Ignasi Carrasco: el cribratge sempre ha existit "tot i que ara es fa més"

El director assistencial de l'hospital de Manresa reconeix que en moments puntuals s'han vist obligats a derivar pacients per manca d'espai a l'UCI

Manresa viu el seu quart dissabte "complicat". Més de 300 persones ingressades entre l'Hospital de Sant Joan de Déu, la Clínica de Sant Josep i el Centre Hospitalari i amb un nombre de defuncions que supera la vuitantena. Ignasi Carrasco, director assistencial de la fundació Althaia, reconeix a l'ACN que l'increment dels contagis fa que s'hagi de decidir "més sovint que abans" si s'opta per aplicar un tractament o no a un pacient. Explica que en moments puntuals, on els han mancat espai a l'UCI o material, han derivat els pacients a altres centres sanitaris. Des de dins, Valentí Closas, infermer de l'UCI, assegura que "és angoixant" saber "que un pacient necessita anar a l'UCI però no hi ha lloc i també que hagi de morir sol". Ara mateix, l'UCI de Manresa té cinc vegades la seva capacitat, amb quaranta llits i cap buit. Concretament hi ha capacitat per a 20 pacients a la unitat de crítics, i 25 a l’àmpliació que s’ha fet amb la sala de reanimació i els quiròfans. Pel que fa a les unitats de semicrítics, hi ha una mitjana d’ocupació de 20 llits –es disposen fins a 30- a la de l’hospital de dia i 14 a la que s’ha creat a urgències.

Ignasi Carrasco, director assistencial de la fundació Althaia, assegura que si hi ha demanda analitzen la disponibilitat i, si no n'hi ha, "truquem al SEM perquè el portin a un altre hospital, igual que nosaltres els rebem quan altres no en tenen lloc". A hospitalització, subratlla, la situació no és tan preocupant. A banda de les places de Sant Joan de Déu, se n'han habilitat 54 al Centre Hospitalari i 52 a la Clínica de Sant Josep. Entre tots tres centres hi ha més de 300 persones ingressades per la covid-19 o pendents dels resultats. Carrasco diu que, en aquests moments, disposen de l'espai i el material mèdic per afrontar la situació. Sobre quin criteri utilitzen quan no és així, explica que s'analitza la situació de la persona, les malalties que te i l'edat "és també un factor". "Tot es valora i en funció es decideix si una persona es beneficiarà o no d'un tractament intensiu", explica, tot recalcant, però que aquesta pràctica "s'ha fet sempre, però ara ho hem de fer més".

Segons el metge, s'ha fet el test de coronavirus a uns 600 professionals sanitaris, el 25% de la plantilla. Es tracta de treballadors que presentaven simptomatologia o havien estat en contacte amb algun positiu i que de moment "no hi ha intenció" de practicar-lo a tota la plantilla. El director assistencial reconeix que els professionals són la peça "clau" i recalca la pressió “lloable” que estan suportant des de fa ja quatre setmanes. Explica que Althaia té la sort de comptar amb una plantilla que supera les 2.000 persones, pel que, malgrat les baixes, a hores d'ara el personal "pot mantenir torns i descansar". Sí que és cert, diu, que compten amb el suport de professionals jubilats i estudiants que els hi estan donant suport. Això sí, subratlla, "en àrees de baix risc". Carrasco explica que, en aquests moments, disposen del material de protecció necessari per garantir la seguretat dels treballadors malgrat que no nega que estan amb "l'ai al cor" perquè estan al límit d'existències. Reconeix que amb determinades peces, com ara les granotes, estan optant per reutilitzar-les després d'esterilitzar-les per allargar-los-hi la vida útil, però sempre d'acord amb el que marquen les autoritats sanitàries.

