El cinema català encara una lluita històrica per no perdre la versió original

La pròrroga pressupostària afecta la producció d'obres en versió original | El sector professional defensa l'ús de la llengua com a eina de cohesió i nega que no hi hagi públic

La situació del català al cinema no millora. L'any 2018 només divuit dels vuitanta llargmetratges produïts a Catalunya van ser rodats en versió original en català, segons un informe de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), dades que avisen de la baixa presència de la llengua en la indústria audiovisual. Aquesta, però, fa anys que es presenta com una de les lluites més reivindicades pel sector cinematogràfic català. Els professionals del setè art critiquen la manca d'inversió cultural per part de la Generalitat però també alerten d'una baixada en les produccions rodades en versió original. "El cinema en català pràcticament no existeix. La gent ja no roda i la situació actual és una de les més difícils que hem viscut des que es va recuperar la democràcia", assegura a El Món Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català (ACC).

La situació del finançament cultural del Govern és alarmant i es reflecteix en el total de produccions que es duen a terme en el territori. "Tenim pel·lícules d'autor, amb contingut narratiu molt interessant perquè tenim talent, però no hem d'oblidar que són de pressuposts molt petits", afirma Antonio Barrero, president del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT). Segons les dades de l'ICEC, la presència de pel·lícules rodades en català han disminuït en un 10,8% des de l'any 2014 al passar de 25 a 18.

 

Eina crucial per la cultura

Isona Passola és, precissament, una de les que més crítiques s'ha mostrat amb la inversió econòmica del Govern cap a la industria cultural del país. "Si els interessa tant la cultura com és que en el pressupost de la Generalitat li dediquen només el 0,7%?", li va preguntar Pasola a Quim Torra en la darrera gala dels Premis Gaudí, en referència al baix percentatge que l'administració destina a aquest sector. "La cultura és el mirall on ens reconeixem i on es veuen la gent del món", va continuar. Plataforma per la Llengua també reivindica la importància de la llengua en la cultura i denuncia la crítica situació en la que es troba el català. "No s'està fomentant gaire l'ús del català al cinema. Trobar-se amb productes en la nostra llengua és una manera més de garantir cohesió social i entesa", afirma a aquest diari Neus Mestres, directora de l'entitat.

Aconseguir finançament per obres catalanes és una tasca difícil avui dia. Isona Passola avisa que la situació econòmica de TV3 afecta molt al cinema, ja que la cadena de televisió és el motor d'aquesta indústria a Catalunya. La davallada d'ingressos publicitaris que pateix TV3 des de fa anys -la xifra actual és la meitat del que s'obtenia el 2010- agreuja una situació que també es veu afectada per la pròrroga pressupostària. L'any 2018 la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va haver d'aplicar un pla de contenció de despeses per fer front aquest escenari i també va demanar un finançament extraordinari a la Generalitat, la qual li va donar deu milions dels setze que necessitava. A més a més, la cadena i productora va haver de retallar molt a l'hora d'invertir en productes audiovisuals.

Però si bé el finançament és una peça important en el procés artístic, és difícil lluitar contra el mite que el públic al qual pot arribar una obra en català és poc rendible. "Molta gent pensa que no hi ha mercat per les pel·lícules en versió original en català però ens referim a una llengua que té deu milions de parlants, deu milions de persones que l'entenen i poden potenciar l'obra", diu Mestres.

Carla Simón al rodatge del film 'Estiu 1993'

 

Deu milions de parlants

Isona Passola coincideix amb la directora de la plataforma: el català té públic. "Quan la gent veu una pel·lícula en la seva llengua i troba un relat de proximitat, hi va en massa i surt rendible. La qualitat és universal i si el producte es bo, pot arribar lluny", assegura la presidenta de l'acadèmia i qui va produir Incerta GlòriaPa Negre. Precissament, la pel·lícula d'Agustí Villaronga es va estrenar a mitjans d'octubre de l'any 2010 però tot i així va liderar la taquilla de pel·lícules en versió original amb més de 90.000 espectadors, -superant els 24.850 que va obtenir Tres dies amb la família la més taquillera del 2009-. L'obra també es va emportar nou premis Goya i va ser la primera producció en versió original en català en guanyar el guardó a Millor Pel·lícula.

