Daniel López Acuña és epidemiòleg i ex-director d’Acció Sanitària en Crisi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Recentment, convidat per l’organització catalana Fedefarma, López ha participat en un webinar per parlar de l’estudi sobre seroprevalença del virus SARS-CoV2 fet pel govern espanyol. Aprofitant aquesta ocasió ha concedit aquesta entrevista a ‘El món’, en la qual aborda alguns aspectes fonamentals de l’actual situació de la pandèmia. Avisa que el virus no ha desaparegut, que està clarament actiu, i adverteix que en els propers mesos hi haurà una guerra d’interessos comercials i sanitaris per afrontar la producció de la vacuna, que confia que sigui d’accés universal.
Què ha determinat fins ara l’estudi sobre seroprevalença, què podrà determinar i per què és important?
Ens ofereix una radiografia de quina és la magnitud de la infecció pel virus a Espanya i ens permet saber les persones que han estat exposades a la infecció, tant si estan actives com si no. Ens ha permès veure, entre altres coses, que la mitjana de prevalença a Espanya és d’un 5%, de manera que un 95% de la població no ha estat exposada a la infecció i és susceptible a un contagi. L’estudi també mostra una important variabilitat geogràfica. La prevalença és baixa a per exemple a Astúries, amb un 1,8%, mentre que províncies que toquen amb Madrid és del 14%. La prevalença és major en els nuclis urbans, als llocs d’alta densitat de població. L’estudi també ens indica que en la pràctica hi ha deu vegades més contagis i infeccions que el número de casos registrats. Això ens dóna una idea per planificar en el futur el desenvolupament d’una campanya de vacunació, quan es tingui una vacuna disponible. L’altra dada important de l’enquesta és que hi ha un gran número d’asimptomàtics positius, que van donar positiu en el test d’anticossos i que no van presentar cap símptoma. Aquests podien ser part dels que van contribuir a la transmissió silenciosa, és el gran problema que tenim. La prevalença a Catalunya és del 5,9%, una mica per damunt de la mitjana nacional, però recordem que la prevalença és de l’11,3% a Madrid.
Hi ha un descens de morts i contagis. El virus ha deixat de ser tan letal com fa dos mesos com han dit alguns experts a Itàlia?
Considero que és un comentari lamentablement desafortunat i frívol perquè el virus sí que està present i per exemple s’està transmetent a províncies espanyoles. El virus està actiu claríssimament en països com Rússia i els Estats Units, on el pic segueix alt. També a Amèrica Llatina. Potser es registra menys severitat en casos clínics perquè hi ha menys càrrega viral i menys possibilitat de contagi, però dir que el virus ja no existeix és molt atrevit i poc objectiu. La idea fonamental és que no és únicament important la transmissió per contacte sí o no amb el virus, sinó amb quina quantitat de virus, és a dir densitat i càrrega viral, s’ha tingut contacte. La càrrega viral era major al principi, el que teníem era la severitat associada a la càrrega viral. Però no tenim informació que ens digui que la letalitat del virus hagi disminuït.
Malgrat el descens de contagis, caldrà mantenir les mesures de prevenció fins a l’aparició d’una vacuna?
S’han de mantenir les mesures en totes les fases de desconfinament. La distància física és fonamental, ahir es va publicar un article a ‘The Lancet’ on es plantejava que el principal factor de contagi és la distància. Una distància de dos metres o més és el que disminueix la possibilitat de contagi. Encara que ens pugui semblar que això ja ha passat és fonamental al llarg de la desescalada adoptar noves conductes pròpies de la nova normalitat. Cal seguir amb la higiene de mans, els gels hidroalcohòlics i l’ús de la mascareta en transport públic. També s’ha de prosseguir fent el rastreig de contactes nous i les proves per veure si hi ha asimptomàtics que poden re-introduir la transmissió comunitària.
Quan va començar la pandèmia es parlava d’una vacuna al cap de 18 mesos. Serà tan exacte i fàcil tenir-la? Quins reptes trobarà el món quan això passi?
No podem tenir una bola de vidre amb la vacuna. En el millor dels casos a principis de l’any que ve es podria tenir alguna cosa, però no sabem si les proves per tirar endavant amb una vacuna s’hauran pogut fer. Altres vacunes per a altres virus han tardat temps en desenvolupar-se. Són molts elements a tenir en compte a l’hora de generar la capacitat immune, sostenir-la en el temps, tenir eficàcia… Tot això ha de ser provat amb tots els protocols i sense córrer.
Un cop hi hagi vacuna hi ha el perill que els països més rics l’acaparin?
