Catòlics integristes que veuen el progressisme com el "dimoni" fan un simposi a Barcelona

La Unión Seglar San Antonio María Claret celebra el 50 aniversari convidant un cardenal de l’ala dura del Vaticà, Gerhard Ludwig Müller

El cardenal que encapçala el grup de porprats adversaris del Papa Francesc serà acollit amb tots els honors per una entitat eclesial catòlica a Sentmenat. Barcelona és la seu del 21 al 24 de juny d'un simposi de catòlics radicals i nostàlgics del franquisme que s’apleguen al voltant d’una organització anomenada Unión Seglar San Antonio María Claret, que no té res a veure amb els missioners claretians. Precisament, el simposi que celebren, sota el títol “Por el triunfo final de Cristo Rey”, s’emmarca en el 50 aniversari d’aquesta organització, fundada el 26 de juny del 1969 en una vigília d’oració a la Basílica de la Mercè. La trobada comptarà amb la presència de Gerhard Ludwig Müller, cardenal alemany de l’ala ultra del Vaticà, defensor de les postures més conservadores de l’Església Catòlica, que entre el 2012 i el 2017 va ser designat pel Papa Benet XVI com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la successora de l’antiga Inquisició.

El cardenal Ludwig Müller, que va ser bisbe de Ratisbona i va encapçalar l’organisme doctrinal més fort de la Santa Seu fins que el Papa el va apartar de les seves funcions, va concedir una entrevista a l’agència DPA on va llençar atacs contra el pontífex argentí advertint que hi havia un “culte excessiu” cap al Sant Pare. En aquella entrevista, Müller va qüestionar l’autoritat del Pontífex: “No tot el que fa el Papa es correcte”. El cardenal és autor del “Manifest de la fe”, un text on ataca la “confusió doctrinal” que atribueix al pontificat del Papa Francesc, amb qui demostra una clara oposició. Müller serà l’encarregat d’oficiar una missa el diumenge 23 de juny en el marc del simposi que tindrà lloc al Colegio Inmaculado de María de Sentmenat.

El simposi començarà aquest divendres al vespre amb una vigília d'oració i d'acció de gràcies a la mateixa Basílica de la Mercè, i el dissabte tindrà lloc el primer cicle de conferències a la Fundació Balmesiana, una institució dedicada a la promoció i difusió de la cultura catòlica, situada al carrer Duran i Bas de Barcelona. Entre les entitats que acull es troben l'Institut Filosòfic de la Balmesiana i l'Institut Sant Tomàs. El diumenge 23 de juny tindrà lloc el segon cicle de conferències, en aquest cas a l'Escola Cor Immaculat de Maria, situat a Sentmenat. Serà dsprés quan tingui lloc la missa oficiada pel cardenal Ludwig Müller, i posteriorment hi haurà un esmorzar de germanor i parlament. I, finalment, diumenge es farà l'última conferència al Temple Expiatori del Tibidabo, amb la posterior missa de clausura. 

Entre els ponents del simposi hi ha el jurista i filòsof del dret Miguel Ayuso Torres, el Monsenyor i doctor en Teologia Alberto José González Chaves, el vicepresident de la Unión Seglar Antonio Sáez Ródenas, l'escriptor i articulista Juan Manuel de Prada Blanco, el pare José María Serra i l'expresident del moviment José Fernando Silva Santos. El preu de la inscripció al simposi és de 15 euros. 

El cardenal Gerhard Ludwig Müller

El cardenal Gerhard Ludwig Müller | Europa Press

Declaración del Pueblo de Dios

 

La trobada ha de servir també perquè els seguidors d’aquesta organització renovin les seves promeses i la fidelitat als plantejaments fundacionals que es troben recollits en un document que porta per títol Declaración del Pueblo de Dios. El text estableix el compromís dels seglars a  acceptar “totes les veritats dogmàtiques i morals i rebutja per tant les actuacions d’alguns sacerdots a qui s’acusa de fer “profanacions eucarístiques”. La declaració adverteix també de la “manca de veritable predicació religiosa” dels sacerdots “davant de doctrines i criteris que desorienten els nostres fills, divideixen la vida familiar i acaben amb la pau a moltes llars”.

El document, del 1969, sembla mantenir-se vigent pels membres de la Unión Seglar que, tant ahir com avui, es consideren “fills d’una terra de màrtirs i sants” que no poden “permetre impassibles que se’ns talli a nosaltres i als nostres fills el pa de la doctrina cristiana, sinó que ja amb massa freqüència, descaradament, se’ns serveixi un pa enverinat”. Els símptomes d’obertura de l’Església Catòlica enfurismen el moviment que en la seva declaració ofereixen a la Mare de Déu “un compromís, heroic si convé i fins a la mort, de defensar els drets de Déu i de la nostra pròpia vida cristiana, que veiem avui amenaçada pels llops vestits amb pell de corder i pels gossos muts dels que parla la Sagrada Escriptura”.

El fundador de la Unión Seglar, el pare José María Alba Cereceda, jesuïta, va declarar en el 25è aniversari de l’organització que la Declaració era l’ànima del projecte. Alba descrivia el document com “una insubornable defensa de la veritat, una denuncia valenta davant de l’Església de l’heretgia progressista que està portant incomptables ànimes a l’infern”. Alba defensava també que el text establia “una postura de pensament i de catòlic seglar, en perfecta coherència amb la santa Tradició catòlica”.

La Unión es planteja també com un punt de suport als bisbes a complir amb la seva “obligació de guardar el sant ramat del Senyor, com bons pastors, dels assalts del món, dimoni i carn, enfundats de progressisme homologat, segons les modes del dia”. Aquest llenguatge ranci no sembla haver passat pel Concili Vaticà II, que va voler intentar posar l’Església Catòlica al dia i obrir-la al món.

 

Comentaris (9)
Tela Fa 3 mesos
Uns altres sectaris amb la veritat absoluta.
Andreuza Fa 3 mesos
Nostàlgics del nacionalcatolicisme. Els que fan apologia de l'ignoráncia cada cop mes allunyats del poble.
Charlie Fa 3 mesos
És molt trist que a dia d'avuí encara hi hagi gent que necessiti creure en amics imaginaris tot poderosos...
Josep Sierra Roca Fa 3 mesos
Aquests germans descarriats, segurament farien molt bé en tornar a llegir l'Evangeli, els quatre... Ah! i deixar en pau al papa Francesc, cap visible de l'Església catòlica, els agradi o no, instituit pel mateix Jesús, i, també, deixar en pau al nostre sant Antoni (que no "Antonio") Maria Claret del qui tindrien de practicar millor les seves prédiques.
Guillotina Fa 3 mesos
La "gran ramera" sale a "hacer la calle".
Gironí Fa 3 mesos
Infinites gràcies al P. Alba. Tot ho dec a ell. Exemple de fidelitat, compliment de la paraula donada. Visca la Unió Saglar!
PacoMe cago en esa gentuza . Fa 3 mesos
Y en sus iconos .A la hoguera con ellos.
Fedor Fa 3 mesos
Estan sonats.
X*2 Fa 3 mesos
N'estem fins els collons de contes i mentides, fora vividors