Eduardo Moreno és metge especialista en medicina interna així com en pacients afectats per processos vírics. És cap de medicina intensiva a l’hospital CIMA de Barcelona així com cap del Departament de Medicina Clínica a Corachán. Combina la seva feina a l’hospital amb la col·laboració amb societats científiques mèdiques. El doctor defineix els seus eixos d’actuació com “eficiència, excelencia i tracte humà”. En aquesta entrevista amb El Món valora la resposta a la crisi sanitària i reivindica els metges, els infermers i tot el personal sanitari que “han fet un pas al capdavant malgrat saber que s’estaven exposant al virus”.
Està d’acord amb les fases de desescalada proposades pel Govern?
Donada la situació en la qual està immers el país, i atès que no hi ha test per a saber qui és positiu i qui és negatiu, és correcte. Potser s’ha efectuat tard. Cal no oblidar que aquesta Pandèmia del coronavirus SARS-COv-2, ha creat i crearà molts ensenyaments, ja que no ha existit cap altra pandèmia en l’època moderna. I la sobrepotència dels humans ha fet que no féssim cas a les anteriors petites epidèmies per coronavirus: el SARS i el MERS. Per tot això, donat el tipus de desescalada hi haurà dos problemes, la infecció pandèmia per coronavirus que ha vingut per a quedar-se, i la pandèmia econòmica que ha creat.
S’ha gestionat bé aquesta crisi?
Crec que no. També és cert que sobre el tema de pandèmies en l’època actual no hi ha experiència prèvia d’un esclat o tsunami com els que han passat o estan passant els països actuals. L’OMS va avisar del problema que estava succeint a la Xina, però ningú va tenir l’encert d’enviar a investigar a epidemiòlegs i clínics allà per a esbrinar què estava passant realment. Aquest virus estava circulant per Europa i Espanya des de gener i febrer, quan hi ha indicis que ja ho teníem, no al març quan va esclatar. A més, ara ha sortit la notícia que a França ja s’ha demostrat que un malalt de pneumònia era portador del coronavirus SARS-COV-2. Si això es pogués demostrar amb més malalts seria donar un pas més enllà sobre com va començar la pandèmia. Això és extremadament interessant.
Abans el virus no tenia la força que li dóna que milers de persones estiguin infectades per a efectuar l’esclat, com va succeir al març. El comitè de recerca sobre el coronavirus es va crear de manera tardana, el mateix Dr Antonio Trilla ho va indicar a La Vanguardia. Grans clínics i infectòlegs havien de ser-ne partícips. Fins i tot els EUA va col·locar al comandament no a un ministre, sinó al Dr Anthony Fauci. Fauci, de 79 anys, és una de les més grans autoritats mundials sobre la sida. És el científic que va saber guanyar-se la confiança de la comunitat gai i liderar la resposta dels EUA a la misteriosa malaltia sota les administracions Reagan i Bush. Aquí, amb molt de respecte ho dic, ha estat sempre el ministre Illa o l’epidemiòleg Dr Simón. Ha faltat algú expert en infeccions i amb gran capacitat de gestió, el que hauria d’haver liderat el procés d’atac contra aquest virus.
Per què a Espanya hi ha molts més morts que en altres països propers?
Espanya és un país amb una de les majors longevitats. De fet, és el segon país després del Japó en longevitat. Això es deu a la nostra cultura i la nostra dieta mediterrània. També, les persones grans presenten més comorbiditat, és a dir, majors patologies: hipertensió, diabetis, cardiopaties, etc. A més, disposem d’una gran xarxa de residències per a ancians, que cal diferenciar dels centres sociosanitaris. Els centres de residències, és molt important indicar-ho, són centres de confort, no centres sanitaris. I un altre element que cal indicar és que el virus els va afectar de manera letal perquè es va actuar tard en els centres i perquè els protocols i les EPIS (elements de protecció individual) al principi no van existir.
