La segregació escolar ha estat un dels reptes educatius dels que més s’ha parlat a Catalunya els darrers anys. La publicació d’un informe per part del Síndic de Greuges, el 2016, va encendre diverses alarmes que gairebé van obligar els municipis assenyalats a posar-se les piles per lluitar aquesta desigualtat en el sistema educatiu. El fenomen de la segregació es produeix quan un sol centre escolar concentra un gran percentatge d’estudiants d’origen immigrant o amb necessitats econòmiques i educatives específiques, davant un altre que només té alumnes d’un perfil socioeconòmic elevat o d’origen autòcton.
Si bé la presència de segregació escolar no té cap relació amb el percentatge de població estrangera -només a Catalunya hi ha aproximadament 120.000 estudiants estrangers- el Síndic afirma que aquest fenomen es combat amb polítiques socials i educatives actives. Al voltant d’un centenar d’escoles tenen un 50% d’estudiants immigrants i, dins aquesta xifra, 20 en tenen més del 70%. Hi ha municipis que han aconseguit plantar cara a aquesta situació malgrat que encara es poden trobar dades en certes ciutats que alerten sobre la situació d’estigmatització a la qual s’han d’enfrontar alguns centres educatius. “Volem donar els recursos necessaris, canviar el panorama actual i oferir les màximes oportunitats als nostres estudiants”, assegura a El Món Femí Cunill, regidor de l’àrea d’educació de Salt.
Salt, un cas excepcional
“La nostra situació és especial. Tots els nostres centres estan catalogats de màxima complexitat”, explica el regidor del municipi. De fet, Salt és una de les ciutats que destaca per les seves dades demogràfiques: més del 20% de la població és menor de 15 anys quan a Catalunya el percentatge no supera el 16%. “Ens hem trobat amb un augment de secundària, però com a la resta del país”, afegeix Cunill. Aquesta catalogació de màxima complexitat respon als centres que tenen un alt nombre d’alumnat immigrant o estudiants amb necessitats socioeconòmiques específiques. “Tenim tres instituts, dos de quatre línies i un altre que només en té dues, però encara en necessitem un quart més”, assegura.
En ser catalogat com un institut o escola de màxima complexitat es limita la ràtio d’alumnes per professors per poder garantir una atenció més concreta pels estudiants. “Aquí tenim uns límits de 22 alumnes a primària i 27 a secundària però des de fa temps que se superen”, denuncia el regidor del municipi. La idea del consistori és poder oferir quatre instituts amb tres línies per comptar amb més places i baixar el nombre d’estudiants als centres actuals. A principis d’any, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que el Govern respondria a la demanda de recursos de Salt, en una visita al municipi. Ara per ara, però, només han aconseguit que s’aprovi iniciar el procés de licitació per deixar de fer servir els barracons a l’institut Salvador Sunyer i que aquest esdevingui un edifici nou després de 15 anys de funcionament.
Terrassa és un altre municipi amb dades alarmants de segregació escolar. “Hi ha una concentració absoluta de nens i nenes amb necessitats especials i tenim famílies que no volen matricular els seus fills per la gran quantitat concentrada d’aquest alumnat al centre”, afirma el portaveu de l’Assemblea de l’escola President Salvans, Matías Fidermaizer, qui també avisa que gairebé el 90% dels estudiants d’aquest centre són immigrants. “Aquest no és el problema. Hi ha tanta concentració estudiants amb necessitats lingüístiques o econòmiques que al centre li costa afrontar-ho perquè no està preparat”, afegeix.
Precisament aquest centre havia viscut diverses polèmiques entre les quals destaquen la incapacitat d’algunes famílies per fer front a les despeses demanades per l’escola per fer una excursió rutinària o una mentida viral emesa per un programa de televisió que assegurava la manca de pernil en el menjar per pressions de famílies marroquines. “Sabíem que era un centre segregat però el vam posar de primera opció pel nostre fill. El problema és que les mares i pares estrangers d’aquest centre es preocuparan encara més pels seus nanos”, afirma Fidermaizer. El president de l’assemblea lamenta que els nens i nenes que estudien en aquest centre arriben a l’ESO i es troben amb una dificultat que no havien tractat. “Molta gent pensa que el centre és un gueto i que les famílies marroquines no volen integrar-se, però volen el que tothom: que els seus fills juguin, s’eduquin i aprenguin català”, afegeix. “També volen un tracte humà. L’escola pública hauria de ser un reflex de la diversitat dels nostres barris però no ho és”, conclou.
