Igualada, dia 5: Bestiar alimentat sota l’autoritat competent

Dia rúfol en una Conca d’Òdena que es va adaptant al confinament

“Quan surto a la terrassa parlo fluixet perquè em fa cosa, tot és silenci, tio”. En aquesta sola línia descriu  en Santi Vidal a El Món la seva vida de confinament a Igualada. És el cinquè dia i la vida es va adaptant. Prova d’això és l’activitat als dos check points habilitats pels Mossos per no escanyar la Cònca d’Òdena de mercaderies. Poc a poc es va bastint una rutina tot i la agror de la situació. Fins i tot, un símbol del nou tèxtil de la comarca de l’Anoia, l’empresa Munich, ha registrat un expedient de regulació d’Ocupació. I els agents rurals són els encarregats d’acompanyar els ramaders a alimentar el bestiar. Altres fan intercanvi de mercaderies al voral de la rotonda. Resignació. És la vida del confinament.

El control aquest dimarts a la rotonda de la C37 d'Igualada per l'ARRO dels Mossos

El control aquest dimarts a la rotonda de la C37 d'Igualada per l'ARRO dels Mossos Quico Sallés

En Lino apaga la cigarreta repenjat al seu 4x4 aturat a la rotonda d’accés a Igualada que prové de la C37. És d’Òdena. No porta màscara. Té un bar. El “Bar de les botifarres d’Òdena” que la pandèmia l’ha tancat. “Estic esperant que arribin els agents rurals… vénen del Baix Llobregat, m’han d’acompanyar a donar de menjar als cavalls que els tinc a Castellolí!”, explica amb to obedient. “Em sap greu que hagin de venir, però així estan les coses”, argüeix. En Lino està més preocupat del que vindrà que no pas pel coronavirus. “Vindrà una hecatombe, després del que ha costat aixecar Igualada per les crisis del tèxtil…amb el que havia estat a Igualada!”, sospira.

El camió desinfectant d'Igualada aquest matí davant l'Hospital/RP

El camió desinfectant d'Igualada aquest matí davant l'Hospital/RP

Uns metres més amunt, dos mecànics comenten com intercanviar els recanvis que esperen per a l’empresa de grues. “Cada dia anem fent així”, detallen. Una rotonda amb arbres, ubicada sota els carrils de l’A2 i la C37 que enllaça amb la C15, que s’ha convertit en una frontera soft i en una mena de moll de càrrega improvisat. La demanda de la Unió Empresarial de l’Anoia ha fet forat. És la sortida momentània que van demanar a la consellera del ram, Àngels Chacón, confinada a la ciutat. Altres conductors no tenen sort. Són camions estrangers que esperen l’ordre d’entrada i que han agafat els xofers sense pla B.

 

Al check point, els membres de l’ARRO dels Mossos -sense armes llargues- reben els vehicles amb la tradicional boina, però amb màscara -o buf- i guants. S’ho agafen amb filosofia. Això no és vigilar una mani  tensa. És portar a terme un operatiu inèdit. Fins i tot, són amables amb la premsa. Els agents reben la visita al migdia de l’intendent de la zona. Sempre hi ha casuístiques especials. Tot i que en general, la gent fa bondat. Hi va la vida.”Hi ha camins i corriols que si te’ls coneixes bé podries passar però poquíssima gent s’arrisca a una multa”, comenta un igualadí a la cua del control.

 

 

Més enllà del check point la vida continua de forma calmadíssima a Igualada. La preocupació és a l’Hospital i en la gent gran fumuda que si es troba malament haurà de ser derivada a Manresa. I el que és més preocupant, sense acompanyants. El silenci el trenquen furgonetes de repartiment i el camió cuba que ruixa els carrers per desinfectar-los. La Creu Roja, en mans d’Enric Molist, ha esmolat les eines. Ha augmentat les seves capacitats, garanteix la continuïtat del Banc dels Aliments i han començat a circul·lar les targetes moneder per substituir els infants amb dret a menjador escolar.

Igualada aquest vespre de dimarts/Santi Vidal

Igualada aquest vespre de dimarts/Santi Vidal

“Psicològicament cal preparar-se per molts dies”, comenta en Santi. “Ja m’he acostumat a anar amb una careta de Dar Wather”, ironitza en referència a una màscara industrial de protecció que porta per evitar el contagi. “La vida es va adaptant”, conclou en Santi. S’adapta tant, que fins i tot, en Toni Cortés, el periodista que cada dia camina la ciutat ha decidit treballar amb mascareta. En Lino surt disparat perquè veu que arriben els rurals i se’n van cap un altre camí. La vida s’adapta al confinament. Seria més perillós que fos el confinament que s’adaptés a la vida.

El periodista d'Anoiadiari.cat, Toni Cortés, amb màscara, en el check point aquest matí

El periodista d'Anoiadiari.cat, Toni Cortés, amb màscara, en el check point aquest matí

 

 

Comentaris