L’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida d’un nadó, i fins als dos anys com a mínim, de manera complementària a l’alimentació sòlida. Les raons són bàsicament de salut: s’ha demostrat que redueix el risc de determinats tipus de càncer (de mama i d’ovari) i de desenvolupar malalties com la hipertensió. Pel que fa als beneficis per nadons, la llet materna aporta protecció enfront de les malalties infeccioses, disminueix la incidència i la gravetat de les diarrees, redueix el risc de patologies infantils freqüents com les infeccions respiratòries i l’otitis mitjana aguda, prevé les càries i augmenta la intel·ligència. Sense que això vulgui dir, és clar, que els nadons alimentats amb llet de fórmula hagin de tenir carències alimentàries o siguin més vulnerables. És, de fet, una opció personal i emocional, i no sempre és viable donar el pit. La conciliació laboral és, de fet, un factor determinant per a la mare a l’hora de poder triar aquesta opció.
Però la lactància materna té altres beneficis a primera vista més amagats, que la setmana de la Lactància Materna, que se celebra entre l’1 i el 7 d’agost, pretén remarca en l’edició d’enguany: els beneficis des del punt de vista de la sostenibilitat i el benestar de la planeta. “Es tracta d’un aliment natural i renovable, que no deixa petjada de carboni en el medi ambient; no requereix envasat, transport ni combustible per a la seva producció, preparació i consum, i tampoc no produeix deixalles”, explica Anna Bach Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del grup de recerca FoodLab.
La despesa d’enegia per escalfar l’aigua del bibero?, en el focus d’un estudi
De fet, diversos estudis publicats els darrers anys posen sobre el paper dades interessants al respecte. El més recent, dut a terme per experts de l’Imperial College de Londres, calcula que donar el pit durant sis mesos significa un estalvi d’entre 95 i 154 kg d’emissions de CO2 per nadó si es compara amb el cost ambiental de la llet de fórmula. És més, la quantitat d’aigua calenta necessària per escalfar els biberons de la llet de fórmula implica una despesa anual d’energia equivalent a la de carregar 200 milions de telèfons mòbils.
La llet materna apareix com l’element principal d’un sistema alimentari sostenible, que a més té altres avantatges des del punt de vista mediambiental, tal com assenyala María José Rodríguez Lagunas, professora de Nutrició i Salut de la UOC i de fisiologia a la UB: “El pit de la mare és el millor envàs que existeix: estèril, capaç de dosificar la quantitat exacta que requereix el nadó i a la temperatura òptima. Substituir això per una llet de fórmula implica l’ús de recursos addicionals: d’una banda, l’ocupació d’envasos procedents de la fórmula infantil mateixa, però també el consum d’aigua, l’ús dels biberons i les tetines, els productes per esterilitzar, els escalfadors, etc”.
Un dels aspectes que s’estan tenint més en compte a l’hora de determinar els avantatges mediambientals de la lactància materna enfront de la llet de fórmula és l’efecte de totes dues en la petjada ecològica (la mesura de l’impacte de les activitats humanes sobre la natura). En aquesta línia, diversos estudis les han comparat basant-se en factors com les fonts d’energia, les emissions de carboni, les deixalles o la petjada hídrica (volum total d’aigua dolça utilitzada per produir béns i serveis). I en tots aquests aspectes, els avantatges de la llet materna són inqüestionables.
Estudis a banda, els països més afectats pel canvi climàtic també mostren les taxes més baixes de lactància materna. “Aquestes evidències converteixen la lactància materna en un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de plantejar i engegar iniciatives adreçades a reduir la nostra empremta en el medi ambient, així com en la definició de plans de millora de l’alimentació infantil, especialment durant els primers anys de vida”, relata Natàlia Panadero, investigadora del grup FoodLab de la UOC.
Tot i les recomanacions de l’OMS, la realitat és que només entorn del 40 % dels nadons nascuts anualment són alimentats exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d’edat
