Igualada, dia 20: 98 morts, bars clandestins i l’estranya espècie del treballador no essencial

La ciutat de l’Skype viu primers racionaments als súpers

La Conca d’Òdena continua l’amarga experiència de ser un laboratori social. I als laboratoris, les patinades encara es veuen més. Però, en un laboratori pateix un matraç o una rateta blanca. Però a la Conca, no. És gent, són persones, són morts. L’escàndol amb el ball de xifres dels finats és una prova més del procés de deshumanització de la mort que s’està portant a terme institucionalment. La Conca ja era el reflex que alguna cosa no s’està fent bé en drets i llibertats públiques, en base un argument inapel·lable, com la salut. Ara ha fet un pas més amb el desori del nombre de morts. “En un país petit, on el teatre és tan petit i ens coneixem tots, això hauria de ser inadmissible”, conclou la Rosa, una igualadina emprenyada en conversa amb el Món.

 

Les xifres són concloents. A Igualada han mort 98 persones relacionades amb el brot. Són 23 més de les que el departament de Salut comunicava dimarts. La xifra de positius és de 608 casos. Les dades rematen les queixes de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que feia números molt ràpid comparant el nombre de morts a la Conca a les mateixes dades de l’any passat respecte enguany. Alguna cosa va grinyolar i va fer enrojolir el seu Govern, sobrepassat per una crisi sense precedents i que comença a abusar de la tolerància social amb els seus eslogans infantils. “Estan morint els nostres avis i àvies -els nostres pares i mares- que ja van perdre la seva infantesa. No ho hem fet bé. No som dignes”, piulava el periodista igualadí Toni Cortés.

 

 

De la crisi sanitària parteix la crisi econòmica que comença a ser social. “Carinyo, a quina hora et lleves demà per anar a treballar? Li he fet aquesta broma i una mica més i m’afaita en sec!”, comenta en Pep, un igualadí que viu amb una “autònoma no essencial”. És una mostra de l’humor de combat de la situació de molts dels confinats que tampoc poden teletreballar. Només així s’entèn la roda de premsa conjunta de Castells, amb la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, també confinada, aquest dimecres. Lamenten que l’Estat espanyol s’hagi oblidat dels treballadors no essencials que no poden ni entrar ni sortir del confinament. "No han resolt gairebé res, només ofeguen les empreses amb paperassa", sentenciava Chacón des de la sala de plens de l’Ajuntament reconvertida en una sala de premsa de campanya.

 

 

Els vints dies de confinament però ja van deixar alguna pinzellada grisa a la ciutat. “L’única diferència entre el dia i la nit és el cotxe pregoner que de manera molt elegant ens diu que ens quedem a casa”, comenta en Santi en la seva conversa diària amb El Món. “Ara ens hem acostumat als ocellets i als sorolls de sineres d’ambulàncies”, descriu. Un altre traç gris que preocupa és que alguns supermercats racionen la cervesa. “No ens deixen emportar més de sis cerveses d’una sola marca”, comenta en Ramon a aquest diari després d’anar comprar a un súper del centre.  Però, malgrat aquest silenci genèric  i aquest estrany racionament, la vida es va obrint. A la ciutat ja hi ha bars clandestins. Trobades de sis o set persones per fer una cervesa. La ciutat de l’Skype, la videotrucada o el facetime comença a buscar-se sortides.Com cantava Gabinete Caligari: "Los bares, que lugares/Tan gratos para conversar./ No hay como el calor del amor en un bar..."

 

 

Comentaris