Enclavat entre dos estats durament colpejats pel coronavirus, on es compten les víctimes mortals per milers i els infectats per desenes de milers, i on els serveis sanitaris estan al punt del col·lapse, el Principat d’Andorra sembla tenir sota control la crisi sanitària. Vint-i-un morts i prop de 454 infectats, la majoria passant la quarantena a casa (només 59 persones ingressades). Són xifres aparentment irrisòries per a una pandèmia, però colpidores en un país de només 76.000 habitants, on “pràcticament tots ens coneixem i actuem com una comunitat sòlida, i amb la crisi del coronavirus els vincles entre veïns i coneguts encara s’han fet més forts”, relata a El Món la Cristina Tor. “Si algú es mor, el coneixem, si algú s’infecta, també. Potser per això hem fet un confinament estricte i responsable des del primer moment”, afegeix.
Amb una brigada de metges cubans i amb l’ajuda de Catalunya i França, els serveis sanitaris andorrans “no estan col·lapsats”, explica la Cristina, que dóna les claus d’aquesta situació: “La majoria de casos detectats estan confiants a casa, a l’hospital només hi van casos greus. De fet, es fa un crivatge abans d’entrar, amb una mena de McAuto -com la cadena d’hamburgueses-, on si no tens símptomes greus, vas directament a confinar-te a casa”. A més, la població ha seguit en tot moment les instruccions del govern del Principat, assessorat per científics -entre els quals el català Oriol Mitjà- i s’ha confinat “de forma responsable i molt solidària, concients que és el millor favor que li poden fer a les persones que han de treballar en serveis essencials”, afegeix aquesta andorrana, que treballa en el sector primari i manté l’activitat. És de les poques activitats que es mantenen, perquè un decret del govern ja va paralitzar de seguida les activitats en sectors de la construcció, la indústria i algunes professions liberals.
Els casos de coronavirus lleus es tracten a casa. Només 17 persones són a l’UCI a Andorra
De fet, el coronavirus ha fet, com en molts altres països que l’aïllament social es compensi amb un ús intensiu de les xarxes socials i un consum de mitjans de comunicació gairebé al minut: “Aquí estem tots connectats a la televisió pública, on cada dia el Govern informa de la situació, i fins i tot la policia, que no tenia perfil de Twitter, se l’ha fet i ara hi ha una relació d’informació i d’ànims molt fluïda amb els ciutadans”, explica la CristinaTor, que afegeix que la crisi ha “unit tothom, al marge de colors polítics, al carrer i també a l’administració, on ara actuen tots a la una”.
Ara bé, la pandèmia de la Covid-19 amenaça l’economia andorrana més que la salut dels seus ciutadans. I és que al confinament, que produeix una caiguda dràstica de l’activitat econòmica interior, com a la resta de països, se li suma en el cas d’Andorra que el tancament de les seves fronteres per part d’Espanya i França -només obertes per a transport de productes essencials i per a excepcions justificades- és també el tancament al gruix dels ingressos de la seva economia, molt centrada en el turisme i les compres per part dels veïns francesos i espanyols. Amb les pistes d’esquí tancades, el balneari Caldea, les activitats de turisme de muntanya paralitzades i la gran avinguda comercial d’Andorra la Vella, tret de les farmàcies, les benzineres i els supermercats -només per als andorrans, perquè no hi entren forans-, el cop econòmic del coronavirus serà dur per a un país on el turisme suposa al voltant del 45% del seu PIB.
Andorra, pai?s de compres i de turisme natural, afronta el coronavirus amb confinament estricte
La frenada brusca de l’activitat econòmica s’haurà de resoldre internament, repartint els costos entre empresaris, govern -farà una llei omnibus per endeutar-se més- i ciutadans. D’entrada, a Andorra li juga a la contra no formar part de la UE -i per tant, no poder accedir a ajudes- ni del Fons Monetari Internacional, així com no tenir accés a la liquiditat del Banc Central Europeu de forma directa. Tot plegat, dificulta que el govern del Principat pugui adoptar mesures contundents per ajudar empreses com les que impulsen França o l’Estat espanyol. Ara bé, a favor hi juga una menor pressió fiscal per a empresaris i ciutadans, que no es veuran tan ofegats com en els països veïns, i un deute públic menor de l’estat, i per tant, més capacitat per endeutar-se i afrontar des de l’administració l’impuls de l’economia.
En tot cas, Andorra no serà diferent de la resta de països, la remuntada econòmica serà costeruda i algunes empreses ja no tornaran a aixecar la persiana.
