"Estem en guerra, si calgués faríem bales"

Matrix, el “resolutiu” grup de voluntaris que subministra material de protecció a la Catalunya Central

Matrix. Aquest és el concepte que defineix la xarxa on creix alguna cosa. Un terme que va manllevar l’existosa nissaga dels 90. I ara, en temps de distòpies i de societats indesitjables, és el nom amb què 200 voluntaris han batejat la xarxa de subministrament de material sanitari al Bages, una de les tres comarques, juntament amb Anoia i Berguedà, amb més morts arran del coronavirus.

El camp d’acció és Telegram, l’Estat major té el Camp Base just davant d’Altahia, l’Hospital de Manresa, i la divisa la necessitat de “ser resolutius”. La proximitat amb l’Hospital fa que tinguin molt còmode sortir a aplaudir cada vespre als sanitaris. Al capdavall, els sanitaris rere els EPI els surten també a aplaudir a ells. És un reconeixement implícit a la tasca que porta a terme Matrix perquè el personal hospitalari o de residències geriàtriques, o d’allà on faci falta, vagi protegir davant el virus.

Fa només 40 dies que busquen, troben, aconsegueixen i fabriquen material de defensa contra la COVID 19. Tot és voluntari i a través de donacions, fins al punt que, la furgoneta de repartiment de grans dimensions és una Mercedes nova de trinca cedida pel concessionari oficial de Manresa. “Vam començar un cap de setmana i en qüestió d’hores es va animar moltíssima gent”, comenta cofoi en Joan Sebarroja, un professor de Farmàcia, i un dels principals impulsors del projecte. “Vam aplicar la fórmula de l’aranya, és a dir, que cada municipi fos una pota i funcionés segons les seves possibilitats i així aniríem teixint una xarxa”, detalla en Joan en un local atapeït de material.

Sebarroja, en una de les taules de classificació del material

Sebarroja, en una de les taules de classificació del material Quico Sallés

La gran franquícia cooperativa

Així han aconseguit un entramat de factories de gel hidroalcohòlic, guants, pantalles, màscares o fins i tot peces mecàniques per obrir portes sense haver de tocar ni poms ni panys. Hi ha vuit municipis amb impressores 3D treballant 24 hores: Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Artés, Navarcles, Monistrol de Montserrat i Manresa. Cada grup local té uns “capitans” per evitar que els xats o els telèfons siguin una olla de grills. Hi ha gent des de 84 als 14 anys treballant. “Tenim el cas d’un nano amb impressora 3D que la té a casa la mare, i quan se’n va els 15 dies amb el pare, li deixa la impressora amb totes les pautes d’impressió i producció”, narra en Joan.

La fórmula de treball és simple però efectiva. Cada municipi s’organitza en funció de les seves capacitats i col·labora en un estoc que es posa en comú. “Un gran excel recull el material que hi ha disposició i les necessitats de cada municipi, encara que en aquest no s’hi fabriqui”, explica en Joan recolzat en unes caixes de material que han arribat de Polònia, comprades per l’atleta Núria Picas, per centenars de pantalles entregades per Casa Tarradellas o de gel hidroalcòlic de MacBride, de Sallent. A raó de les existències i les necessitats se subministra el material. Així si Callús, Sant Mateu de Bages o Balsareny necessiten màscares pels de protecció civil, la residència o el CAP tiren de beta de l’estoc i Matrix subministra. De fet, també abasteixen l’Hospital de Manresa i el de Sant Andreu que torna a estar a ple rendiment per la pandèmia. Així mateix, també poden subministrar a empreses que necessiten protecció pels seus treballadors a canvi de material per fabricar més EPI. És una mena de franquícia cooperativa.

"Aixo és gran i gros"

 

La logística i la rapidesa de la recepció del material, la fabricació i el repartiment és sorprenent. “No ens hem encantat, estem en guerra; de fet, su ens haguessin demanat fer bales, les hauríem fet, no sé com, però les faríem”, comenta en Joan amb la complicitat dels qui paren l’orella mentre feinegen pel magatzem. Les ‘factories’ de l’aranya Matrix són tot un ritual. Fins i tot, a la cadena de producció s’hi ha incorporat un autoclau per esterilitzar el material mèdic. “Hi ha qui competeix per aviam qui confecciona més màscares o més pantalles”, remarquen des de Matrix.

La cadena ha tingut complicitat dels alcades, com en Jordi Solernou, de Sant Joan de Vilatorrada, que estaven desesperats davant la manca de material per les residències municipals o centres sociosanitàries o pel seu personal de serveis, com els policies locals. “Som resolutius i transparents”, sentencia en Joan. L’objectiu però, no és únicament aturar aquesta pandèmia que pot ser puntual, sinó mostrar com es pot crear un “sistema de protecció civil autogestionat”. “El que hi ha és gros i és gran”, conclouen satisfets.

Una de les palanques per l'obertura de les portes

Una de les palanques per l'obertura de les portes Quico Sallés

 

 

Comentaris