Quan es va detectar el primer cas de Covid-19 a Catalunya les autoritats sanitàries van fer una roda de premsa. Era el primer contagi importat al país i es localitzava a Barcelona. Els periodistes van intentar ràpidament saber exactament en quin barri es localitzava la persona infectada. La pregunta, formulada per un periodista, va generar somriures i el secretari de Salut Pública, Joan Guix, va contestar que s’havia de respectar la privacitat dels pacients i que en cap cas es dedicarien a donar dades concretes de localització dels casos i que permetessin ubicar els malalts en un mapa.
Poques setmanes després això començaria a canviar. A dos dies de la declaració de l’Estat d’Alarma per part de l’Estat, el Govern va assenyalar un punt en el mapa que causava més problemes que cap altre: Igualada. Es decretava el confinament de la població i es demanava a l’Estat que es permetés el confinament total de Catalunya. La progressió dels contagis va passar d’aquell primer cas controlat a una explosió per tot el territori que aquest dissabte ha quedat reflectida al màxim detall amb la publicació d’un mapa interactiu per part de Salut. L’eina permet que tothom navegui per municipis i barris i consulti els casos que es van registrant diàriament.
Les dades: arma contra el virus
Precisament el control de les dades és important per combatre una pandèmia com la del coronavirus. ‘El món’ ha parlat amb experts en telemedecina i privacitat per tal d’analitzar l’aplicació Stop Covid-19 Cat que el Govern va posar en marxa per recollir dades sobre els possibles contagis. Tot i que l’ús d’una app per recollir dades personals pugui aixecar recels per part d’aquells que es preocupen per la privacitat, en el cas actual aquesta informació és clau per poder establir estratègies sanitàries. Governs autoritaris com el de la Xina ho han tingut més fàcil perquè el control de la població forma part dels pilars que sostenen el règim. Els entorns democràtics ho tenen més difícil en aquest sentit.
Eduard Blasi, professor col·laborador del postgrau de Protecció de Dades de la UOC, comenta que el dret a la protecció de dades és un dret fonamental, però recorda que “no és un dret absolut” i, per tant, “en determinades circumstàncies prevalen altres drets, com el dret a la vida i a la pròpia integritat”. En el cas del covid-19, Blasi veu que hi ha una “base legitimadora” perquè es pugui fer el tractament de dades personals tenint en compte que existeix “un interès públic”.
L’app de Salut, Stop Covid-19 Cat, és una aplicació que els usuaris es descarreguen de forma voluntària i les dades que hi registren a través d’un formulari també són incorporades voluntàriament havent acceptat els termes i condicions de les quals han estat informats. Blasi creu que els temors al tractament de les dades sobre la simptomatologia “hauria de ser menor” tenint en compte que és informació destinada a una administració pública. “Seria diferent que es tractés d’una empresa privada, ja que podria existir algun propòsit comercial”, adverteix l’expert.
La geolocalització: dada clau
En el cas de gestió d’una pandèmia la geolocalització de les persones no és un tema menor. L’app de Salut només controla persones que lliurement aporten dades, per tant, no controla contagiats, sinó que és un sistema d’alerta d’on pot haver-hi persones amb símptomes que podrien ser de covid-19. “La geolocalització pot ser una dada més que rellevant per fer front a l’epidèmia perquè es poden detectar focus i es podrien desplegar equips d’emergència ràpidament per evitar que aquestes persones deambulin”, explica Blasi. En aquest cas, el tractament d’aquesta dada també tindria una justificació pel que fa al seu interès públic. Davant el dilema sobre la privacitat, Blasi creu que es podria plantejar com “una renúncia parcial i puntual de determinats drets perquè prevalgui la protecció d’uns altres drets”. A més, recorda l’expert, ja hi ha moltes aplicacions dedicades a altres objectius que controlen la geolocalització dels usuaris.
Militars desplegats a Montjuïc pel coronavirus (EP)
Qui també veu amb bons ulls que es recullin com més dades millor és Albert Barberà, director de l’eHealth Center de la UOC, centre especialitzat en tecnologia i salut. Apunta que la identificació de casos “és un dels grans temes de debat i és fonamental fer-ho” perquè “això ajuda a un millor control de la pandèmia”. Aquest expert destaca que “la manca d’informació fa difícil la gestió” de la crisi i aquest era un problema en el seu inici perquè només es feien proves als pacients amb simptomatologia clara i que anaven a l’hospital, però els casos lleus o asimptomàtics “es quedaven a casa”. “Les estratègies que pots prendre són més complexes sense un coneixement ampli de quina és la situació”, remarca Barberà.
Aquest expert considera que l’app de Salut és una eina que pot anar bé “per fer un bon mapeig epidemiològic” i creu que és “un pas inicial”. Ara bé, recorda que es tracta d’una eina reactiva, en el sentit que la gent se la descarrega i introdueix les dades. L’aplicació catalana s’allunya per tant de qualsevol model autoritari. “No és semblant a altres reines de la Xina on hi ha una proactivitat de l’administració molt més gran i aquí entraríem en el tema de la privacitat”, destaca Barberà.
Diferències culturals, diferents gestions de la crisi
La pandèmia segons l’expert ha posat sobre la taula les diferents maneres que té cada societat per decidir “l’equilibri entre la importància de les dades i la seva utilitat en el sentit privat”. Per Barberà amb el covid-19 “veiem que el sentiment de les societats europees no té res a veure amb el de les societats asiàtiques, que són culturalment societats molt diferents: mentre a Europa veiem la interferència en els nostres drets privats, els asiàtics no”.
Una de les eines més sorprenents desenvolupades a Àsia ha estat la que permetia conèixer la ubicació de persones contagiades. Corona 100m, per exemple, és l’app coreana que permet identificar els infectats que es trobin a 100 metres a la rodona de l’usuari. “Això a Europa és impensable, a la Xina, Corea o Singapur no ha aixecat polèmica perquè la noció de la col·lectivitat i la individualitat és diferent”, apunta Barberà.
Per aquest expert de la UOC, en la mateixa línia que Blasi, seria interessant poder arribar a “una entesa, equilibri o acord social en què tothom sigui prou responsable per compartir les seves dades entenent la importància que tenen”, en aquest cas per fer front a una pandèmia. Aquest acord, però, hauria de ser “recíproc” adverteix Barberà: “De la mateixa manera que el govern pot controlar tu també pots controlar el govern, hi ha d’haver aquest equilibri de com nosaltres cedim les dades”.
Més enllà de les connotacions legals i filosòfiques, Barberà creu que des d’un punt de vista científic tota la informació sobre geolocalització és molt valuosa. Si no existeixen aquestes dades i es desconeix on es troben els contagiats no hi ha altra mesura més efectiva que el confinament. Per això mateix, a hores d’ara, el debat condueix al dilema de compartir dades personals que permetin gestionar els confinaments. En cas que no es trobi vacuna, això podria ser fonamental en el futur per regular el trànsit de persones. El preu a pagar per poder tornar a estar junts.
