Era el candidat número u a patir l’efecte contagi del coronavirus per la seva proximitat amb la zona zero de la Covid-19, la regió xinesa de Wuhan. Però dos mesos i mig després que es detectés el primer infectat al país, a finals de gener, Austràlia és un cas d’èxit, amb controvèrsia, això sí, en la gestió de la crisi sanitària. Les estretes relacions amb la població xinesa, que representen el gruix del turisme estranger, el gran nombre d’estudiants xinesos alumnes d’universitats australianes i el flux de negocis recíproc posaven aquesta terra de 25 milions d’habitants en la diana. Dimecres 15 d’abril el país suma 61 morts i 6.464 positius.
[r:1]
El govern australià va començar a prendre mesures el 22 de gener, només dues setmanes després que s’identifiqués Wuhan com a focus de les primeres infeccions de coronavirus. Sense cap mort, es va crear un centre de coordinació nacional i es van monitoritzar els passatgers que arribaven en avió al país, a més d’informar la població sobre les mesures de seguretat i higièniques. Aviat, però, amb el degoteig d’infectats el primer ministre va impulsar una mesura controvertida: organitzar vols als seus ciutadans –que costaven 600 euros- atrapats a Wuhan per portar-los a l’Illa de Christmas, a un centre de detenció per a estrangers, per posar-los en quarantena dues setmanes i després traslladar-los a una ciutat molt allunyada del nucli poblacional del país. En paral·lel, es van cancel·lar vols i es van limitar els viatges permesos als estrangers residents a Austràlia que haguessin estat a la Xina continental, a l’Iran o a Itàlia. El residents permanents al país podien tornar a casa, però van haver de fer una quarantena domiciliària obligatòria.
Austra?lia és una gran destinació turística per als xinesos, que en ple març poden gaudir de sol i platja
A mesura que han anat passant les setmanes el govern ha afegit noves instruccions per aturar la propagació del virus, però força més suaus que en altres països. “No hem arribat al confinament total de la població, tot i que a l’estat de Nova Gales del Sud sí que hem de quedar-nos a casa, això sí, amb algunes excepcions diferents a les de Catalunya. Han anat establint mesures de pressió social que ens ha empès a molts a decidir-nos pel autoconfinament. Dit d’una altra manera, no estàvem obligats a confinar-nos, però molts vam començar a fer-ho arran de les notícies rebudes de casa nostra i la resta del món”, explica a El Món la Mercè Pujol, que resideix a Sidney.
[r:2]
Què poden fer els australians? “Al carrer només hi pots estar si fas exercici, vas a comprar, al metge, a treballar o a l’escola. Les escoles no han tancat, però han demanat que tothom que pugui es quedi els nens a casa, però continuen obertes sobretot pels pares que fan serveis essencials o no poden deixar la feina. Els parcs infantils, els parcs naturals i les platges estan tancades, i les botigues de productes no essencials ja estan tancant gairebé totes”, relata la Mercè. Per altra banda, no estan permeses les reunions de més de dues persones, si no és que són de la mateixa llar, i es pot fer esport en solitari o amb el preparador físic. Els incompliments estan sancionats amb multes de fins a 11.000 dòlars. Les multes responen, segons relata aquesta catalana, al fet que “la població no sempre compleix. Es va fer famosa la foto de la platja de Bondi un dissabte assolellat de març, i es va haver de precintar la platja. I de fet els parcs no s’han tancat fins els darrers dies de març. Amb tot, sembla que la gent troba la forma de sortir sortejant les restriccions”. Amb tot, la Mercè explica que “hi ha força desconcert amb les mesures entre la població, per exemple, el primer ministre un diumenge a la nit deia que les escoles eren obertes i que portéssim les criatures, i l’endemà a les 7 del matí, la primera ministra de Nova Gales del Sud recomanava que es quedessin a casa”.
Les escoles romanen obertes a Austràlia, a diferència de molts països afectats pel coronavirus. ACN
Mesures econòmiques, de les primeres accions
Ara bé, si les mesures de distanciament social són més laxes a Austràlia que en altres països, el pla de xoc econòmic no ho és gens. De fet, com remarca la Mercè Pujol, “no havien pres moltes mesures socials que ja parlaven d’incentius i ajudes a les empreses i als treballadors que perdrien previsiblement la feina. Per al govern australià, mantenir els treballadors i les empreses en funcionament ha estat primordial. Els lloguers són molt elevats, especialment a Sydney, i tot i que les feines estan ben pagades, molta població viu amb el que guanya i no hi ha cultura de l’estalvi”, relata. És per això que l’executiu ha llançat un paquet de mesures també adreçades als ciutadans.
[r:3]
Des de l’inici de la crisi, es va decretar una moratòria en el pagament d’impostos per part d’empreses, i també dels lloguers i les hipoteques, de sis mesos. També s’ha establert el pagament únic de les ajudes socials, per tal que es disposi de més liquiditat, hi ha ajudes a les empreses per pagar els sous dels treballadors durant sis mesos i compensacions addicionals per als treballadors afectats també durant mig any. I també es permet l’accés als plans de pensions de forma anticipada.
I una darrera curiositat que explica la Mercè: “La bogeria del paper de vàter va començar aquí abans que a la resta del món. L’explicació que donaven alguns era que es tracta d’un producte importat de la Xina, i que aviat s’acabaria per culpa de la Covid-19, que faria tancar les empreses fabricants. Es van veure escenes molt violentes, un munt de memes i encara ara hi ha racionament d’aquest producte als supermercats”.
[r:4]
