La trencadissa entre JxCAT i ERC, que es va visibilitzar dilluns, quan la Mesa del Parlament va decidir assumir la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) de deixar el president de la Generalitat, Quim Torra, sense escó de diputat, ha precipitat un canvi d’escenari després d’hores de múltiples especulacions: no hi haurà eleccions immediates, però sí en els propers mesos —els càlculs són diversos, però com a molt aviat podrien ser al juny— un cop s’hagin aprovat els pressupostos del 2020 al ple del Parlament, una de les principals inquietuds d’ERC. El president creu que la legislatura no té més recorregut i la manca de confiança entre els dos socis de Govern ha fet finalment saltar pels aires la legislatura. JxCAT ha decidit dir ‘fins aquí’. No obstant això, Torra no ha volgut deixar la foto d’un president insensible a les necessitats materials del país que ERC pugui fer com un argument més de crítica en unes eventuals eleccions. El cap de l’Executiu va voler deixar clar que les eleccions vindrien després dels pressupostos perquè es tracta d’una política de país, més enllà de qualsevol partidisme. La seva aposta ha rebut l’aval del president a l’exili, Carles Puigdemont, que des de l’exili ha agraït el pas “gens fàcil” donat per Torra.
Els nous comicis es podran llegir ara sobretot com un plebiscit entre vies per assolir la independència: la pragmàtica que proposen els republicans —que implica esquivar la repressió per no afectar la governabilitat del país— i la de resistència que promou el president de la Generalitat —que suposa, segons les seves pròpies paraules, no “doblegar-se” davant l’Estat—. Sigui com sigui, per ara, la via que triomfa és la de la JEC que, tard o d’hora, haurà aconseguit desempallegar-se de Torra mentre fa descarrilar un Govern de coalició independentista. Sembla que l’Estat concep les eleccions com qui tira uns daus, una mena de joc d’atzar de resultats aleatoris que serà capaç de variar tant l’aritmètica actual permetent una majoria alternativa i, ara sí, menys disposada a la confrontació.
Torra al Palau de la Generalitat durant la declaració institucional (ACN)
La declaració institucional del president situa els socis de Govern en una nova fase en què el repte més difícil és recompondre la unitat estratègica per assolir la independència i proclamar la República. Les paraules de Torra posen en evidència que els dos partits tenen una diferència de criteris difícil de conciliar pel que fa a la manera de procedir: el president opina que no es podrà avançar cap a l’objectiu polític sense que no hi hagi un Govern que es mantingui fidel a les demandes de l’electorat que els ha fet confiança i que estigui decidit a mantenir-se ferm davant dels embats d’un Estat disposat a torpedinar cada pas que es faci en aquest sentit. Per la seva banda, ERC manté l’aposta per ampliar la majoria social que doni suport a la independència activant un mecanisme de seducció que ha de partir de polítiques socials atractives que uns bons pressupostos poden fer possible. Tant uns com altres es veuen ara abocats a refer les aliances que permetin recuperar el matrimoni i fer que no sigui de conveniència. En cas contrari, l’objectiu polític podria veure’s seriosament afectat. Torra n’és conscient i per això ha dit que la unitat de Govern “és de l’única manera que podrem guanyar la llibertat”.
Aragonès ha lliurat el projecte de pressupostos del 2020 a Torrent (ACN)
Les reaccions al Parlament
Al Parlament, l’independentisme ha guardat un silenci estrany fins la tarda, després de dies en què els passadissos de la cambra han estat el reflex d’una relació més que tèrbola, com si l’anunci del president Torra signifiqués una treva en la batalla pública que mantenen, i que aquest dilluns va ser més sagnant des que es va desconnectar el botó de vot del president Torra minuts abans de començar el ple. Els republicans han emès un comunicat des de la seva seu en què deixen clar que la decisió de Torra, que preserva els pressupostos, era la fórmula que ja havien proposat i que JxCAT havia rebutjat, i remarquen que ERC seguirà treballant “en tots els fronts al servei de tot l’independentisme, amb lleialtat i responsabilitat, per seguir avançant cap a la República Catalana”. Insisteixen que el seu enemic no és JxCAT sinó “l’Estat i la repressió amb què castiga el conjunt del moviment independentista”. Una resposta diplomàtica dels republicans a l’afirmació del president que el fet que no li donessin suport en la preservació del seu escó davant l’escomesa de la JEC i el Suprem dinamita la relació JxCAT-ERC. Torra no va amagar durant el ple que se sentia dolgut i traït pels seus socis de Govern, i traslladava la pressió al president de la cambra perquè donés compliment a la resolució aprovada pel ple el 4 de gener en defensa del seu escó.
