesta previsió en el disseny del curs, segons Sangrà, permetria, eliminar neguits entre els alumnes. Es tracta de fer “el trànsit d’un entorn presencial a l’online de manera fluïda”.

Treball coordinat amb mestres i experts en educació digital

Pel que fa a les franges d’edat que més difícils són per aplicar models d’aprenentatge online, Sangrà menciona l’educació infantil i la primària. Ara bé, adverteix que això no vol dir que no sigui possible. “El treball coordinat i complementari entre mestres i experts en educació digital ens hauria de donar resultats molt interessants i útils”, apunta. La manca de confiança dels polítics en les eines digitals és també un impediment perquè s’explorin les possibilitats en aquest àmbit, on es requeriria canviar molts aspectes: l’estructura de l’aprenentatge, la formació del professorat perquè confiï més en l’educació online, amb més recursos i un contacte permanent amb els pares.

 

Comentaris