Els cinc virus que han marcat el segle XXI

El Sars, la grip aviària, el MERS, l’Ebola i el Zika han atacat la població mundial. Repassem com van evolucionar i si es va trobar una vacuna

El coronavirus és el virus més letal que ha castigat els humans al segle XXI. Amb 270.000 morts i 3.900.000 infectats confirmats en 187 països dels cinc continents i pràcticament en cada racó del món, la pandèmia de la Covid-19 deixarà una empremta potent en la història sanitària del planeta. Però el segon mil·lenni ja ha registrat altres virus que han traspassat fronteres. En total, n’han estat cinc, el més letal dels quals, l’Ebola, que va matar el 50% dels infectats.

 

SARS

L’any 2002 es detectaven els primers casos de SARS –un tipus de coronavirus-, un virus que va estar actiu fins el 2004. Es manifesta amb febre alta, però també mal de cap, dolors musculars i diarrea. Pot provocar insuficiència respiratòria greu. Va afectar només 8.000 persones, concentrades a la Xina. La taxa de letalitat va ser del 10%. La forma de contagi era la tos o els esternuts, és a dir, les vies respiratòries altes. No hi ha vacuna. 

 

GRIP AVIÀRIA

Esclata el 2009 i es controla el 2010. Els pacients que la van patir presentaven  mocs i secreció nasal, tos seca recurrent, mal de coll i dolor muscular, així com pèrdua de gana i una reducció de la capacitat respiratòria. Es van poder confirmar 700 milions de casos a tot el món, tot i que l’OMS estima que la xifra real va ser de 1.500 milions de persones. Amb tot, la taxa de letalitat va ser baixa, entre l’1% i el 2%. Es propagava per via aèria com altres virus respiratoris, bé per proximitat amb una altra persona o per contacte amb superfícies infectades. El 2010 es va desenvolupar una vacuna que l'OMS va considerar segura.

 

MERS

El virus va estar actiu entre el 2012 i el 2013, circumscrit a l’Orient Mitjà. Els símptomes eren febre, calfreds, rampes i tos. Un terç dels pacients pateixen símptomes gastrointestinals: diarrea, vòmits i dolor abdominal. Els casos més greus presentaven insuficiència respiratòria. Es van veure afectades unes 2.500 persones, i la taxa de letalitat va ser del 30%. Els infectats ho van ser per contagi a través de la tos i els esternuts. Actualment, els casos detectats han estat en persones que han viatjat o residit en països de la Península Aràbiga i els seus voltants. No es va desenvolupar cap vacuna, degut a la baixa incidència del virus.

 

Alguns virus encara no tenen vacunes, tot i que fa anys que s'investiguen. Pixabay

Alguns virus encara no tenen vacunes, tot i que fa anys que s'investiguen. Pixabay

 

EBOLA

El virus més mediàtic fins a l’arribada del coronavirus, actiu entre el 2014 i el 2017. Provocava febre alta de forma sobtada. A la debilitat intensa i els dolors musculars, de cap i coll s’hi afegien vòmits, erupcions cutànies, diarrees, problemes renals i hepàtics i, de vegades, hemorràgies internes i externes. 30.000 persones en va ser diagnosticades, amb una taxa de letalitat del 50%. Una persona s'infecta per contacte estret amb òrgans, sang, secrecions o altres líquids corporals d'animals malalts, com ximpanzés, goril·les o ratpenats. Després, el virus es propaga entre les persones a través de secrecions de les mucoses o de la sang o per contacte indirecte amb materials contaminats per aquests líquids. Actualment s’investiga una vacuna contra l’Ebola.

 

ZIKA

També actiu entre el 2014 i el 2017, el virus el transmeten els mosquits, i s’escampa entre els humans per contacte sexual o transfusions de sang. La majoria de les persones infectades no presenten símptomes. Quan apareixen, els més freqüents són cansament, mal de cap i febre, dolor articular, conjuntivitis i acumulació de líquids a les cames i els peus. En l'embaràs pot causar microcefàlia i part prematur. L’OMS estima que el Zika va afectar entre 400.000 i 1.300.000 persones, i la taxa de letalitat no va arribar a l’1%. En aquest cas, la vacuna també s’investiga a hores d’ara, tot i que la malaltia es coneix des de l’any 1947.

 

Comentaris