L'activista Achaleke Christian Leke: "Els partits polítics no estan preparats per rebre gent jove"

Entrevista al jove camerunès guanyador del premi Mundo Negro

Achaleke Christian Leke (Kumba, 1991) ha rebut el Premi Mundo Negro a la fraternitat per la seva tasca en la reinserció de joves empresonats i la lluita contra l'extremisme violent al Camerún. En veure'l es pot percebre que Leke és un home senzill però decidit. “Els canvis han de venir de la mà dels joves, que els han de liderar”, diu amb una brillantor als ulls pròpia de qui sent passió pel que explica.

Des de 2016 Camerun ha patit multitud d'atemptats que han deixat més de 1.500 morts i han provocat el desplaçament de 250.000 persones. En aquest context, Local Youth Corner, l’organització local que dirigeix Leke, ha establert com a eix principal d'actuació l’educació dels més joves per donar-los eines d’empoderament que els portin a liderar el país en el futur.

Què suposa per la vostra organització haver guanyat el premi Mundo Negro?

Estem molt agraïts per aquest premi. És un orgull que se’ns reconegui el treball que estem fent, sobretot perquè als joves se’ns sol veure com esvalotadors. Celebrem que els joves africans estiguin liderant els canvis al continent encara que ho hagin de fer arriscant les seves vides i prenent decisions molt complicades. Crec que hem complert l’objectiu de donar a conèixer al món els greus problemes que enfronta l’Àfrica.

I econòmicament el premi és un gran impuls. El finançament és un problema per totes les organitzacions, inclosa la nostra. Els estudis mostren que el pressupost d’una associació per tot un any és de menys de deu mil dòlars. Per això, deu mil euros són molts diners que ens ajudaran a dur a terme tots els projectes necessaris per revertir la situació del nostre país. També serviran per donar suport a algunes de les presons amb les quals col·laborem. Hem d’acabar de veure com repartim aquesta subvenció, però de ben segur que ens serà de molta ajuda.

Achaleke Christian Leke / Jordi Borràs

El conflicte al Camerun és principalment religiós?

No, al Camerun tenim dos punts de conflicte. El primer és el conflicte més violent, a la zona del país controlada per Boko Haram. Està lligat a la religió, però si l’estudies en profunditat t’adones que més aviat és provocat per les dificultats econòmiques i socials: la pobresa, l’atur, la injustícia, les males decisions del govern... Tot això ha fet néixer un problema que ja ha deixat 2.000 morts i ha fet que 150.000 persones hagin hagut de fugir.

A la part anglòfona del país està l’altre focus de conflicte des de 2016. S’ha passat d’accions no violentes i protestes a tenir més de 50 grups militars a la zona. Són milicians que demanen la separació en dos del nostre país. En només tres anys han mort més de tres mil persones i unes 750.0000 han fugit cap a Nigèria. L’impacte d’aquesta lluita es veu reflectit en Boko Haram, i la situació cada cop s’està fent més complicada. El passat diumenge hi va haver eleccions i molts líders van ser segrestats.

A altres entrevistes ha parlat de la criminalització de l’Islam. És un fenomen que es dona principalment a Europa?

No es veu només a Europa, al continent africà també està passant. Algunes persones intenten fer que l'islam sembli dolent, i això és completament fals. En el cas de Boko Haram, quan la gent diu que s'han radicalitzat per l'Alcorà només estan dient una mitja veritat. Aquest grup quan fa llegir les escriptures sagrades només selecciona unes parts i els hi afegeix odi. No donen la versió completa. El problema no és l'islam sinó la manera com l'interpreten interessadament aquest tipus de grups terroristes.

Si em trobo algú que intenta criminalitzar l'islam intento que vegi que no hi ha cap religió dolenta, hi ha llibertat de pensament i sobretot s'ha de garantir la llibertat de culte. El nostre treball consisteix a oferir diàleg interreligiós i intergeneracional. L'única manera d'evitar que es criminalitzi injustament els musulmans és educar la gent en la pau, fer-los saber que cap religió promou la violència. Els més joves, els infants, són qui ens prendran el relleu. Per aturar la discriminació hem de començar des de sota: anant a escoles, fent xerrades, fent pel·lícules i llibres que promoguin la tolerància.

Una de les tasques que fa Local Youth Corner és l’alliberament dels nens soldat.

 

Sí, principalment treballem amb gent jove que ha viscut la violència des de petits. No fem una diferenciació entre els nens soldats i la resta. No volem centrar-nos en una forma de violència i oblidar les altres. Treballem molt a les presons perquè és més fàcil identificar-los, ja que estan en un lloc determinat al qual tenim accés. El projecte intenta donar una alternativa a la violència. Els donem recursos, els empoderem econòmicament, perquè hi hagi alguna cosa que els motivi. Hem vist que la raó principal per la qual s’uneixen a aquest tipus de grups és que no tenen res de què estar orgullosos. Hem de respondre a aquests problemes socioeconòmics si volem acabar amb la violència i la radicalització.

DSCF2630

Què el va motivar a començar aquestes tasques socials?

Tot va començar l’any 2007 quan vaig tenir l’oportunitat de fer voluntariat. Em vaig adonar que la comunitat m’estimava més des que els ajudava. La gent connectava amb mi. Vaig trobar allò que m’apassionava, allò que em feia estar orgullós. Gradualment em vaig anar convertint en un activista. Ara com a coordinador nacional he deixat de fer voluntariat, però organitzo tots els programes en què treballem i estudio els camps en què hem de centrar-nos.

Crec molt en la necessitat de fer de mentor als més joves. Vull aconseguir que estiguin més motivats en ajudar els altres i veure’ls evolucionar i ser millors que jo. Els joves han de tenir més oportunitats, hem de creure en ells per poder solucionar el principal problema d’Àfrica, l’atur. Principalment m’agradaria aconseguir que la gent jove lideri els canvis, que es plantegin com acabar amb la pobresa, amb la fam. Els joves han de liderar el canvi, han d’introduir-se en la política.

I vostè, ha pensat entrar al món de la política?

Encara no hi he pensat, però m’agradaria. Així deixaria de ser un actor de la perifèria per passar a liderar tots els canvis que penso que s’han de fer al país. Estic segur que estic més preparat per fer front als reptes que té el Camerun que els polítics actuals, perquè he crescut amb aquestes idees, tinc la preparació necessària i conec el problema de primera mà. Els partits polítics no estan preparats per rebre gent jove ni per donar-los oportunitats. Estan liderats per gent gran, el més jove té més de quaranta anys. Per començar els canvis necessitem gent jove que els vulgui liderar.

 

Comentaris