Les claus a seguir
“Volem evitar que es concentri un cert tipus d’alumnat en només un centre per això el repartiment és primordial”, explica Rafa Cuenca i Gámiz, quart tinent de l’Ajuntament de Manlleu i regidor d’Educació. El municipi del Barcelonès ha estat reconegut per la Fundació Jaume Bofill per les seves polítiques de lluita envers la segregació escolar. Una de les mesures més efectives és l’intervenció del consistori en el repartiment de les places escolars. “Tots els membres de la comunitat docent entenem que el projecte és un i afecta a tot el municipi, per això sempre demanem la implicació de tots els centres educatius i de totes les famílies”, afegeix el regidor qui també assegura que els resultats consisteix en definir un model, creure en ell i establir-ho de tal manera que sigui funcional.
“El que fem aquí és mirar els informes de serveis socials perquè ja tenen algunes famílies detectades i també tenim en compte si el fill d’una família estrangera entra per primer cop al sistema lectiu i les entrevistem”, explica a El Món Núria Font Puig, tècnica d’educació del consistori. “A partir d’aquí es fa una previsió dins el sistema i oferim almenys sis places per cada dels nostres centres, públics i concertats, quan el estàndar del Govern és només de dues”, afegeix.
D’aquesta manera, les famílies perden, en part, el poder a l’hora de decidir on matricular els seus fills. Un mètode que defensen entitats com el Síndic de Greuges o SOS Racisme. “Hi ha posicions com aquesta que defensa que les famílies no puguin decidir del tot on matricular els seus fills per a què l’educació vingui, de veritat, d’una escola pública per tothom”, va dir la directora de l’entitat antiracista, Alba Cuevas, a El Món. “Necessitem un ensenyament que doni resposta a tots els nens i nenes i el que no pot ser és que a un municipi hi hagi dues escoles de les quals una estigui completament estigmatitzada o assenyalada per l’origen del seu alumnat”, va afegir.
No tot depèn, però, d’aquesta tasca, ja que els recursos dels mateixos centres també permet dur a terme certes mesures. A Salt per exemple, aquesta pràctica no es mostra del tot eficaç, ja que, si bé a Manlleu els centres públics poden distribuir l’alumnat amb els concertats, les places d’aquests últims al municipi de Girona no poden assumir tant. “Els centres privats són de només una línia per això el percentatge que agafen d’estudiants amb necessitats educatives especials és baix, malgrat que ja fan massa acollint amb els seus recursos un cert nombre d’aquests alumnes”, explica el regidor Cunill.
La integració com a eina davant la segregació
“Quan vam aconseguir un institut nou, ràpidament va generar una tendència a acumular alumnat d’origen estranger però, amb el suport del consistori, vam revertir la situació”, afirma la tècnica de Manlleu. “Ara per ara, a primària tenim només una escola homogènia i, a secundària, cap”, afegeix. El control del repartiment no és l’única mesura que destaca del Model Manlleu. Una altra iniciativa és l’acompanyament a nens i nenes d’origen estranger de P3 amb voluntàries de l’organització d’acollida Mares Món. “Va ser creat per ajudar els infants i els pares i mares. Som traductores i intentem ajudar a la professora en qualsevol moment de petites tasques”, explica la Chadia Rammou, estudiant de quart d’Educació Primària i de pare i mare d’origen marroquí. “Ajudem a l’hora de menjar per si s’han de netejar les mans o a l’hora del pati per veure com s’ho estan passant”, afegeix. Aquest programa es fa les tres primeres setmanes del mes de setembre, en horari escolar, per ajudar als nens i nenes en el seu primer contacte amb els centres del municipi.
“Ens consideren com un mestre més i quan necessiten alguna cosa ja ens criden i confien en nosaltres”, assegura Rammou. “És un projecte molt bo, és molt enriquidor. És una oportunitat per veure diferents tipus d’escola i agafem experiència per no entrar al món laboral sense saber res. No he tingut cap problema i els petits confien en nosaltres, tenen un referent molt important perquè es troben en una edat molt primerenca”, conclou.
