Aquest migdia, la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat les darreres mesures decretades pel Govern per aturar la segona onada de la pandèmia. Una interlocutòria de 29 pàgines que conté un vot particular. Un posicionament que, si bé comparteix la decisió, vol fer constar que discrepa d’un dels arguments del tribunal per validar la mesura de limitar les reunions a sis persones. Un vot particular de tres pàgines, intens i on reflexiona sobre els límits dels drets constitucionals. “Tenim el dret a reunir-nos per aportar tot el que som i tenim com a persones, però no per aportar el virus”, sentencia la magistrada discrepant.
La magistrada que signa el vot particular, Isabel Hernández Pascual, remarca que la interlocutòria avala la limitació de les trobades a sis persones si “s’interpreta en el sentit que no anuli el dret constitucional de reunió de l’article 21”. La magistrada, a diferència dels seus companys, interreta que aquesta limitació “no vulnera el contingut essencial del dret constitucional de reunió”.
Segons la magistrada, el dret de reuniño “protegeix el dret a trobar-se físicament per compartir idees, projectes, experiències, sentiments, afectes… ect.”. “Però en la situació que ens trobem”, afegeix, “les persones podem trobar-nos infectades pel virus SARS-COV-2, ser asimptomàtiques, i ignorar la nostra infecció, i en canvi tenir una gran capacitat de transmissió del virus, que en algunes persones no és aparent, pot portar-les a la mort en poc temps o sobreviure a la malaltia amb greus seqüel·les”.
“Tenim el dret a reunir-nos per aportar tot el que som i tenim com a persones, però no per aportar el virus”, sentencia la magistrada. Aquesta “raó”, per Hernández justifica la “limitació del dret de reunió amb la finalitat d’evitar la seva transmissió, i només amb aquesta finalitat”. Una decisió que entèn que no “afecta al contingut essencial del dret de reunió”.
Així mateix, argumenta que cal contraposar el dret de reunió al dret a la vida i a la integritat física i el dret de protecció de la salut. Una partida on guanyen els primers, ja que no permetre reunions de més de sis persones és una mesura proporcional per “evitar el greu, gravíssim risc de transmissió comunitària, amb col·lapse del sistema sanitari i privació del dret a l’assistència sanitària pels propers contiagiats i per malalts per altres malalties, respecte dels que no es pot fer cap modul·lació, quan la seva finalitat és únicament i exclusiva protegir la vida i la salut, en perill fatal i cert si no es talla la transmissió del virus”. En aquest marc, la magistrada subratlla que la mesura no és contra un grup de persones determinat per la seva raó ideològica, sexe, raça o religió sinó a tothom per “protegir els drets fonamentals de les persones”.
Part del vot particular del TSJC sobre les mesures anticovid i el dret de reunió
