L’exconseller de Cultura Santi Vila ha demanat al jutjat d’instrucció 3 d’Osca un mes més per aconseguir la fiança de 216.000 euros pel cas de desobediència per no haver lliurat a l’Aragó les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida. Vila va demanar al gener els diners a la Caixa de Solidaritat però, pel que sembla, no ho ha aconseguit. Sí que ho va fer l’exconseller Lluís Puig, processat per la mateixa causa, a qui el magistrat li demanava 88.000 euros i que ja va abonar al desembre de 2019. Segons l’advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, va ser la Caixa de Solidaritat qui va abonar aquests diners. Pel que fa a Vila, Español ha demanat que se li embarguin els béns. El jutge ha donat tres dies a la Fiscalia perquè s’hi pronunciï.
Vila va presentar un escrit el 30 de gener per demanar un mes més, davant la “impossibilitat econòmica” de l’exconseller per fer front de manera “immediata” a tot l’import reclamat. En el text s’assegura que Vila està duent a terme “tràmits i gestions” per aconseguir els recursos o el finançament necessari per consignar “el la major brevetat” l’import de la fiança acordada. Aquest dimarts el jutjat ha demanat a la fiscalia que es pronunciï sobre la petició de Vila en un termini de tres dies. Segons el jutge, les fiances busquen “garantir les possibles responsabilitats” que se’ls puguin imposar. El mateix jutjat d’Osca va desestimar els recursos presentats pels exconsellers en què sol·licitaven una rebaixa de la fiança imposada.
Els fets pels quals el jutge d’Osca va acordar l’obertura de judici oral contra Santi Vila i Lluís Puig tenen el seu origen en la sentència del jutjat de primera instància 1 d’Osca del 8 d’abril del 2015 en què anul·lava les compravendes de les obres fetes per la Generalitat entre el 1983 i el 1992 i pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el 1994. La mateixa sentència recollia que les peces eren propietat de l’Ordre Santjoanista del Monestir de Sixena. L’11 de juny del 2015, el mateix jutjat ordenava l’execució provisional de la sentència i requeria el trasllat “immediat” de les 44 obres. La Generalitat, però, va recórrer totes les decisions judicials i va declarar la unitat de la col·lecció, quan Vila era conseller de Cultura.
És per això que l’acusació particular, a més de per desobediència, acusa Vila d’usurpació d’atribucions judicials. La “desobediència” de Vila va ser “intensa i agreujada”, ja que no només va ser “passiva”, deixant “d’atendre i complir els mandats judicials”, sinó que va ser “preponderantment activa” i va intentar “obstaculitzar i posar traves” al compliment de la sentència, recull l’escrit de l’acusació particular.
