Igualada, dia 22: Els coloms perden la por

Sense cap mort, els xats contenen l’optimisme

Una flor no fa estiu, diuen. Ni dues primavera, que hi afegia un home de pre, guerra i postguerra com en Fèlix Núñez que coneixia bé Igualada. Lluny de qualsevol optimisme, però els xats de whatssapp i els skype no amagaven certa experiència pel balanç del 22è dia de confinament de la Conca d'Òdena arran del coronavirus. Cap mort i onze altes. Tantes altes en un dia com la meitat de dies de confinament. Ara bé, hi han hagut 16 positius més que eleven la dada a 644 casos. En tot cas, des de Salut destaquen que ja hi hagut 226 altes. 

Unes bones dades per descomptat. De fet, amb aquests números la consellera de Salut, Alba Vergès, igualadina que es va quedar a Barcelona tot i tenir fills i parella a la ciutat, esbossa un balanç més engrescador i justifica el confinament.  Vergès confessava a Anoiadiari.cat que la mesura era “dura a nivell personal, però necessària”.  Tot i això, l’acarnissament del virus a la Conca d’Òdena i a la biosfera municipal de la capital de l’Anoia continua patent. A Capellades, ahir al matí, homenatge de bombers, rurals, mossos, policies locals al personal de la residència on ja hi ha 23 morts arran del brot. A la residència de Vilanova del Camí, CCOO denunciava 20 morts més.

 

L’alcalde Marc Castells insistia que el confinament no és resignació. Una idea que es repeteix de manera constant. De fet, un dels igualadins més actius a Twitter i amb ull extraordinari per la fotografia,, Cesc Sales ha elaborat una bona guia a través del seu perfil de quins són els sentiments d’un confinament. “Som confinats, no apestats”, sentencia. Un valor extraordinari que mostra com una comunitat accepta una mesura extraordinària, no gaire clara legalment, en solidaritat amb al resta del país en base l’argument més blanquejant de l’humanitat, la salut de tots. Potser, a l’altra banda del checkpoint, on cada dia es normalitza més una estranya i esponjada frontera, caldrà que algú els hi ho agraeixi. I els ho agraeixi de debò.

Les dades zero morts recorden el grafisme OK. Diu la llegenda, mai contrastada, que és una abreujat de la manera amb què els militars nord americans de la Guerra de Secessió escrivien un “zero killed”. Cap baixa. En aquest ambient de certa distenció, amb un Hospital que recupera molt minsament oxigen, els xats ja comencen a fer mínimes apostes per quan s’obriran les portes de la ciutat. En Santi, en la seva diària conversa amb el Món no es deixa endur per l’optimisme i aposta per Sant Joan tots al carrer. L’Emili, en sortir del Check point, creu que serà a principis de maig. Al capdavall això és bo, la gent, en general, hi veu sortida. I els coloms hi veuen un paradís. “Si, nen, els coloms han perdut la por! Ara bé, que sàpiguen que el nostre lema és “els carrers seran sempre nostres”, que no s’hi acostumin.

 

Comentaris