Igualada, dia 12: On rere el check point, cada dia és una vida

La Conca d’Òdena registra 41 morts pel brot de coronavirus tot i el confinament

“Si no estiguèssim confinats què passaria?”. Es pregunta un home de mitjana edat que cada dia s’acosta al check point de la C37 a Igualada. L’Ernest, que mira de reüll, els ARRO de Mossos que fan de “vopo” al mur igualadí, ho diu pels morts. Han passat 12 dies des del confinament. Una dotzena de dies. Però les xifres són esfereïdores. Des de l’inici del brot de coronavirus ja han mort 41 persones. A Catalunya 516.

 

En un dia, Salut ha incrementat en 14 el número de positius que se’eleva a 306. Hi ha 140 professionals sanitaris infectats. Però més enllà que el  COVID 19 sigui especialment virulent amb el personal de bata blanca és la màcula que deixa als sanitaris. “Al canvi de guàrdia se’ls veuen les cares”, comenta en Pep, un veí d’Igualada que s’acosta pel centre de Cribatge. El col·lapse hi és, encara que sigui un col·lapse psicològic, traumàtic i esmorteït pel suport extern que va arribant. Per això, tot el personal de l’Hospital passarà per caixa a fer-se la prova. Quan més aviat es detecti, més ràpid es confinarà i més aviat acabarà el malson.

 

La gent de la Conca que només ha pogut acomiadar-se dels seus estimats en el pensament, o per una trucada de telèfon. “Tinc els sogres grans, ell està fotut, cada dia que passa bé és una vida”, comenta en Pep en conversa amb El Món. És per patir. Segons el geògraf Alfons Recio, La intensitat del brot de COVID19 a la Conca segueix molt per sobre de la mitjana catalana. El seu estudi recollit per Anoiadiari.cat és concloent: la mitjana de víctimes mortals per cada 100.000 habitants és de 54,51 a la Conca; a Catalunya, deu cops inferior. Una premonició del que pot passar a Catalunya. La sensació de zona zero és un mirall que fa esperonar les demandes de confinament dels experts en salut pública i del president de la Generalitat, Quim Torra.

 

Una Catalunya amb frontera espanyola. Així es podria veure, un Principat ple de check points com els que hi ha a Igualada. Aquest dimarts, després de 12 dies, els Mossos semblaven haver agafat traça. Salutacions cordials als conductors i rapidesa en la presa de notes. Fins i tot, a diferència d’altres dies, el cap de la dotació envia un agent a interrogar al periodista, tot i portar braçalet, que para l’orella o fa fotografies d’un check point crepuscolar. “Aquesta postal és una imatge arriscada”, apunta la Maribel que ha aturat el vehicle perquè no sap ben bé que ha de fer amb un paquet. “Estem militaritzant la societat, una mena d’estat policial que ara admetem per les circumstàncies però que quan passi tot més val que ni uns i altres ho hagin normalitzat”, conclou.

 

 

Dins del cercle la vida continua com pot. En una constant adaptació. En Santi Vidal, en la seva conversa diària amb El Món, compara esverat el que passa a la Conca amb Itàlia. Però reivindica la “disciplina anoienca”. “Encara que hagi d’anar vestit com Darth Vader jo vaig a recollir la verdura fresca que em porten a casa”, es vanta tot mostrant una caixa d’Horta Lliure. Moderació, confinament, fer bondat i adaptar-se, sobretot adaptar-se. “Ja ho deia el doctor Malcom a Jurassik Park, la vida s’obre camí”, sentencia Vidal. Dotze dies, ja. Dotze.

En Santi Vidal recull la verdura de l'Horta Lliure en format Darth Vader

En Santi Vidal recull la verdura de l'Horta Lliure en format Darth Vader/Santi Vidal

 

 

Comentaris