La crisi sanitària del covid-19 ha agafat milers d’estudiants internacionals a mig programa formatiu a universitats catalanes. Mentre que molts han decidit tornar als seus països, d’altres s’han quedat, ja sigui per restriccions burocràtiques, o per evitar més contagis. “És millor quedar-se que viatjar, això és un problema global”, diu un dels alumnes entrevistats per l’ACN. Tot i que alguns han vist les pràctiques que estaven desenvolupant interrompudes o cancel·lades, han pogut continuar part dels seus estudis “de manera telemàtica”. Una estudiant britànica que estava de visita a Barcelona ha donat positiu a Catalunya i Salut se n’ha fet càrrec. Tot i expressar “dificultats”, destaca la “sort” per no haver de pagar pel sistema sanitari.
Una estudiant britànica, contagiada
La Niharika Mahandru, del Regne Unit, ha vist com el covid-19 ha transformat el seu viatge a Barcelona que havia de ser d’un cap de setmana en una visita que ja és de dues setmanes i que es podria allargar. Poc després d’aterrar fa dues setmanes per visitar a la seva parella, que viu a la capital catalana, va començar a tenir “dolors” i “una febre molt alta”, als quals es van afegir “molta tos, problemes gàstrics i maldecap”.
Segons ella, al 061 li van dir que es tractés a casa “com si fos una grip normal”, i amb els símptomes persistents al cap d’uns dies, va tornar-hi a trucar: “I ells em van venir a dir que si podia dir més d’una frase sense tossir, no necessitava hospitalització”. Amb tot, va acabar anant al CAP i, després d’una radiografia, en un primer moment li van detectar “pneumònia a la base del pulmó”. La Niharika afirma que la van deixar en espera a urgències “durant sis hores”, fins que la van traslladar a urgències a l’Hospital del Mar, on li van fer un test del covid-19 de matinada i la van enviar a casa dient-li que no tenia pneumònia.
“El dia següent em van trucar i em van dir que el test havia sortit positiu i, des de llavors, han estat fantàstics”. L’han trucada cada dia tres o quatre vegades i li han enviat medicació per evitar que surti de casa. “Una vegada estàs al sistema, et tracten fantàsticament, però entrar-hi és difícil”, expressa. “No haver de pagar preus abusius pel tractament et fa veure la sort que tenim”, reflexiona, referint-se al sistema públic de salut.
La Niharika pot continuar amb els seus estudis universitaris al Regne Unit de manera telemàtica, ja que han interromput la docència presencial, i preveu no tornar al seu país “en unes setmanes”. “Ens han dit que hem d’estar a casa dues setmanes a partir del moment en què deixi de tenir símptomes”, afegeix.
Pràctiques interrompudes
La María José Chacón Medina és una estudiant italoveneçolana que va aterrar a Catalunya el setembre de l’any passat per fer un màster en ortodòncia. La majoria dels seus estudis havien de ser pràctica clínica, que ara ha quedat interrompuda. Expressa incertesa sobre com continuarà les pràctiques, dient que “potser durant l’agost” les podran fer, però la universitat encara no li ho ha concretat.
La María José encara és a Barcelona, tot i que va intentar sortir del país i no se’n va sortir. En una conversa amb l’ACN, diu que tan aviat com li van cancel·lar les classes presencials, va reservar un bitllet d’avió per anar al Qatar, on viuen els seus pares. “I quan estava pujant a l’avió, em van parar perquè tinc nacionalitat italiana, i ja no deixaven viatjar els ciutadans italians al Qatar, encara que jo feia un any que no havia estat a Itàlia”, ha explicat.
Ara diu que gairebé no surt de la seva habitació de 9m2 a la seva residència d’estudiants, ja que “totes les zones comunes estan tancades”, com el gimnàs o la biblioteca, cosa que diu que és força “avorrida”.
Docència telemàtica
En Basil Poulose Cherian va arribar el setembre passat de l’Índia, el seu país natal, per fer un màster en gestió cultural a la UIC. Les classes presencials es van aturar quan es va decretar l’estat d’alarma, però continua seguint amb els estudis de manera telemàtica. “La meva universitat ha fet una gran feina oferint classes online, que estan programades a hores concretes”.
Com que la docència no s’ha aturat, en Basil ha decidit quedar-se a Catalunya. A més, el govern del seu país ha recomanat a tots els seus ciutadans arreu del món que “és millor quedar-se on s’està residint ara que viatjar enlloc, ja que això és un problema global”. L’estudiant diu que viu amb una família de la seva regió, a l’Índia, que coneix des de fa molts anys. “Soc al lloc més segur que podria estar”, rebla. A més, expressa que el consolat indi a Barcelona l’ha informat que li facilitaria una “extensió del visat” en cas que el confinament s’allargués.
A la recerca d’una “vida alternativa”
L’Ali, estudiant sirià, va arribar fa un any i mig a Barcelona per fer un màster en estudis internacionals. “Soc aquí, en general, a la recerca d’una vida alternativa a Europa”, explica, tot expressant que malgrat la crisi sanitària que viu Catalunya no té intenció de tornar al seu país.
Durant el confinament els seus estudis no s’han aturat. “Les tutories ara es fan online”, afirma, tot i reconèixer que li és “molt difícil” ser igual de productiva en aquestes circumstàncies. Com a principals motius, cita “una menor activitat física, mobilitat i menys contacte amb la gent”.