Després, crec que és encertat i conegut per tot el món, que es va indicar l’aïllament tard. Es van donar normatives a la població tard. Es van indicar conceptes sobre aquest virus que s’ha vist que no són certs. És més virulent que el virus de la grip, i els índexs de mortalitat a partir dels 50 anys han estat alts. No es pot comparar amb el virus de la grip.
La comparativa amb altres països com Portugal, Grècia, Corea del sud o els països escandinaus fa mal i genera moltes preguntes. Per què aquests països han sabut gestionar millor la crisi? Per què han tingut una menor mortalitat? Per què han sabut gestionar millor la tornada a la productivitat? La resposta està en la forma en la qual han liderat la crisi. La bona gestió d’una crisi fa que ens anem cap a un costat, el de menor mortalitat i millor sortida, coses que van interrelacionades. Si ens anem cap a l’altre costat, major mortalitat i pitjor sortida en la productivitat. La gestió havia de ser transversal, amb quantitat de gent opinant i creant un estat de multicomplicitat de persones per a remar totes en la mateixa direcció. Aquí l’única cosa que hem vist són paraules desagradables entre els polítics, i una sensació de lluita interna que només ha beneficiat al virus. En algun moment s’haurà de fer un estudi entre les patologies del “Jo”, l’ego dels humans, i el coronavirus.
L’única manera de tornar a la normalitat depèn de trobar la vacuna?
La vacuna serà la resposta final a tota la situació, però no és l’única resposta. Caldrà veure qui la crea, quins països la utilitzen i quines condicions, exigències i economia crearà aquesta vacuna. El virus en la seva expansió aconseguirà que més del 80-90% de la població s’hagi exposat a ell. Per tant, per a tornar a la normalitat és essencial l’estudi de la població per seroprevalença, és a dir, saber quin percentatge de la població ha estat exposada i té anticossos, i quants negatius existeixen.
Però aquest virus planteja més preguntes. Per què no ha afectat de manera enorme a bronquítics crònics, emfisematosos…? En les èpoques de grip, aquests pacients són els primers que es descompensen. En el virus actual, hem tingut pacients d’aquests grups, però no de manera majoritària. Per què en el mateix grup familiar, hi ha germans que no s’han vist afectats, uns altres que han requerit ingrés hospitalari per pneumònia i uns altres que han requerit UCI i intubació? Crec que existeix un tema genètic que es desconeix i que fa que existeixin persones més susceptibles de ser afectades pel virus que unes altres.També en l’actualitat sabem que les persones afectades per alteracions cardiovasculars, i sobre tot alteracions vasculars, s’han vist més afectades.
Per a tornar a la normalitat és molt important la prevenció per part de la població, i sobretot els estudis poblacionals que permetin saber qui és positiu i qui negatiu i així poder separar-los. A més, cal no oblidar que diversos grups de científics, a més de treballar per aconseguir vacunes profilàctiques i o terapèutiques, també intenten investigar quins medicaments poden ser eficaços contra el coronavirus, ja que la vacuna pot trigar entre 10 i 18 mesos. També cal investigar en altres àrees, com és la desinfecció.
És possible que un rebrot faci que hàgim de tornar a confinar-nos?
Els possibles rebrots dependran al nostre país de la prevenció per part de la població. També és molt important veure què succeeix a l’estiu, amb les altes temperatures i sobretot amb els raigs ultraviolats. Aquests són un desinfectant natural, gratuït. Caldrà esperar a veure què passa amb l’inici de l’estiu. Per les dades que estem veient en la primera sortida cap a la normalitat, de moment no sembla que vagi a venir un rebrot. Si n’hi ha, no serà en forma d’esclat.
Ha estat fàcil coordinar l’hospital per evitar un col·lapse?
