La comunitat científica treballa contrarellotge per dissenyar una vacuna contra la Covid-19. El virus ja ha causat 300.000 morts a tot el món i n’ha infectat més de quatre milions. L’OMS ha comptabilitzat 77 projectes d’investigació de la vacuna, sis dels quals ja estan fent assaigs clínics amb humans. Tan aviat com es pugui comercialitzar la vacuna, els països començaran a administrar-la preferentment als col·lectius de major risc, és a dir, gent gran, persones amb patologies que puguin agreujar-se amb el coronavirus, i el personal sanitari. Però, com ha succeït amb altres malalties en què la vacunació impedeix la propagació, la vacuna de la Covid-19 toparà amb el rebuig del moviment antivacunes. De fet, algunes celebritats amb milions de seguidors ja han començat una campanya contra la futura vacuna a les xarxes socials. És el cas de la rapera britànica M. I. A, la dissenyadora i influencer espanyola Miranda Makaroff o el tennista Novak Djokovic. I no són només alguns famosos que aprofiten la seva notorietat, aquest moviment d’abast global preocupa especialment l’OMS per l’impacte que pot tenir en futurs rebrots de malalties, i de fet, combatre els antivacunes és una de les deu prioritats sanitàries que es va marcar l’organització el 2019.
Professionals sanitaris atenen malalts de coronavirus a l’Hospital Clínic
Però es pot controlar un virus pandèmic sense vacuna? “La primera opció per aconseguir interrompre la transmissió de la infecció és sens dubte la vacunació massiva, per això es fan uns esforços ingents per desenvolupar diferents productes vacunals i avaluar-ne l’eficàcia”, explica en Xavier Bosch, investigador de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
[r:1]
Aquest expert en epidemiologia del càncer causat per infeccions insisteix a remarcar el perill que suposa que s’escampin dubtes sobre la futura vacuna de la Covid-19 en la salut de la població mundial: “En contrast amb el virus de la COVID-19, per als VPH (virus del papil·loma humà sí que tenim ja vacunes excel·lents, i des d’aquest any 2020 disposarem d’una estratègia mundial de prevenció coordinada per l’OMS. I tot i que disposem de resultats d’eficàcia i seguretat excel·lents, tenim davant posicions contràries a les campanyes de vacunació VPH, foment de l’escepticisme vacunal i actituds clarament antivacunes que han torpedinat temporalment la vacunació en alguns països, com el Japó, Colòmbia o Dinamarca, i han sembrat la confusió en la comunicació entre sanitaris, metges i famílies”. Per al cas de la Covid-19, Bosch creu que també serà problemàtica. “No és un problema que se circumscrigui a una única vacuna. Atacar una vacunació acaba afectant la percepció del benefici de totes les vacunes de manera erràtica i impredictible, i el resultat és la creació de bosses d’individus mal vacunats que són el substrat de casos aïllats i de brots futurs”, afirma Bosch, que també es refereix als brots de xarampió que han ressorgit a Europa i els Estats Units com un problema derivat de les actituds antivacunació.
[r:2]
Tenint en compte que les creences contràries a la lògica i a la disciplina científica han afectat vacunes excel·lents com la del VPH, el xarampió, la grip i l’hepatitis B, Xavier Bosch considera que és plausible que es generi escepticisme vacunal entorn de la futura vacuna de la COVID-19. Ara bé, aquest expert és conscient hi ha circumstàncies d’aquesta futura vacuna que podria fer servir el moviment antivacunació per posar-la en qüestió. La més evident, és la reducció de la percepció de risc. “És probable que el confinament general o l’arribada de tractaments redueixi la percepció de risc. Les vacunes contra la SARS el 2002 o el MERS el 2012 mai no van arribar a estar disponibles perquè desenvolupar-les va deixar de ser prioritari quan el brot inicial es va controlar amb mesures sanitàries i assistencials”, assenyala. També apunta que és probable que la vacuna no sigui eficaç al 100%, i això podia donar-los arguments. Així ha passat amb la vacuna de la grip, d’una eficàcia entorn del 50-60 % i amb unes cobertures vacunals a Europa estancades entre el 30 % de la població.
El col·lectiu antivacunes ja fa campanya contra la futura vacuna de la Covid 19. Pixabay
[r:3]
L’expert de la UOC també remarca que el fet que no hi hagi inicialment disponibilitat de vacunes per a tota la població farà que els criteris que s’apliquin per prioritzar col·lectius estiguin també en el punt de mira dels antivacunes, així com les inversions públiques que s’hagin de fer per vacunar la pobació o la possible manca de transparència en els contractes entre les administracions, el món científic i les indústries farmacèutiques. Finalment, Xavier Bosch també preveu que es difondran arguments falsos per fer creure que la vacuna és insegura: “Els criteris d'(in)seguretat de les vacunes o dels seus adjuvants (substàncies incloses en les vacunes que potencien l’estímul antigènic) sempre han estat esgrimits pel moviment antivacunes contra pràcticament totes les vacunes tot i l’experiència acumulada per centenars de milions de dosis tant en estudis controlats com en programes de vacunació generalitzada en tots els contextos internacionals”.