És el gran repte… la importància que tindrà que estigui disponible a tots els països la vacuna sense que això no sigui només mediat per la capacitat econòmica dels països. El repte és fer universal l’accés a la vacuna. Si això deriva en una guerra més de la voracitat comercial de la indústria farmacèutica estarem davant un seriós problema.
Quines accions es poden fer internacionalment perquè això no passi?
És una barreja d’accions que pot emprendre l’OMS, l’Organització Mundial del Comerç i l’Organització Internacional de la Propietat Intel·lectual. Establir un mecanisme perquè el comerç es plantegi que quan es tracta d’una emergència de salut pública es poden canviar els drets de patent. El mecanismes autoritza la socialització de la patent d’un bé que hauria de ser públic per fer una producció massiva de la vacuna. Crec que en els propers mesos es produirà una guerra entre interessos comercials i els interessos sanitaris.
Troba just fer debat sobre quins governs ho han fet millor o pitjor durant la pandèmia?
Els governs que s’han pres seriosament les advertències i han adoptat mesures dràstiques de confinament i de reducció de la mobilitat per evitar la transmissió —a pesar del complex que pugui ser i la implicació econòmica— són els que han pogut sortir del cicle epidèmic i veure la corba abatre’s en un menor temps. Aquest no han hagut d’enfrontar un nombre excessiu de morts. Els que han apostat per la immunitat de ramat i per no fer confinament o fer les suficients proves crec que no han aconseguit el mateix èxit.
Quins factors han de coincidir perquè tingui lloc una segona onada?
El comportament dels altres virus mostra que el pic té un cicle estacional, que ve a la tardor i l’hivern i cau a l’estiu. No sé si es comportarà així l’actual virus, però s’ha de suposar que serà així. Estarem en una situació de cicle epidèmic semblant, però ens agafarà més preparats, tant pel que fa a infraestructura com en salut pública. S’haurà d’anar amb més força a aïllar casos i a prendre mesures aviat, com ara fer proves diagnòstiques a tots els contactes dels casos positius.
Pel control de casos, en els països asiàtics la tecnologia ha contribuït amb aplicacions més invasives de la privacitat. A occident això es frena.
És cert que a països com Singapur, Corea o la Xina es va usar aplicacions informàtiques que a Europa serien considerades com una intrusió en la privacitat. Les societats han d’escollir què és més important en el marc d’una pandèmia que mata moltes persones. La tecnologia pot ser important i ajudar, si es fa un bon ús, a fer el rastreig adequat de casos. No cal tancar-se per complet a l’ús d’aquestes aplicacions, però també cal ser molt cautelosos, perquè no sigui un pretext per violar la privacitat i per fer ús d’una informació per qualsevol entitat per autoritat que sigui.
Opina que cal tenir estocs amb material de protecció per fer front a una segona onada? I els països han de dirigir part de la seva indústria a la producció d’aquest material?
Calen reserves estratègiques de material de protecció i material per al diagnòstic i tractament. Hi ha hagut una enorme dependència de mercats com el xinès. Això demostra la necessitat que països tinguin capacitat de producció pròpia i que generi reserves estratègies.
Com avalua la gestió del govern espanyol tant pel que fa al confinament com en el desconfinament?
El pla de transició per a la nova normalitat i les fases de desconfinament han estat raonablement dissenyats d’acord amb els lineaments que ha establert l’OMS, i els criteris que ha plantejat el Centre Europeu europeu. Ha estat important de fer-lo de forma gradual i de forma asimètrica. És important respectar els terminis de dues setmanes entre fase i fase, que ens permeten veure si hi ha repunt. No s’ha d’accelerar i no s’ha de pensar que no passar de fase és suspendre, és calibrar criteris de seguretat sanitària. El més important és explicar les mesures associades perquè per molt intensa que fos la desescalada, si no respectem la distància física hi ha alta probabilitat de rebrot.
Així doncs ens hem d’oblidar per una temporada llarga de festivals i grans aglomeracions…
Fins que no tinguem clara noció que hem controlat la transmissió, quasi a zero —i això és molt difícil—, no podem pensar en la introducció d’aglomeracions i en la celebració d’esdeveniments culturals, artístics o festes. Això al final és el que més pot amplificar i detonar un rebrot.
Durant la pandèmia a Catalunya s’ha discutit molt sobre la centralització del govern espanyol. Què n’opina?
Per un procés com aquesta pandèmia, per establir normes comunes sanitàries era molt important tenir l’estat d’alarma i el comandament únic perquè la pandèmia no segueix límits polítics ni geogràfics, està afectant a tot el territori amb algunes diferències. La gestió requereix un acció centralitzada, i que això duri el que duri la desescalada. A la fase 3 la gestió podrà ser feta per les comunitats autònomes. Els mecanismes de centralització són importants pels controls sanitaris.
