Milions de guants i de mascaretes d’un sol ús, bates impermeables, ulleres, viseres i les pantalles protectores facials. Però també diverses peces per a equips mèdics, com respiradors i ventiladors, xeringues de policarbonat, tubs de PVC, bosses de sang… Tot, amb el plàstic com a matèria. A causa de la pandèmia, la generació de residus hospitalaris s’ha incrementat de forma exponencial, però també a nivell domèstic. El coronavirus ha deixat milers de morts a casa nostra i a arreu del món, però també tones i tones de residus que, de moment, no es poden tractar per a ser reciclats. I si bé és cert que aquests materials han permès evitar més morts i contagis, a l’hora de fer balanç de la pandèmia el medi ambient pagarà una factura massa alta.
“Estem davant d’un problema molt greu. Si fa uns mesos ens escandalitzaven les tones i tones de plàstics que hi ha al mar, ara estem engrandint les muntanyes de residus. Si amb les bosses de plàstic teníem un problema, ara, amb els residus que genera la protecció del coronavirus, es triplica. Quants guants pot arribar a donar un supermercat al llarg del dia i quants n’utilitza cada persona? Utilitzem més milions de guants al dia que no pas bosses de plàstic abans”, alerta en declaracions a El Món Xavier Gabarrell, investigador i director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gabarell titlla d’ “aberració” que els supermercats facin posar guants de plàstic, i recorda que “els guants només ens protegeixen per a allò que han estat dissenyats, i els de plàstic del supermercat no estan pensats per un virus. Com tampoc molts altres que comprem barats. Estem caient en una moda, la tendència a la utilització de productes amb una vida útil molt efímera que és letal per al medi ambient”, argumenta.
El sistema de gestio? de residus no esta? preparat als nous residus derivats del coronavirus
Aquest expert en reciclatge insisteix que hi ha un cost ambiental “brutal” de protegir-nos de la pandèmia, perquè no s’ha pensat bé quins materials de protecció calia emprar que fossin eficients, i s’ha parat el cop amb el plàstic: “ Els guants i les mascaretes d’un sol ús estan fets d’unes matèries primeres, derivats de plàstics i de làtex, que són del tot innecessàries perquè es podria apostar per productes d’ús més durador i amb materials reciclables”. A més, Gabarrell hi afegeix l’impacte en la disposició final del residu, “que ens ve de nou i per al qual no tenim el sistema de gestió preparat per tractar les mascaretes i els guants de forma tan massiva”.
Aquests productes no poden anar al contenidor groc del plàstic perquè no són un envàs, no és matèria orgànica i no va al marró, tampoc no és paper i no va al contenidor blau, i al verd hi va el vidre: “Aleshores va al rebuig, però no serveix tampoc de res, perquè amb el sistema que tenim implantat a Catalunya, que bàsicament recicla només els contenidors de recollida selectiva, per molta selecció que es faci, no hi ha manera. A més, en ser un material de molt poc pes encara és més complicat. Probablement les plantes de reciclatge ja estan tenint molts problemes”, apunta el director de l’IRTA. De fet, afegeix, com més protegeix un guant més difícilment degradable és: “És com un pantaló de color, si volem que el color perduri, el tint és més resistent, i per tant, triga molt més a dregadar-se”. I les mascaretes d’un sol ús poden trigar centenars d’anys a desaparèixer si no són tractades. Es convertiran en microplàstics que nedaran als nostres mars i seran ingerits pels peixos, passant així a la cadena alimentària i generant un nou problema.
Les mascaretes s’han convertit en un nou residu, per al qual no hi ha un sistema de tractament especi?fic
Finalment, Xavier Gabarrell fa una crida a “buscar alternatives sostenibles” i a “invertir-hi”: “Hem vist una gran capacitat al nostre país per fer mascaretes reutilitzables, doncs busquem la manera de fer guants amb materials que protegeixin i siguin també reciclables, si és que realment els guants ens protegeixen. Això ho han de dir els experts”, conclou aquest expert, que remarca que seria “un petit canvi però amb un alt valor per al medi ambient”.
