El 28 de maig de 2007, el monarca espanyol signava les credencials de Xavier Vinyals com a cònsol honorari de la República de Letònia, que l’havia nomenat pocs dies abans. Des d’aleshores, Vinyals assumia funcions diplomàtiques –sense cap remuneració econòmica- d’aquesta república bàltica a Catalunya, atenent els ciutadans letons residents al país, promocionant les relacions econòmiques, socials i culturals i també fent funcions de representació política d’aquesta república a casa nostra. Però el proper 27 d’octubre haurà de cessar en la seva activitat, no pas per voluntat de Letònia, sinó perquè l’Estat espanyol li ha retirat unilateralment les seves credencials diplomàtiques. La raó? Una estelada que mai no s’ha penjat a la seu del consolat, sinó al pis de dalt.
Coneix ja el motiu oficial pel qual l’Estat espanyol li ha retirat l’exequàtur per exercir les seves funcions consulars per a la república de Letònia?
Encara no he rebut cap comunicació oficial original per escrit que em notifiqui que no puc continuar desenvolupant les meves funcions consulars. He rebut un avançament per correu electrònic de la carta que rebré del ministeri d’Afers Exteriors de Letònia, en què se’m comunica que el govern espanyol m’ha retirat l’exequàtur per exercir les meves funcions consulars, i per tant, que no puc continuar essent cònsol de la República de Letònia. Se m’indica que he de deixar d’exercir les meves funcions consulars com a molt tard el 27 d’octubre, i retornar identificacions, el segell dels documents i també la placa que hi ha a la porta de la seu del consolat.
Aparentment, l’Estat espanyol ha guanyat la partida de la pressió diplomàtica.
No se n’ha sortit. Hauria guanyat si hagués aconseguit que els letons em cessessin, però no ha estat així, sinó que l’Estat m’ha retirat les credencials de forma unilateral i en contra de la voluntat de Letònia. Estic orgullós que Letònia hagi aguantat la pressió que ha rebut els darrers anys per part d’Espanya. És admirable que hagi resistit a les pressions brutals del ministeri d’Exteriors espanyol, tenint en compte que és un país de petites dimensions i amb poca població, i en part depenent dels fons estructurals i de cohesió de la UE, on el pes de l’Estat espanyol és molt important. Letònia m’ha estat absolutament lleial.
Com argumenta l’Estat la seva decisió davant de Letònia?
De manera oficial, jo no en sé res. Però llegint el diari ABC, que ha publicat una part de la carta que ha enviat l’Estat espanyol a la ministra d’Exteriors de Letònia, i que jo encara no he rebut, se suposa que el motiu és que jo vaig penjar una estelada a la porta del consolat de Letònia. Evidentment, és fals, i vaig fer venir un notari a certificar que al consolat de Letònia no es va penjar cap estelada. Aquí hi ha dues portes, són dues finques separades, amb dos timbres separats, i al pis de dalt hi ha un habitatge particular, que naturalment pot penjar una estelada o les banderes que cregui oportunes. Acollint-me al meu dret de rectificació, vaig demanar-ho al diari ABC, que només va fer una petita nota que no rectifica. He tornat a demanar-ho, i si no rectifica immediatament, interposaré una querella per intromissió en el meu honor.
El govern de Letònia li ha donat alguna explicació addicional?
Només puc explicar els tràmits oficials que jo realitzo davant del govern de Letònia. Si hi ha tràmits no oficials, no es poden explicar. El govern de Letònia m’ha comunicat via telefònica l’existència d’aquesta nota verbal de l’Estat espanyol, que de manera unilateral ha retirat les meves exequàtur, i per tant, la possibilitat de continuar exercint les funcions consulars.
Per tant, dóna per fet que és un motiu estrictament ideològic.
Evidentment, perquè no és la primera vegada que Madrid intenta que Letònia m’apartés de les meves funcions. Sempre que ha pressionat, ho ha fet denunciant que jo era independentista, fins al punt que els van donar un informe en el qual hi havia fotografies meves participant a la Via Catalana i també declaracions. Però el cert és que mai no han pogut aportar cap document que relacioni la meva activitat diplomàtica consular amb la meva ideologia política, perquè mai no he fet ús de la meva condició diplomàtica per difondre la meva ideologia.
El govern de Letònia mai no ha considerat que això fos un motiu per cessar-lo.
De fet, en la carta que m’envien agraeixen la feina feta, la dedicació en els gairebé deu anys que fa que estic al capdavant del consolat. Ha estat una decisió imposada per Madrid.
Espanya ha imposat per la força diplomàtica a Letònia qui pot representar aquesta república i qui no. No deu estar molt satisfet, el govern letó.
En el món diplomàtic, ni a Letònia ni a cap país del món no li agrada que li retirin les acreditacions a un diplomàtic d’aquest país sense que sigui el país qui l’hagi volgut substituir. Això, entre països amics i aliats, és molt atípic.
No es coneixen més casos?
Que jo en tingui constància, no. Històricament, en època de guerra freda els EUA expulsaven funcionaris de l’ambaixada soviètica, i a la inversa. Això ha passat amb països en conflicte, però entre països aliats no ha passat que un li digui a l’altre si us plau, canvia aquest cònsol o les relacions diplomàtiques seran molt complicades, i que aquest digui que no, i finalment unilateralment l’obliguin a retirar el cònsol… Ni a Letònia ni a cap país no li pot agradar.
Això és guerra diplomàtica?
Jo puc parlar per mi, i en el meu cas, és evident que hi ha hagut una persecució atenent a les meves idees polítiques i no per cap altra motivació. Hi ha un cas totalment contrari al meu, el de Javier Nart, cònsol del Txad i candidat de C’s a Barcelona, que compatibilitza la política a Espanya amb les seves funcions consulars. Però això a l’Estat no li sembla incompatible. Per què? Perquè les seves opinions polítiques no són diferents de les que l’Estat defensa.
A vostè feia temps que el buscaven.
Sí, sé de manera fefaent que el govern espanyol fa anys que intenta que jo no sigui cònsol honorari de la república de Letònia. Des del 2013, el ministre d’Exteriors espanyol li va dir a un alt funcionari del govern de Letònia que canviés el seu cònsol a Barcelona perquè tenia idees independentistes i que no era acceptable. Però el govern de Letònia mai no ha cedit a la pressió, de manera que el govern espanyol ha hagut d’actuar de forma unilateral.
Li consta haver patit seguiments per part dels serveis secrets espanyols?
No em consta, però és evident que si algú ha vingut expressament a fer una fotografia d’una bandera penjada al pis de dalt, vol dir que físicament algú ha donat aquest document al ministeri. Si la persona que ho ha fet és un voluntari o un professional que està en nòmina del ministeri, ho desconec. Però és evident que hi ha hagut un seguiment explícit, com a mínim el dia que va aparèixer l’estelada, l’11 de setembre.
Què farà a partir del dia 27 d’octubre?
Sóc cònsol honorari, això vol dir que no hi ha remuneració econòmica. El fet de ser cònsol no és una feina, és una responsabilitat cap a un país que jo m’estimo. Fins ara feia atenció als ciutadans de Letònia, generava activitats i contactes per incentivar l’intercanvi econòmic, cultural i social entre Letònia i Catalunya, i tenia gent de la meva oficina professional per fer papers, i tot això pagat de la meva butxaca. Ara tindré més temps per a la meva feina i la meva família. I també tindré temps per desenvolupar les meves idees i intentar fer un món millor, que al meu entendre passa perquè Catalunya sigui un estat independent.