Coordinar el procés d’esclat o de tsunami no ha estat fàcil. S’han donat totes les situacions possibles en tots els hospitals, tant públics com privats. Des del principi ens vam adonar que estàvem davant una cosa nova, tant per la infecció respiratòria com per la mena de pneumònies que vèiem. Però crec que totes les direccions hospitalàries, i la nostra especialment, van començar a avaluar la situació per a dotar-nos, en el nostre cas, del màxim nombre possible d’EPIS i aïllaments. També van prioritzar ajudar-nos en el tema de personal, ja que tot l’hospital va quedar de manera exclusiva, com tots els centres, per a pacients de coronavirus. L’ajuda i el tracte han estat excel·lents. Una gran quantitat de facultatius d’altres especialitats es van posar al capdavant per a ajudar en el dia a dia. Com a exemple cal destacar a pediatres que es van posar a treballar braç a braç amb els internistes i infectòlegs per a portar aquests pacients.
Un problema ha estat l’existència d’EPIS en l’àmbit general donats des dels diferents estaments públics. Això ho hem vist en els mitjans de comunicació. Un altre problema, la medicació, ja que va haver-hi moments en els quals es va haver de començar a regular perquè començava a escassejar.
Hi ha una pregunta que ho diu tot, com és possible que el nostre país hagi tingut el número més gran d’infectats en la professió sanitària comparat amb altres països? Això ja indica clarament el tipus de gestió que s’ha efectuat. No es pot dir més alt, ja que és molt clar.
Heu cedit recursos a la sanitat pública?
En els moments més àlgids passem a coordinar-nos i col·laborar quan el sistema públic va entrar en l’alarma nacional, depenent d’un hospital públic. Aquesta col·laboració va ser del tot correcta. Hi ha hagut recursos que s’han cedit, però també en pertànyer al sistema públic, la direcció del nostre centre va poder obtenir més material per a tots els professionals.
Haig d’esmentar tots aquells que han col·laborat des de qualsevol punt en aquest gran esdeveniment que ha estat i és la pandèmia. Administratius, zeladors, cuiners, auxiliars i infermeria han estat un element fonamental per a poder portar el dia a dia i la cura d’aquests malalts tant en hospitalització com en les UCIS, que es van quadruplicar. I a tots els metges que van fer un pas al capdavant per a estar en el dia a dia també sabent que s’estaven exposant al virus. Hem vist com han caigut bastants companys tant de sanitat com de farmàcia.
Si sabíem que la SARS l’any 2003 va crear una gran alarma, i que aquest coronavirus és, per dir-ho així, un cosí de l’anterior, per què no es va creure més en l’amenaça del que estava passant la Xina? Per què no es va crear llavors un sistema d’alarma amb un comitè, no de polítics sinó de clínics i investigadors que esbrinés què estava passant realment?
Si hem entrat en una situació gairebé de guerra, per què no es va crear una economia de guerra: creació de fàbriques reconvertides per a generar màscares, guants, capells, polaines, respiradors i materials diversos per a aquesta lluita? Només sabem comprar? Per què no es va aïllar a la població abans amb criteris clínics i metges, no polítics? I la gran pregunta que es fa tothom, per què no disposem de test que ens permetin saber en quina situació estem realment? És com un país cec o borni, que va fent passes sense saber on és ni cap on va.
Hauríem d’estar davant un nou canvi, un nou paradigma de societat, on l’economia sigui més humana, on la solidaritat i l’equitat tinguin punts de trobada i on diferents àrees es vegin compensades econòmicament com els pertany: sanitat, ensenyament i educació, investigació i recerca… S’han de permetre nous processos que donin espai a noves empreses competitives i creatives.
Si seguim amb els mateixos models i fent sempre el mateix, tornarem a repetir tots els problemes que ens han portat a aquesta situació. Els lideratges han de ser totalment transversals, i s’ha de diferenciar el lideratge polític amb polítiques de partits de lideratge de gestió. Necessitem persones que de veritat sàpiguen com gestionar.
Però estem en una situació inacabada. Com diria Winston Churchill: “estem al final del principi”.
