María José Carcelén és la portaveu de la Coordinadora Residències 5+1, una plataforma de familars d’usuaris de centres per a gent gran que des de fa anys fa campanya per a la millora de l’atenció als avis i àvies en aquests espais. Carcelén parla amb ‘El món’ sobre la situació que el coronavirus ha provocat a les residències catalanes, convertides en un infern a causa d’una manca de previsió del Govern, segons denuncia aquesta entitat.
El Govern ha informat que 269 famílies han demanat endur-se els avis de les residències a casa. D’on surt aquesta idea? De les famílies o de la Generalitat?
No sé qui ho ha demanat. Puc assegurar que ningú de la nostra coordinadora ni de les residències que coneixem. Aquesta instrucció ens sembla un disbarat de dalt a baix. Quan a les residències ja hi tenim molts morts, moltíssima gent amb símptomes de coronavirus és una salvatjada deixar que un avi pugui sortir-ne sense fer-li un test per anar a casa d’uns familiars on hi pot haver quatre o cinc persones i algunes vulnerables. Perquè la llista d’espera és molt gran i moltes vegades en una casa es troba lloc per a una de les persones grans, però no per a l’altra. Per tant, enviem a casa una persona amb moltes possibilitats que sigui positiu de coronavirus, posant en risc les altres. Això per aplanar la corba de contagis crec que va en sentit contrari. Fins i tot a la inversa, imaginem que l’avi ha tingut la sort de no haver-se contagiat i que hi ha familiars seus que sí que ho estan. L’avi o els familiars avui estan bé, però de fet, si estan en fase d’incubació, no ho estan, i per tant també li poden encomanar el virus a l’avi. El que estem fent és traslladar els morts de lloc.
La Generalitat s’està espolsant la responsabilitat amb aquesta mesura?
Fa dies que dèiem que no s’estava controlant els avis i que seria un desastre perquè no hi havia equips de protecció sanitària (EPI), que s’havien de fer tests ja perquè començàvem a tenir clar que hi havia treballadors que potser ja tenien coronavirus. Si en aquell moment s’hagués fet el test i s’hagués aïllat bé la gent ara estaríem en un altra situació. En la que estem ara ja no és viable i òbviament que no és viable sense fer test. Perquè això va en contra fins i tot de tot el que s’està fent amb les mesures d’aïllament. Estàs fent mesures d’aïllament per aplanar la corba per evitar contagis i enviem a casa un avi d’una residència que ha tingut nou morts, dues persones a l’hospital i 28 amb símptomes. Algú pot decidir que això és una bona idea? Encara que ho haguessin demanat les famílies, li paguem al Govern perquè prengui decisions que protegeixin la gent, no que la posi en perill. I en aquest cas, en aquesta decisió, tal i com està feta, es posa tothom en perill. Crec que és una fugida cap endavant perquè no tenen res controlat, no saben com fer-ho i estan desbordats. Traslladar a les famílies la responsabilitat de les administracions públiques sense mitjans ni res és un disbarat.
Segons la Generalitat els avis que surten de les residències tenen una mitjana de 84 anys i tots amb patologies prèvies. És sostenible per a una família encarregar-se d’algú en aquests condicions a casa amb totes les necessitats que pot arribar a tenir?
Em preocupa molt que s’hagi fet aquesta proposta i a més que s’hagi fet dient que els avis han de fer un aïllament de 15 dies. No saben ni com estan els avis a les residències perquè si ho sabessin sabrien que amb una llista d’espera de quatre a cinc anys, quan la gent entra ja tenen concedit un grau tres de dependència, que això és que ja estàs molt malament. Aquestes persones necessiten que se’ls faci tot. Com pots fer aïllament amb un avi que se li ha de fer tot? Perquè l’hauràs de dutxar, vestir, posar al llit, treure’l, canviar-lo… És molt complicat, no hi ha possibilitat de fer aïllament. O qui ha fet aquesta instrucció no coneix les residències o ens preocupa més que la gent a la qui estem pagant no sàpiga de què està parlant.
Quan diuen que 269 famílies ho demanen, representa que aquestes famílies són conscients de la situació que se’ls crea a casa o no?
O no. Hi ha tal nivell d’angoixa que la gent està actuant a la desesperada i moltes vegades, amb aquest nivell de pressió i angoixa, de veure que no es fa res, de veure que el teu familiar morirà, que els estan deixant a les residències sense anar a l’hospital ni tenir un servei de metge adequat. Perquè no estan rebent atenció mèdica adequada a la seva situació. La gent està tan desesperada que no pensa. I no pensa que ells també li poden encomanar. Això qui ho ha demanat ho ha demanat molt desesperadament i segur que hi ha gent que ho ha demanat pensant que aquest Govern actuaria amb sentit comú i que es faria fent les proves tant als familiars com als avis. No podem entendre aquesta instrucció, no té cap sentit comú.
Aleshores aquí hi veu una actuació negligent? Per part de qui?
