Violència, urnes i el setge a la CUP, els grans absents del judici a Trapero

Després de dues setmanes de vista no ha sortit l’element imprescindible de la rebel·lió | Baena, l’estrella de la setmana

Judici a la cúpula d’Interior. Hi ha acusats tres homes per rebel·lió i una dona per sedició. En total, els hi demanen 37 anys de presó. Onze anys pel Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero; l’exdirector general de la Policia, Pere Soler, i l’exnúmero dos d’Interior, Cèsar Puig. Quatre anys per a la Intendent Teresa Laplana, cap de la comissaria de l’Eixample durant el 20S. S’han celebrat dues setmanes de vista oral i encara és hora que algú hagi de parlar de “violència”. Un silenci sorollós perquè la “violència” és un requisit indispensable per bastir un relat de rebel·lió. “De moment, ningú ha pronunciat res que s’hi assembli”, comenten les defenses en conversa informal amb aquest diari a l’Audiència Nacional.

 

De fet, esperen que el terme aparegui encara que sigui en boca del ‘creatiu” Tinent coronel Daniel Baena, cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i el seu segon, els encarregats de redactar i firmar els atestats que consten al sumari. Uns informes policials que han estat la prova de càrrec de la incriminació no només dels acusats a l’Audiència Nacional, sinó dels condemnats del procés. Tots dos donaran explicacions dels seus atestats i les conclusions que recullen. Les defenses no obliden que va ser el creador de l’expressió “clima insurreccional” per descriure l’ambient de Catalunya entre el setembre i l’octubre de 2017.

 

Però la violència, no és l’única absència del procés contra la cúpula d’Interior. Hi ha dos silencis clamorosos més. Un, que malgrat els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo furgen en el que va passar el 20S, sembla que hagin oblidat el setge a la seu de la CUP del mateix dia per part del Cos Nacional de Policia. Curiosament, l’Audiència de Barcelona va ordenar  reobrir la investigació sobre el setge den considerar que hi podria haver un tipus penal de coaccions. En aquest sentit, la interlocutòria de la  Secció Desena de l'Audiència va advertir al jutjat d’instrucció que havia de continuar la investigació perquè la policia podria haver utilitzat “la vis compulsiva o intimidació ja que entre les 14: i les 20:00 van impedir la sortida de tals militants (així com l'entrada d'altres que volien entrar en aquesta seu), concorrent igualment la intenció dolosa consistent en el desig de restringir la llibertat aliena".

 

L’altra gran absent també ho va ser a mitges durant el judici del procés: les urnes per Primer d’Octubre. En cap cas, l’acusació ha brandat que cap dels tres cossos policials no trobés les urnes. Ni tant sols un retret a la policia de proximitat, com ho són els Mossos, la policia integral i territorial de Catalunya. Seria relativament fàcil imputar als Mossos que no trobessin aquest material electoral que tothom buscava. Possiblement, l’explicació que no apareguin les urnes en els interrogatoris dels comandaments dels Mossos és que se’n va fer càrrec el Centre Nacional d’Intel·ligència.

 
Una imatge de la seu de la CUP el 20S assetjada pel CNP

Una imatge de la seu de la CUP el 20S assetjada pel CNP Jordi Borràs

Així es va constatar en la vista oral del procés al Suprem.  "La van advertir de la presèncai d'urnes a Catalunya abans de l'1-O?", va etzibar Xavier Melero, lletrat de l’exconseller Joaquim Forn, al testimoni de Soraya Saenz de Santamaría. L’exvicepresidenta es va parapetar remarcant que el cas estava sota instrucció de la justícia a Catalunya. Melero aleshores va reblar el clau: "Va titllar de deslleials els agents del CNI que no van trobar les urnes que van aparèixer per art de màgia als col·legis electorals?". 

 

 

Va reblar el clau l’advocat coordinador de les defenses de JxCAT, Francesc Homs, que li va preguntar a l'exvicepresidenta.  "Com podria explicar a la sala que, amb tota la intel·ligència de l'Estat espanyol, no es trobés ni una sola urna?". "Complint decisions judicials, diferents forces de seguretat porten a terme registres en els quals, com és ben conegut, es va requisar material electoral, en determinades actuacions es va tenir resultat i en altres no", va contestar apurada Sáenz de Santamaría. "No serà que estaven en mà de centenars de ciutadans anònims? ", li va replicar Homs pre retreure-li que el CNI buscava en membres del Govern i no en la societat civil la logística del referèndum. El president del Tribunal, Manuel Marchena, va haver de tallar l'interrogatori perquè es derbordava la pregunta amb opinió. Les urnes tampoc no han aparegut encara a la seu de San Fernando de Henares de l’Audiència Nacional.

 

 

Comentaris