Els demògrafs recomanen desconfinar per edats i per densitat de les llars

Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics estudia les prospectives de desconfinament

Epidemiòlegs, experts en salut pública, polítics, militars, policies i ara, els demògrafs. Els experts en la ciència que estudia la població han aixecat el dit per dir-hi la seva sobre el desconfinament. De fet, només reclamen com a científics que alhora de decidir les mesures es tinguin present dos elements. Per una banda, l’estructura per edats de la població i les “pautes de co-residència”. Dos elements que consideren imprescindibles per “mitigar els efectes adversos de la COVID 19”.

Així ho defensen en un estudi publicat a la revista del Centre d’Estudis Demogràfics, integrat en la Universitat Autònoma de Barcelona, i titulat “La vulnerabilitat de les províncies espanyoles a la COVID 19 segons estructures per edats i co-residència: implicacions pel (des)confinament”. Els autors són Albert Esteve, Iñaki Permanyer i Diederik Boertien. Aquest estudi en obert, publicat el passat mes d’abril i incorporat a la publicació d’aquest mes de maig, analitza des d’una “òptica estrictament demogràfica”, les condicions de vulnerabilitat de les poblacions davant el coronavirus.

La tesi dels demògrafs se sostè en el “control de l’estructura de la població”, és a dir, “la proporció de persones per grups d’edat, i especialment, la proporció de gent gran, la més vulnerable”. En la mateixa mesura, avaluen com a clau un segon factor, l’estructura de les llars, això és, “les pautes de co-residència de la població”i , en particular, de la gent gran pel risc de mortalitat del virus en aquest sector. En concret, identificar la densitat de gent gran per llar i la convivència amb gent més jove sota un mateix sostre.

Curiosament, l’estudi l’elaboren per províncies atès que utilitzen el Padró continuo d’Habitants de l’1 de gener de 2018 com a font principal de la seva prospectiva. Amb aquesta base, l’estudi simula la mortalitat per 100.000 habitants que s’observaria si el 10% de la població que viu en llars privades estigués infectada pel virus. L’estudi conclou que la taxa de mortalitat directa per 100.000 habitants de les províncies espanyoles oscil·laria entre les 85 de Melilla i 216 de Zamora. I pel que fa a la mortalitat indirecta (transmissió dins la llar) la mortalitat oscil·laira entre els 125 de Guadalajara i els 264 de Lugo. Amb aquestes xifres el 45% dels morts serien atribuïbles a infeccions primàries, mentre que la resta es podrien atribuir a infeccions dins la llar, en l’escenar on totes les persones de la llar es contagien.

 

Amb aquests resultats a la mà, els demògrafs avisen a epidemiòlges i responsables polítics que “haurien de tenir en compte l’estructura per edats  i les pautes de co-residència” com a condicionants de la vulnerabilitat de les poblacions davant la malaltia. Recomanen que les “estratègies del desconfinament no poden basar-se en criteris exclusivament d’edat, doncs la població relativament jove poden contagiar persones grans dins la llar”.

En conclusió, remarquen que “aspectes com la densitat fora i dins de la llar han de ser estudiats” per a posar en marxa un desconfinament. Una realitat que els autors consideren que “afortunadament” hi ha prou dades per analitzar a fons la realitat demogràfica de cada territori i quines estratègies de confinament i distanciament social serien més efectives en cadascun d’aquests territoris per minimitzar el risc de contagi.

 

Comentaris