A les darreres eleccions generals Vox va obtenir 5.148 vots a L’Hospitalet de Llobregat, un 3,98% del total. La nit electoral els resultats van sorprendre perquè l’extrema dreta havia superat en aquesta ciutat JxCAT, llista que va obtenir 4.425 vots, el 3,42%. En alguns districtes, els de Santiago Abascal es van imposar clarament a la candidatura que encapçalava Jordi Sánchez. Aquest és el cas del Districte VI (Bellvitge i el Gornal). Concretament Vox va treure al Gornal el 5,99% dels vots, mentre que JxCAT només arribava a l’1,81%.
Aquestes dades no volen dir, però, que aquests barris siguin impermeables al discurs independentista. En els dos casos la força que s’hi imposa és el PSC (37,93%), seguit pels Comuns (19,12%) i Cs (15,83%), però Esquerra Republicana s’hi ha erigit en quarta posició amb el 8,61% dels vots.
Entitats que treballen en l’aspecte social a Bellvitge i el Gornal no veuen que els resultats hagin de donar pas a l’alarmisme. De fet, les esquerres continuen dominant un districte obrer des dels seus orígens als anys 60 i el volum de vots que s’ha endut Vox tampoc preocupa. Apunten que alguns votants poden haver caigut en la trampa de l’extrema dreta per la simplificació d’un “missatge clar i concís”, explica el director de la Fundació La Vinya, Xavier Loza, una entitat d’acció social lligada a la parròquia de Nostra Senyora de Bellvitge, a càrrec de la Companyia de Jesús.
Xavier Loza i Quim Pons (JORDI BORRÀS)
Per on sagna la ferida
Un anàlisi dels actuacions i prioritats d’aquesta entitat benèfica serveix per conèixer quins són els principals problemes dels veïns d’aquests barris, els problemes pels quals busquen solucions i confien que els polítics les aportin. El capellà Quim Pons apunta que l’envelliment de la població ha originat un seguit de noves problemàtiques. Els fills d’aquells que van fundar el barri han hagut de marxar perquè no hi ha lloguer disponible i el poc que hi ha s’ha encarit molt. “Es queda la gent gran sola, moltes vegades desconnectada de la família i darrere de tot això hi ha una realitat de pobresa i abandonament de la gent gran”, adverteix Pons.
Però més enllà de l’envelliment, barris com Bellvitge pateixen les conseqüències de la precarietat laboral, que consolida la classe dels treballadors pobres, aquells que per molt que treballin no obtindran ingressos suficients per satisfer els seus drets bàsics. Un estudi de CCOO publicat al març assenyala que a Catalunya hi ha 400.000 treballadors en risc d’exclusió social tot i tenir feina. Entre 2013 i 2017 aquest volum de persones ha crescut un 17%. Molts d’aquests treballadors viuen en barris com Bellvitge i el Gornal.
La Fundació La Vinya va atendre el 2018 3.476 persones en el conjunt de projectes socials que desenvolupa en tot el districte, on un 15% de la població és immigrant, principalment llatinoamericana. El banc d’aliments va atendre 760 famílies, que va beneficiar unes 2.400 persones. “Fins fa tres anys eren famílies que havien estat afectades per la crisi, però ara ens trobem molta gent que ha estat expulsada del sistema, que no tornarà a treballar, i hi ha gent que ha trobat feina però que cobra 800 euros, no pot viure i ha de continuar rebent ajut tot i treballar: estem creant una bossa de població que no té garantits els seus drets”, explica Loza.
El drama de treballar 12 hores
Moltes famílies han de treballar entre 10 i 12 hores al dia i ni així arriben a final de més. “Aquest és el drama”, denuncia Pons. Aquesta circumstància té afectacions a nivell d’estructura familiar. “Es ressent la qualitat de vida de les famílies, perquè els pares no hi són i es crea tensió i conflictes”, explica el capellà. Loza afegeix que les condicions de treball no garanteixen el dret del treball ni que les persones “puguin viure amb dignitat” i considera que “estem davant d’ una vulneració de drets sistemàtica” a la qual la política no età posant solucions. “Pujar el sou mínim a 900 euros és una bona notícia, però quan un pis pot costar 800 euros és impossible viure i ens trobem amb situacions de relloguer i diverses famílies compartint pis”, apunta el director de la Fundació La Vinya.
El barri de Bellvitge (JORDI BORRÀS)
On aquests problemes es veuen amb claredat és a les escoles el barri. ‘El Món’ ha visitat un centre escolar de Bellvitge per conèixer les emergències socials a les quals s’ha de fer front en aquest àmbit. Fonts del centre, però, prefereixen que no es reveli el nom de l’escola perquè la situació de pobresa és un fet que moltes famílies no volen que se sàpiga. En aquest centre, gairebé el 50% dels alumnes són usuaris del servei de menjador i d’aquests, gairebé la totalitat es beneficia de les beques per accedir als àpats. “Han anat creixent molt les necessitats en aquest sentit”, explica una responsable del centre.
La precarietat laboral és una altra dels factors que es nota a les escoles perquè molts pares necessiten tenir dues o més feines per arribar a final de mes i això té com a conseqüència que puguin passar menys hores amb els fills. “Com a família, si tens menys hores amb els fills i qualitativament les poques que tens són bones, això no ha de tenir cap impacte en els infants, però si aquestes hores no se supleixen de cap manera es veu com alguns nens tenen falta d’afecte i això l’escola no ho pot suplir”, explica la font escolar consultada. La conciliació familiar i laboral en un context de precarietat laboral es fa encara més “difícil”.
El perill populista
Els resultats de Vox a Bellvitge i el Gornal no han agafat per sorpresa els responsables polítics de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. El regidor d’aquest districte, el socialista Jaume Graells, explica a ‘El Món’ que celebra, tot i així, que els resultat de l’extrema dreta no hagi estat “la gran efervescència que algunes dades prèvies a les eleccions ens podien fer témer”.
Jaume Graells (J.A.G)
Graells, que també és regidor d’Educació, contextualitza els resultats de Vox en un moment en què “el populisme avança” que, segons la seva opinió, es basa en moviments que busquen un enemic per a responsabilitzar-lo de “tots els problemes” i plantejar solucions “fàcils” basades en “una il·lusió utopia i irreal”. Això, assegura, fa que aquests moviments —un patró on també hi engloba l’independentisme i l’esquerra anticapitalista— siguin “atractius” per a determinats sectors de la ciutadania que es creuen que les solucions als problemes són fàcils.
El polític creu que el populisme té possibilitats de creixement si el sistema no aconseguir donar respostes als “problemes de la gent”. Apunta el problema dels sous, “que no garanteixen una qualitat de vida” i que no donen “esperança de futur al jovent” com alguns dels conflictes actuals. “El futur a Bellvitge, Catalunya i Europa depèn de que donem solucions, esperança i respostes reals als problemes de la gent”, subratlla. Però opina que, davant de les solucions fàcils dels populismes, les propostes polítiques “realistes, que no confronten i busquen consensos ho tenen més difícil”.