A totes les residències, si són públiques, les instruccions les dóna la Generalitat. Nosaltres feia moltes setmanes que anàvem advertint, vam fer un comunicat de premsa, vam parlar amb tothom, els vam enviar el comunicat en correu electrònic i els dèiem que era urgent posar mesures, que no havien tancat els centres de dia quan calia, que no havien donat instruccions a les residències perquè els treballadors tinguessin equips de protecció individual, que tampoc els havien subministrat a les residències. Com que a les instruccions no hi posava que s’havia de portar mascareta i guants tot el dia els treballadors venien cada dia del carrer sense. Si la Generalitat envia instruccions on no posa que s’hagi de treballar amb EPIs, evidentment si l’empresa no en té, no en posa. Que haguessin pogut actuar més bé les empreses? Sí. Però la responsabilitat de donar instruccions i de facilitar equips de protecció individual era de la Generalitat i això no s’ha fet. Han tingut poca previsió, no s’ha fet una bona gestió del tema de residències per part de la Generalitat, però tampoc de les altres comunitats, no ens enganyem.
La setmana passada el Departament d’Afers Socials va començar a oferir les dades de morts a les residències. Creu que en els darrers dies el Govern s’ha començat a posar les piles en aquest àmbit?
Crec que de moment les piles del tot no estan posades. Encara no s’estan prenent prou mesures. Quan es va començar a donar dades és que ja era un escàndol perquè tothom sabia que hi havia molts morts i, com que no s’han fet tests a les residències, tots els morts que hi ha hagut sense test no comptabilitzen. Tampoc comptabilitzen la gent que té símptomes i que no té feta la prova. El que s’està donant ara és una informació que no és completa, però ni de bon tros. L’abast de les morts a les residències és infinitament més greu del que està sortint. Creiem que ara s’ha començat a moure alguna cosa, però molt lentament. No hi ha mitjans mèdics per atendre els avis, perquè la residència és una llar, no és un sociosanitari. L’estructura actual de les residències no és per fer un servei sociosanitari perquè no hi ha possibilitat d’agafar una via, de posar un sèrum. Estem insistint en què s’ha d’accelerar molt el tema de les mútues medicalitzades, els centres amb mitjans per atendre la gent de residències. Tota la gent que tingui símptomes se’ls ha de traslladar perquè sinó no els donaran una atenció sanitària i moriran com gossos, no moriran dignament com persones. Perquè a la nit a les residències només hi ha un gerocultor per planta, no hi ha ni infermera ni metge. No s’està fent bé ara, perquè tampoc estan corrent prou en fer això. Crec que hi ha hagut una falta de previsió, una falta de sensibilitat també s’ha de dir i clar el resultat és demolidor.
Les residències ja estaven malament abans de la pandèmia?
Estaven molt malament, de fet nosaltres havíem començat una campanya de recollida de signatures per modificar la cartera de serveis perquè… Una dada. El número de persones que atenen directament a l’avi està a l’estructura de la residència recollida a la cartera de serveis, que és del 2010. Al 2020, amb una recessió pel mig, amb unes retallades salvatges i amb una llista d’espera descomunal això significa que la gent que arriba a les residències ho necessita absolutament tot: servei mèdic, infermeria, i tot això no hi és. Que les residències no estaven bé hi havia molta gent que ho veníem denunciant. De fet nosaltres vam aconseguir que s’aprovés una proposta de resolució a la comissió d’afers socials i famílies del Parlament, que evidentment la Generalitat no va complir. Dèiem que necessitem modificar l’estructura de les residències, estàvem demanant com a mínim una infermera de nit. Les residències estaven en mans de Mutuam, un grup privat que ja abans d’aquesta pandèmia no funcionava. Demanàvem tornar a la sanitat pública. Les residències tenien infinitat de problemes abans d’això i ningú va voler escoltar. Ja era impossible atendre bé a la gent gran a les residències: això comportava que dia si i dia també hi havia anades i tornades a l’hospital. El que s’havia de fer era convertir les residències en sociosanitaris perquè ja no eren una llar, ja era un lloc on hi anava gent que tenia moltíssimes patologies, que necessitaven una atenció adequada. Aquesta atenció adequada no la pots tenir si tens 20 hores de metge a la setmana per tota la residència i el 99% no té ni infermera de nit. Això és evident i no era nou.
Per tant cal medicalitzar les residències? Augmentar personal?
Ara en aquest noment no estem. Ara el que s’ha de fer és treure la gent positiva de les residències perquè en aquest moment de pandèmia no podrem trobar un metge per cada residència, és obvi que no. Quan passi aquesta situació hem de repensar molt bé què es fa amb les residències. No poden continuar com estan ara, absolutament abandonades. Necessàriament hauran de ser com a mínim un centre sociosanitari amb un servei mèdic adequat a la realitat de les persones. I estaran allà perquè no els podran atendre a casa. Una persona mitjanament autònoma no acaba en una residència i menys a les públiques amb una llista d’espera de 4 a 5 anys.
Qui fa negoci de les residències?
Des de Florentino Pérez, a eulen, OHL, passant per fons d’inversió que estan creant empreses per gestionar residències i presentant-se als concursos. Ningú ha pensat en cap moment en com estem. El tema és que quan mercantilitzes l’atenció a les persones i te n’oblides, adjudiques la gestió tot i saber que el que estàs adjudicant no es podrà donar en aquelles condicions, doncs això és un negoci i fins ara les residències han estat això un negoci, tant les públiques com les privades.
