O Rexurdimento gallec, de la segona meitat del segle XIX, equival, aproximadament, a la Renaixença catalana. Una de les figures clau del seu inici va ser Rosalía de Castro, poetessa nascuda a Santiago de Compostel·la que va escriure també en castellà. Fa quaranta anys, el 23 d’octubre de 1979, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) va decidir emetre una sèrie de bitllets de 500 pessetes dedicats a l’escriptora. Era un periode d’una certa obertura cultural de l’Estat espanyol i el bitllet fins i tot duia cal·ligrafiat, de puny i lletra, un poema en gallec: “Non Follas novas, ramallo de toxos e silvas sôs, hirtas, coma as miñas penas, feras, coma a miña dor” (“No hi ha fulles noves, un munt de soques i bardisses encarcarades, com les meves penes, ferotges, com el meu dolor”).
El de Rosalía de Castro era l’últim bitllet blau, color tradicional per al valor de 500 pesssetes i incorporava noves mesures de seguretat, com les marques d’aigua i el fil de seguretat. Curiosament, l’emissió de l’escriptora gallega substituïa un poeta català, Jacint Verdaguer, que havia estat motiu d’un bitllet del 1971, en plena dictadura. Abans, el 1954, els bitllets de 500 -sempre blaus- havien estat dedicats al pintor basc Ignacio Zuloaga, aquest sí, decididament enquadrable dins el camp franquista. Un cop retirats, el valor de 500 pessetes va ser assumit per una moneda, fins la desaparició de la pròpia pesseta.
