Les 35 esperances de trobar la vacuna contra el coronavirus

Empreses i institucions de diversos països busquen el preparat contra la Covid-19, una cursa de 18 mesos plena de riscos ara i després

Unes 35 companyies i institucions acadèmiques participen en la cursa per trobar una vacuna contra la Covid-19. De les 35, n’hi ha quatre que tenen candidats i que ja han provat les vacunes amb animals. La primera d’aquestes —produïda per l’empresa biotecnològica Moderna de Boston— començarà assajos clínics de forma imminent a Atlanta.

Aquesta rapidesa es deu en part als esforços xinesos de seqüenciar el material genètic del Sars-CoV-2, el virus que causa la Covid-19. Xina va compartir la seqüència a principis de gener, permetent que els grups de recerca de tot el món estudiessin com el virus envaeix les cèl·lules humanes i fa que la gent emmalalteixi.

Un altre factor que permet ara actuar més ràpid és que molts científics estaven treballant al voltant dels coronavirus, i especialment dels que van sorgir en les epidèmies entre 2002 i 2014. En els dos casos es va començar a treballar per aconseguir la vacuna, però aquestes investigacions es van aturar quan es va aconseguir contenir les epidèmies. L’empresa Novavax, amb seu a Maryland, ha reutilitzat aquestes vacunes i diu que té candidats per provar-les en assajos clínics. L’altre empresa a punt de fer assajos clínics, Moderna, també es basa en estudis previs per altres virus.

El nou Sars-CoV-2 comparteix entre un 80 i un 90% del material genètic del virus Sars anterior.

La periodista científica Laura Spinney, autora d’un llibre sobre la grip espanyola Pale Rider: The Spanish Flu of 1918 and How it Changed the World (2017), ha recollit en un article a 'The Guardian', les principals informacions sobre les investigacions actuals més destacades que es desenvolupen per trobar una vacuna contra el nou virus.

Un terreny d'innovació

Algunes investigacions utilitzen tècniques ja provades en laboratori, però en alguns casos s'utilitza tecnologia més nova. Una estratègia innovadora és la que prova de fer una vacuna recombinada —en el cas de Novavax, per exemple—. Això implica extreure el codi genètic per al pic de proteïna a la superfície del Sars-CoV-2, que és la part del virus amb una major probabilitat de provocar una reacció immune en humans, i pegar-ho al genoma d’una bactèria forçant els microorganismes a produir grans quantitats de proteïna. Un enfoc encara més modern és el que impulsa Moderna, que evita la proteïna i construeix vacunes a partir de la mateixa instrucció genètica. Una altra companyia de Boston, CureVac, està provant aquest model. El 17 de març aquesta empresa va fer una roda de premsa amb periodistes per explicar la investigació.

Els assajos clínics, que són un essencials abans de l’aprovació reguladora, tenen lloc normalment en tres fases. La primera, implicant una dotzena de voluntaris sans, fa el test per seguretat, monitorant els efectes adversos. La segona, implicant diversos centenars de persones, normalment en un indret del món afectat per la malaltia, observa com d’efectiva és la vacuna, i la tercera fa el mateix en diversos milers de persones. Però hi ha un nivell alt de desgast a mesura que les vacunes experimentals passen a través de les diferents fases. La raó és que no tots els candidats són segurs, eficaços, o les dues coses.

L’aprovació de la vacuna es pot accelerar si els reguladors han aprovat abans productes similars. Per exemple, la vacuna anual contra la grip és el producte d’una línia de muntatge ben perfeccionada on només cal actualitzar un o uns quants mòduls cada any. En canvi, el Sars-CoV-2 és un patogen nou en humans, i moltes de les tecnologies que es fan servir per a fabricar vacunes tampoc s’han provat. Cap vacuna feta de material genètic s’ha aprovat fins a data d’avui. Per tant, els candidats a la vacuna de Covid-19 s’han de tractar amb vacunes noves i per això, malgrat que hi hagi pressa, els científics recomanen no agafar dreceres.

 

El procés per aconseguir una vacuna pot durar una dècada, però en el cas de la vacuna contra la Covid-19 els experts parlen de 18 mesos, un termini de temps que a la majoria sembla que és molt llarg, però pels científics és molt curt, tenint en compte a més que s’assumeix que en aquest temps no sorgiran problemes.

Un cop hi hagi la vacuna, problemes

Barcelona inaugura el Pavelló Vall d'Hebron de lluita contra el coronavirus (EP)

Barcelona inaugura el Pavelló Vall d'Hebron de lluita contra el coronavirus (EP)

En aquest temps, pot sorgir un problema. Tan aviat com s’aprovi la vacuna, es necessitarà en grans quantitats, i moltes de les organitzacions que hi treballen no tenen la capacitat productiva necessària. El desenvolupament de la vacuna és un assumpte arriscat, en termes de negoci, perquè molts pocs candidats s’acosten a la clínica. Les indústria tendeix a adaptar-se per a produir vacunes específiques, i ampliar la producció quan encara no se sap si el producte tindrà èxit no és factible comercialment.

Perquè aquests condicionants comercials tinguin un menor efecte existeixen algunes organitzacions internacionals que assumeixen part del risc en la producció de vacunes. Aquest és el cas de la Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Epidèmies (Cepi, per les seves sigles en anglès), una organització pública-privada fundada el 2017 a Noruega per accelerar el desenvolupament de vacunes.

Un cop la vacuna estigui creada el món encara haurà d’assumir més reptes. A banda de la producció hi haurà el repte de l’adquisició. Els països hauran de competir per adquirir-la i aquí el balanç condueix al desequilibri: probablement qui més necessitat tindrà de vacuna (països amb sistemes sanitaris més febles) tindrà menys capacitat per adquirir-la, mentre que els països rics disposaran de més poder per aconseguir-les.

 

Comentaris