Valentí Closas és infermer a l'UCI de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. "Si la gent s'adonés del que es viu als hospitals, fa molts dies que no sortiria de casa", assegura. Closas reclama a l'administració que faci arribar el material promès perquè fer la seva feina no sigui un "suïcidi". Closas reitera que, de moment, a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa tenen mascaretes però que el que els genera més "angoixa" són els protocols, que "canvien" periòdicament. "Primer havíem de llençar el material, després, deixar-lo a l'entrada del box, després van aparèixer unes granotes blanques que abans s'havien de llençar i ara s'han d'esterilitzar", explica. Per aquest motiu exigeix que arribin els equips de protecció previstos perquè, sense ells, alerten, no poden treballar. "Si no anem protegits, entres en una batalla que ja tens perduda", assegura Closas, i si els sanitaris es contagien, qui farà la seva feina, es pregunta. "Nosaltres estem fent la nostra feina al 200% i necessitem que els polítics facin la seva, que és aconseguir-nos material. Les altres reivindicacions que fa anys que demanem, ja vindran", diu.

 

A Sant Joan de Déu s'han obert noves unitats d'hospitalització de semicrítics amb aparells complexes i han reubicat alguns infermers de l'UCI en aquestes unitats per ajudar els companys que no els han utilitzat mai, com ara aparells de ventilació no invasiva. Aquestes unitats les dirigeixen pneumòlegs. A l'UCI, diu l’infermer, també hi ha equips mixtes amb professionals d'UCI i d'altres especialitats. Per a Closas, la unitat on ara està destinat, la de semicrítics, és una unitat "molt dura" psicològicament. Segons explica, està acollint a malalts, alguns dels quals haurien de traslladar-se a l'UCI però no hi ha lloc. "Has d'esperar, anar fent amb els aparells que tens, que el pacient aguanti i quan es deslliuri un llit, llavors baixar-lo a l'UCI", relata. L'infermer reconeix que sempre s'ha cribrat perquè no es pot fer el que es diu un "acarnissament terapèutic". "Si tens un pacient, encara que sigui jove, a qui no podràs salvar-li la vida, no pots fer res perquè li estaries allargant l'agonia", explica. Comenta que, el que es fa en aquests casos, és emprendre mesures de confort i acompanyar-lo perquè mori "el més dignament possible". Closas, però, desmenteix que es cribi per edats. Explica que el que es valora "són les possibilitats de cadascú, seguint criteris mèdics. Entre una persona de 65 anys que està bé, sense patologies ni antecedents i un jove de 40 anys amb alguna patologia oncològica o antecedents de malaltia pulmonar greu, prioritzaran el de 65". Hi afegeix que "s'ha fet sempre, el que passa és que ara, amb aquest volum tan exagerat de malalts, s'ha de ser més curós a l'hora de seleccionar. És dur però s'ha de fer perquè no hi ha lloc", reconeix Closas. Per això és tan important frenar la corba, diu, perquè així les UCI seran capaces d'absorbir tots els pacients. Per sort, afegeix, no tots els pacients que tenen la covid-19 necessiten entrar en una UCI. "Ens hem d'agafar a les dades d'altes hospitalàries i la gent que se'n surt".

L'infermer reconeix que la situació és "molt dura" perquè hi ha persones que moren soles. "És terrible i és el que psicològicament portem pitjor". El que els angoixa més a nivell emocional i psicològic és quan saben que un pacient necessita una teràpia que no li poden donar perquè no hi ha lloc a l'UCI, explica, i no tenen ningú de la família per compartir la seva por. "Nosaltres intentem estar al seu costat i donar-los la mà però no som ni el seu fill ni la seva dona", lamenta. "Si la gent se n'adonés del que es viu dins dels hospitals, fa molts dies que no sortiria de casa", assegura. Closas està convençut que quan això passi, tothom haurà après i que molta gent se sumarà a les reivindicacions que fa anys fan. "Tant de bo, quan això acabi els aplaudiments de cada vespre es converteixin en reivindicacions. No vull que m'apugin el sou, vull que hi hagi més personal per dedicar més temps als pacients i que tinguin una atenció millor", concreta.

Segons Closas, el confinament s'allargarà, potser fins al maig, però té una altra preocupació. Quan s'acabi, "la gent sortirà en tromba", però "aquest virus ha vingut per quedar-se". Explica que encara no se sap si és estacional com la grip, però està segur que el coronavirus no acabarà aquí, "no l'esborrarem del mapa d'un dia a un altre". Quan baixi el pic, afegeix, el virus "seguirà matant gent", el que passarà és que el sistema segurament ja serà capaç d'absorbir-lo. Per això alerta que caldrà seguir tenint "precaució"; començar a sortir de manera esglaonada i temporal.

 

Comentaris