Igualada, dia 17: Sant Tornem-hi amb el diumenge

62 morts arran de la crisi del coronavivirus acaba una setmana complicada

Un diumenge dins un etern diumenge de 17 dies. El tercer diumenge de confinament i encara no és diumenge de glòria. Queden setmanes, tot i que la setmana que comença aquest dilluns és la setmana clau, segons l’argot de l’alcalde. Les dades ja són de 62 morts relacionats amb el brot de coronavirus a l’Hospital d’Igualada i amb 560 positius registrats.

 

Un territori convertit per força major en un gran laboratori del que és i serà una crisi sanitària, econòmica, social, política i, per descomptat, democràtica. Una ciutat on depèn qui ets i on vius, la policia et deixa entrar o no. Una versió postmoderna del guetto, o la ciutat amurallada mediaval que tancava portes en casos d’epidèmia o invasió. Aixó només ho saps quan vas a un organisme oficial i et miren amb recel, a distància i amb una absoluta manca d’empatia quan saben que provens o has estat a Igualada.

 

 

El diumenge transcórrers en aquesta habitual, que normal, calma i desertització. “Es tracta de no confondre el dia i la nit”, argumenta Santi Vidal en la seva conversa diària amb el Món. Avis que caminen amb mascotes pacients i cues als pocs establiments oberts. L’Hospital continua essent el centre d’atenció de la crisi. El seu gerent, Ferran Garcia, ha donat positiu al test. El centre, però, defensa la seva feina i al·lega en la seva defensa que no tenia cap capacitat per fer els tests i que va actuar abans de la detecció del primer cas, però el virus ja s’hi coïa. L’estable es va tancar quan el cavall ja havia marxat i deixat poltres.

 

A tot això s’hi afegeix que cada dia  hi ha 10.000 persones que entren o surten de la Conca d'Òdena per treballar. La decisió de Pedro Sánchez de restringir més la mobilitat s’està analitzant amb lupa per part de la Unió Empresarial de l’Anoia que intentar amortir la patacada en la feina, els diners, i l’economia de la zona. La part més social continua cosint iniciatives socials de col·laboració en xarxa o unitat de serveis socials, com residències, per reclamar material. Tot es belluga d’una altra manera, però sense hivernar del tot. “Sobretot cal evitar l’absencia de vida, sobretot això”, recorda en Santi.

 

 

 

Comentaris