el president Torra a l’hemicicle. JORDI BORRÀS
A la tarda, la CUP ha comparegut per advertir que si el president “dóna per culminada aquesta legislatura” i exposa públicament “la manca de confiança i lleialtat” dels seus socis, “no és coherent que un Govern fracassat busqui l’aprovació d’uns pressupostos que han de ser la seva eina per governar”. I després, JxCAT ha carregat tintes contra ERC: “La no defensa de la condició de diputat de Quim Torra per part d’ERC ha sigut la gota que ha fet vessar el got”, ha dit Albert Batet, que ha garantit que JxCAT treballarà “sempre” per la unitat tot i que ha subratllat que els republicans “no la volen”. “Tenim criteri de la realitat”, i “dos no es fan un petó si un no ho vol”.
El silenci de l’independentisme als passadissos –JxCAT s’ha reunit amb el president Torra al Parlament, però tampoc no ha volgut fer sang de la crisi- contrasta amb la celeritat amb què l’oposició ha sortit a exigir un nou 155 per destituir el president Torra. Obviant que no hi ha una sentència ferma del Suprem i que la JEC deixava en mans del Parlament si Torra pot continuar essent president o no malgrat la pèrdua del seu escó, Ciutadans ha defensat “el deure del president d’Espanya és defensar l’Estat i defensar les institucions, no podem deixar la defensa de l’Estat exclusivament al poder judicial. ha de prendre la iniciativa i cessi immediatament Torra per convocar eleccions. Té l’eina constitucional, que és el 155”. El PPC, amb un argumentari a remolc de Cs però evitant referir-se directament al 155, també ha posat tota la pressió sobre el president espanyol alertant que “activarà tots els mecanismes legals que tingui al seu abast si la Generalitat duu a terme accions amb Torra al capdavant i Sánchez no actua”.
Els socialistes catalans, que de sobte poden guanyar protagonisme si a les eleccions es recupera el concepte de govern tripartit, asseguren que “no té sentit aprovar uns pressupostos que no aplicarà el proper executiu” i demanen a Torra que convoqui eleccions immediatament i deixi el país uns mesos més sense pressupostos. Això sí, enviant un missatge contundent als qui creguin que el PSC podria donar suport a un govern de Comuns i republicans: “El PSC no farà president un independentista. Catalunya necessita reconciliació, no divisió. No estarem en un govern que només vol mirar a la meitat de Catalunya, perquè ara tenim un país esgotat. Volem girar full a aquesta divisió”, ha dit la portaveu, Eva Granados”. Finalment, els Comuns han celebrat que el president Torra hagi “assumit la realitat”, i albiren ja un govern progressista a Catalunya, malgrat que l’aritmètica faci necessari, a priori, el PSC.
Després d’hores convulses, el vicepresident Pere Aragonès ha portat els pressupostos al Parlament. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha instat el PSC i la CUP a donar suport als pressupostos de la Generalitat, i ha reclamat “grans majories imbatibles” per aprovar els comptes. El conseller d’Economia ha insistit especialment als socialistes, des de la comissió parlamentària d’aquest dimecres a la tarda: “Si en som capaços [de buscar consens] sobre la independència, no ho podem fer sobre un pressupost que, objectivament, és molt millor que continuar amb una pròrroga pressupostària que faria mal a la ciutadania?“, ha dit Aragonès,
El Parlament podria votar els comptes a mitjans de març. Si es compleix aquest termini i el govern de Quim Torra resisteix, les eleccions podrien arribar a finals de maig o principis de juny.
