Vigilar independentistes, ultres i col·legis fàcils, la tasca d’Informació dels Mossos de l’1-O

L’intendent Medrano assegura que van investigar el CDR des de l’abril de 2017

Declaració intensa del número dos de la poderosa Comissaria General d’Informació durant el 2017, l’intendent Miquel Justo Medrano. Aquest matí, s’ha assegut a l’estrada -sense ensenyar el rostre- de l’Audiència Nacional al judici contra la cúpula d’Interios i ha radiografiat la feina de la seva comissaria durant el Primer d’Octubre. De fet, la seva declaració ha estat una afrenta constant al fiscal Miguel Ángel Carballo que ha acabat aixecant les mans perquè l’intendent ha replicat amb traça, ironia, rigor i, sobretot, informació convincent.

 

Medrano ha explicat que la seva comissaria investigava el procés des del 2015 perquè tenia la funció assignada de les investigacions de l’Audiència Nacional. En aquest sentit, ha recordat que van ser els encarregats dels atestats del 9N o que des de l’abril de 2017 investigaven els CDR, tot i que el primer Comitè per la Defensa del Referèndum no es va crear fins el juny a Vilafranca del Penedès. Per això patien si s’havien d’encarregar de la vigilància dels col·legis durant l’1-O. “Per sort, ho van fer els binomis”, ha destacat per afegir quin era l’ordre del dia de la intel·ligència dels Mossos aquella jornada.

 

Segons ha especificat auqell dia van prioritzar en controlar “totes les persones que consideràvem que podien tenir algun paper aquell dia per ser persones de grups radicals violents”. Així van muntar dispositius de control de persones d’aquests col·lectius i dels  llocs on es reunien, de moviments antisistema, independentisme revolucionari com de l'extrema dreta.

 

L’altre bloc de treball, atesa la versió de Medrano, era estar a l’aguait per si tenien notícia “que alguna d'aquestes persones apareixia en algun centre de votació teníem planificat qui s’havia de dirigir allà” a fi de “monitoritzar si podien radicalitzar el comportament de la massa concentrada”.  Igualment, el tercer bloc implicava “reaccionar per si hi havia algun grup radical unionista que es desplaçava a algun centre de votació”.  “Segons l'actitud que tinguessin era la nostra responsabilitat anar de manera immediata i dir quins riscos hi havia per activar ordre públic”, ha emfatitzat.

 

 

 

“Un quart bloc dels escratxes, amb manifestacions de llocs de pernocta de la policia nacional o guàrdia civil o seus d’institucions de l’Estat o les comissaries”, ha concretat. Ara bé, ha remarcat la vigilància al Port de Barcelona.  “Era un lloc amb alta preocupació, perquè era fàcil una acció de sabotatge,  una zona franca amb dues o tres entrades, amb 300 persones podies bloquejar la sortida, i més teníem notícies que hi podien anar tractors”, ha afegit. “Hi teníem un servei per comprovar que no hi havia res i si hi havia alguna cosa fer una avançada”, ha dit. A preguntes de l’advocat de Pere Soler, Cristobal Martell, Medrano ha constatat que el lloc era molt important perquè hi dormien “centenars o milers d’efectius” i furgonetes del CNP o la Guàrdia Civil-

A la tarda, segons Medrano, en aturar-se les actuacions del CNP i Guàrdia Civil, van canviar de tasca.  "Informació es va dedicar a detectar els llocs on era més factible que una actuació dels Mossos poguessin tenir més èxit, ho vam fer entre les 13 i les 15:30 i vam escriure una llista”. La funció concreta era assenyalar els centres electorals que tenien més fàcil l’actuació de les unitats d’ordre públic per clausurar-les sense més esforç o sense generar més problemes. La tasca d’informació posterior va ser endreçar i corregir les actes de tot el que havien fet els efectius desplegats aquell Primer d’Octubre.

 

 

Comentaris