La proximitat a l'hora de construir una història en la llengua on es treballa també importa segons l'impulsor del FIC-CAT. "El català, en aquest cas, acompanyaria molt al relat. Una història d'aquí amb un equip d'aquí millora si es fa servir la llengua d'aquí", assegura. Barrero celebra l'arribada de continguts audiovisuals que explotin la riquesa del català. "Ara sembla que desperta la producció de València i de les Illes Balears. Malgrat tot, és una llàstima que no s'aprofiti aquesta varietat i que les llengües siguin menystingudes", afirma. "El català en el món del cinema no deixa de ser un avantatge i una oportunitat. A part de ser una llengua amb molta riquesa de vocabulari, els productes valencians o balears tenen públic aquí i a la inversa", afegeix Neus Mestres.

 

Iniciatives contra la precarietat del sector

Una de les idees per fomentar la creació de productes audiovisuals en català sorgeix d'Òmnium Cultural, organització des d'on enlairen els VOC, Premis i Mostra d'Audiovisual en català. "Vam detectar que en aquest sector hi havia un problema amb la llengua. Així com en la música i el teatre el català està normalitzat, en el cinema no només no ho estava sinó que anava en retrocés", explica a El Món Roser Sebastià, membre de la junta de l'entitat. El VOC en concret fomenta l'ús del català en els curtmetratges de ficció i documental i aquest febrer atorgarà als guanyadors més de 10.000 euros entre premis del públic i del jurat. Enguany, el certamen aposta per aquell talent que no pot finalitzar el seu projecte audiovisual amb Sala Oberta. "És una categoria nova dirigida a un format més digital i allunyat dels altres dos. Ens adrecem sobretot a la gent jove que comença la seva carrera professional, volem que triïn el català com a llengua vehicular dels seus projectes.", assegura Sebastià.

 

D'aquesta manera, Òmnium manté la relació amb les sales tradicionals però obre la porta al terreny de les plataformes i xarxes socials. "El cinema no deixa de ser una indústria i quan fas números potser és complicat programar en català, per això ens centrem en potenciar productes que potser anirien millor en Netflix, Filmin o HBO", afegeix la membre de la junta. El premi d'aquesta nova categoria no només es tradueix en una quantitat monetària sinó que també es premia amb l'acompanyament d'una persona del sector professional per "ajudar-los a fer realitat el projecte". De fet, les plataformes digitals són unes de les eines que defensen els professionals del món del cinema en català. "Un 71% dels joves miren sèries cada nit i ara mateix no tenen disponibles productes on hi hagin relats en la seva llengua", denuncia Isona Passola.

De fet, una de les solucions que han ajudat econòmicament a TV3 en els darrers anys ha estat les seves relacions amb les plataformes streaming com Netflix i Movistar i la venda de productes catalans. Malgrat això, des de Plataforma per la Llengua es denuncia la manca de productes en versió original a les plataformes digitals i es critica també l'us de diners públics per finançar doblatges que, posteriorment, no es trobaran pàgines sota demanda.

"Des que vam començar, l'any 2008 en plena crisi, rebem cada cop menys produccions però hem de ser perseverants", assegura el president i impulsor del FIC-CAT, Antonio Barrero. En la mateixa línia que el VOC però amb dotze edicions de trajectòria, el festival també vol reconèixer l'obra audiovisual en català. En la seva darrera celebració, el jurat va premiar Els dies que vindran com a pel·lícula guanyadora, obra que també demostra que la llengua no és del tot primordial a l'hora de garantir l'èxit ja que també es va emportar els premis de millor pel·lícula, millor actriu i millor direcció pel Carlos Marqúes-Marcet al Festival de Málaga. "Som un país amb complex, pensem que rodar en català no farà mercat però només cal recordar que el cinema és imatge, així que la llengua importa però no és el factor decisiu. A l'hora de fer que una pel·lícula triomfi, la llengua és un factor secundari, només hem de pensar en Estiu 1993 i Pa Negre", conclou Barrero.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?