Carmen Boó, terapeuta: "Han augmentat les peticions vinculades a processos de por i ansietat"

Boó recorda que aquesta situació pot fer que ens veiem desbordats per pensaments negatius

Carmen Boó és terapeuta especialitzada en l’acompanyament a la mort i el dol, així com en processos educatius del pensament i les emocions. Boó és estudiosa de l’ètica de la cura i les neurociències. Per Boó la base del creixement personal és educar la ment per fugir dels pensaments negatius. En aquesta entrevista telefònica explica a El Món algunes tècniques que poden servir per educar el pensament durant aquests dies de confinament.

El confinament està generant ansietat en els seus pacients?

Sí, però es manifesta de formes diferents vinculades a qüestions de la pròpia personalitat de cadascú i la seva situació. Quant a la personalitat, hi ha gent que té més por i tendència a angoixar-se ràpidament. Davant una situació tan excepcional com la que vivim reaccionen pitjor. Si són persones amb ment catastrofista, es genera molta inquietud. 

Per altra banda, les repercussions d’aquesta crisi mundial no recauen de la mateixa manera, depenen de la situació de cadascú. Els problemes que jo abordo generalment són la por a posar-se malalt, a que morin familiars propers o la inestabilitat del futur pròxim quant a l’economia i la feina. També altres aspectes com trobar a faltar els familiars que no poden veure en persona. La gent gran que viu sola i no sap com funcionen les noves tecnologies té inquietuds especials. 

Un altre dels temes que més es repeteixen són els quadres de convivència que sorgeixen durant el confinament. S’han de tenir en compte perquè a vegades és complicat viure en pisos petits sense possibilitat de desfogar-se a terrasses o espais oberts, amb molta gent vivint allà, amb un únic lavabo i els adults fent teletreball amb nens… Totes aquestes situacions generen ansietat i molta gent ha de viure simultàniament amb moltes d’aquestes situacions. 

L’ansietat forma part de l'inconscient col·lectiu en aquest moment per l’excepcionalitat d’aquesta situació. 

Què els aconsella per evitar aquesta inquietud?

Els consells sempre s’han de personalitzar, encara que poden haver-hi coses generals per tothom. Així i tot, no és qüestió de trivialitzar o banalitzar la situació, perquè no tot s’arregla construint una rutina d’entreteniment per passar les hores. 

Dit això, a vegades l’acompanyament i l'orientació impliquen ajudar a relaxar els símptomes físics que poden ser l’insomni, la dificultat per respirar, les taquicàrdies o d’altres. En aquests casos aconsello remeis naturals com olis essencials, homeopatia o naturopatia i exercicis de respiració i tècniques antiestrès. 

Per intentar fer més amena la convivència es donen orientacions concretes segons els problemes de cadascú. A vegades funciona fer sessions online amb tota la família per aconseguir que tothom se senti comprès i acollit. És important recordar que cadascú té la seva forma de veure les coses. 

I en relació als problemes econòmics i laborals?

Aquests són més complexos d’afrontar de manera immediata, però ajuda fer plantejaments resolutius i creatius que puguem començar. Almenys sentim que ens fem càrrec de la qüestió amb iniciatives, idees i amb la nostra pròpia implicació. A vegades coses tan senzilles com revisar el currículum, repassar el nostre pressupost o prendre iniciatives per reajustar l’economia familiar entre tots poden tranquil·litzar a l’inici. 

Si el pacient és autònom és molt important acompanyar de manera específica en funció del tipus d’empresa o treball que realitzi cadascú. Els autònoms actualment presenten un nivell d’inquietud molt elevat. 

Ha notat un increment en la demanda de cites per part dels seus pacients arran d’aquesta situació?

Ha incrementat un tipus concret de peticions, les vinculades a processos de por i ansietat, fruit de la incertesa. Aquestes són de caràcter immediat, és a dir, les persones precisen una atenció ràpida. Per altra banda, han disminuït molt les sessions habituals, ja que el problema que ens ocupa ara és tan gran que desplaça els altres, i s’han suspès la majoria de les teràpies habituals. 

Fins a quin punt és important mantenir-se actiu durant aquests dies?

És molt important mantenir rutines saludables, no és necessari estar ocupats en tot moment perquè el descans també és necessari. Fent una rutina terapèutica ben organitzada, tenir espais dedicats a la part física i altres espirituals per fer ioga o meditar i per fer coses més intel·lectuals o creatives vinculades a diferents activitats que pots dur a terme en grup o de manera individual.

Amb les rutines ben organitzades pots dur a terme qüestions pràctiques, ja sigui de feina o de neteja i ordre de casa. També és essencial tenir espais emocionals per relacionar-se amb els nostres éssers estimats ja sigui online o amb els que convivim. 

La bona combinació de tots aquests punts és el que ofereix un bon resultat. S’ha de calcular el temps que es dedica a cada cosa i la freqüència en què es fa cada activitat. És molt important saber fer coses amb el grup familiar però també individualment. 

Ha d’haver-hi un temps de descans on ens permetem no fer res. Això pot anar des d’una estona per fer una migdiada a qualsevol altra cosa que ens faci sentir que estem descansats. 

Aquestes rutines serveixen per apartar els pensaments negatius que genera estar tancats?

Terapèuticament hi ha molts exercicis que orienten cap a l’educació del pensament i ajuden a persones que tenen pensaments negatius. Aquests exercicis es poden utilitzar en aquesta situació que vivim actualment. 

Quin tipus d'exercicis són?

Estan relacionats amb fomentar la creativitat, la meditació i aprendre a construir relats quan expliquem les coses o definim el que sentim o el que està passant. Educar el pensament vol dir educar les paraules amb les quals ens comuniquem ja sigui amb els altres i amb nosaltres mateixos. Per aconseguir-ho existeixen moltes tècniques que funcionen i que són relativament ràpides quant a oferir resultats. És evident que la persona s’ha d’implicar i estar atenta per desenvolupar el seu treball personal amb atenció. 

Educar el pensament és la base del creixement personal i en aquesta situació poden augmentar les persones que es veuen desbordades per pensaments negatius. És molt important que aprenguin a controlar-los i les tècniques estan vinculades a la programació neurolingüística. També són rellevants les tècniques cognitives i els recursos que ofereix avui en dia la neurociència aplicada a la psicologia. 

 
 

Comentaris