La fundació Kālida manté el servei de suport a malalts de càncer malgrat el coronavirus

El director de Kālida, sobre el tancament: "Ha estat un daltabaix que ens ha fet repensar com ser útils"

La fundació Kālida va néixer l’any 2016 per oferir un suport complementari als tractaments mèdics contra el càncer. Kālida promou, per tant, un model gratuït d’atenció personalitzada tant pels pacients amb aquesta malaltia com per als seus familiars.

Amb el suport de la Fundació Privada Nous Cims i la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Kālida es constitueix com un lloc de reunió on equips de professionals ofereixen un suport que és essencial per superar la malaltia. Segons els responsables del centre, el model assistencial beu d’un corrent anomenat “humanització de la salut”, que tracta de posar a la persona al centre atenent a les diferents dimensions: la fisiològica, la psicològica, la social i, a vegades, l’espiritual.

El coronavirus ha obligat la fundació a replantejar el model d’atenció, perquè les reunions presencials han estat temporalment suspeses. Així ho explica a aquest diari Joan Reventós, el director de la fundació: “Considerem imprescindible oferir serveis complementaris als tractaments oncològics en contacte directe, per això haver de tancar ha estat un daltabaix i ens ha obligat a repensar la nostra forma de ser útils a qui ens visitava i obrir els braços a aquells que mai ho havien fet”.

Els canvis, segons explica Reventós, han estat possibles gràcies al fet que l’entitat ja tenia disponibles moltes de les eines de teletreball necessàries. També gràcies a “l’esforç de l’equip assistencial per seguir endavant”. “La reestructuració ha estat total en la forma com fèiem les coses tot i que treballem per fer el mateix”, recalca. Així i tot, el director afirma que “al nostre centre Kālida Sant Pau és on la capacitat d’acompanyament és més rellevant i determinant pels pacients”.

“Aprofitarem el coneixement adquirit en l’àmbit digital quan tornem a obrir l’espai i així podrem acompanyar els que conviuen amb el càncer inclús quan estiguin lluny o no es puguin desplaçar pel seu estat de salut”, destaca Reventós.

El model Kālida requereix de la construcció de centres ubicats al costat de grans hospitals oncològics públics per poder desenvolupar l’activitat assistencial. Aquests centres són construïts, segons el director de la fundació, sota el concepte “arquitectura per tenir cura”.

El centre Kalida Sant Pau (Robert Ramos)

El centre Kalida Sant Pau (Robert Ramos)

El suport que ofereix aquesta fundació és tant individual com grupal. Per això, el procés que es va seguir des del centre quan es va conèixer l’obligatorietat de tancar va ser ràpid. Primerament, l’equip assistencial va començar a treballar des de casa i es va trucar a totes les persones que havien visitat la fundació en els darrers mesos per saber com es trobaven. Per últim, es va posar els professionals a disposició dels pacients per atendre les possibles necessitats que anessin sorgint.

Durant aquestes dues setmanes, la fundació ha estat en contacte amb més de quatre-centes persones i una cinquantena han tingut accés a sessions de teràpia emocional, conduïdes per psicooncòlogues titulades, i d’acompanyament social, facilitades per la treballadora social.

“Gairebé tots presentaven la necessitat d’abordar el seu malestar emocional i les seves preocupacions en la vessant social”, explica el director. El primer que van implementar des de Kālida van ser les sessions de suport individual, que inclouen un calendari virtual amb què es pot demanar cita en línia. Davant la demanda, van continuar introduint activitats grupals.

Les sessions de relaxació es fan els dimarts i divendres de deu a onze del matí. Ara estem donant continuïtat al grup de Teràpia Emocional, que es troba cada dijous, ara des de casa”, subratlla el director. Afegeix que els pròxims dies començaran els tallers de nutrició, d’artteràpia i els grups de suport per a cuidadors, “així ho farem progressivament fins a desplegar gran part del programa presencial”.

Jason Keith

Jason Keith

 

Segons els professionals de Kālida, les persones que conviuen amb el càncer tenen totes les inquietuds que té una persona sana, però amplificades pel fet de ser un dels grups de risc. També tenen la preocupació addicional pel que fa a la continuïtat dels seus tractaments contra la malaltia. “A més d’haver d’abordar una malaltia tan complexa, han de conviure amb ella en un dels moments més complicats de la nostra història recent”, conclou Reventós.

Tots els programes de Kālida estan disponibles a la pàgina web de la fundació per tots aquells pacients o familiars que cerquin acompanyament.

 

Comentaris