La incapacitat del Govern de trobar aliances per aprovar els pressupostos de la Generalitat està a punt de reproduir-se de nou en el ‘rewind’ de les negociacions que pretén fer el vicepresident, Pere Aragonès. Uns pressupostos que tothom està d’acord en què són de màxima urgència per afrontar les emergències socials que martiritzen una part de la societat catalana, com així han posat de manifest diversos indicadors les darreres setmanes. La taxa de risc de pobresa ha batut el rècord dels últims 15 anys situant-se en el 21,3%, segons l’Idescat.
En aquesta segona oportunitat que es vol donar el Govern per evitar una convocatòria avançada d’eleccions, el president, Quim Torra, considera la CUP el soci prioritari, els Comuns tenen la mà estesa amb molts recels i el PSC s’ha mostrat obert a parlar-ne. Ara per ara, però, els anticapitalistes no poden fer més que considerar que és “gairebé impossible” que puguin arribar a cap mena d’acord perquè consideren que l’Executiu va en una línia contraria a la que pensen que s’hauria de seguir. Veuen en les seves polítiques una ofensiva “neoliberal” en tota regla. És més, els cupaires pensen que el Govern català “sempre” es revela dins de l’Estat espanyol com l’alumne avantatjat pel que fa a retallades i ajustos que opinen que són desfavorables per a les “classes populars”.
En declaracions a ‘El Món’, el diputat Vidal Aragonès ha dit que la CUP rebutja iniciar negociacions amb “línies vermelles” perquè els sembla que “no és la forma”, però sí que ha volgut enviar un missatge d’advertència a ERC, en el sentit que haurien de canviar molt les coses o qualsevol negociació serà un pèrdua de temps sense sentit: “Si el model d’aquest Govern és la Llei Aragonès o el de la retallada del 6% [a departaments i empreses públiques] no ens trobaran aprovant pressupostos i segurament no ens trobaran ni negociant”.
Explicacions al Parlament la setmana vinent
Forçat pels cupaires i els Comuns, Pere Aragonès compareixerà la setmana vinent al Parlament de Catalunya per donar les pertinents explicacions sobre la tisorada anunciada la setmana passada. Aquesta retallada, juntament amb el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, es percep des de la CUP com “una pista de per on poden anar els pressupostos i de quines són les polítiques d’aquest Govern”. Malgrat l’abisme que separa republicans d’anticapitalistes, la CUP no es nega a establir un diàleg: “Estem en disposició de començar una negociació, que no d’aprovar els pressupostos”.
Ara bé, les garanties per una negociació efectiva són mínimes. ERC podria arrossegar la CUP potser a la primera cita, però si la Llei Aragonès i la retallada als departaments i empreses públiques segueixen sobre la taula sens contemplar aspectes de “caràcter social”, que n’hi hagi una segona serà una fantasia. “Si ens criden segurament hi anirem, però no volem enganyar a ningú”, adverteix Aragonès. A més a més, els cupaires també creuen que en els pressupostos s’hi ha de reflectir la voluntat d’introduir “elements que ens permetin avançar nacionalment”. I aquí l’acord amb ERC també és difícil d’albirar. Si el Govern “en un exercici de responsabilitat es comença a preocupar per les classes populars i recupera l’esperit de l’1 i el 3 d’octubre i tant que ens trobarà”, subratlla el diputat cupaire. “Si fos així —assegura Aragonès— nosaltres no tenim problema en seure a la taula, treballar, fer colzes i veure alternatives, però em sembla que els senyals que estem rebent fins ara, tant per JxCAT com per part d’ERC, són d’un model que no és ni d’avançar socialment ni nacionalment, més aviat el contrari”.
Retorn a l’autonomisme
JxCAT, ERC i CUP no han trobat espais de trobada ni al Parlament de Catalunya. Els cuparires asseguren haver intentat buscar espais per l’acord en l’àmbit antidepressiu i de la mobilització, “però en seu parlamentària no ens trobem”, lamenta Aragonès. El diputat retreu als partits en el Govern que en ells sempre han trobat “el rebuig” quan s’han plantejat mesures socials i “fins i tot alguna vegada que hem plantejat elements per avançar nacionalment també”. Els cupaires, diu Aragonès, estan convençuts que el Parlament de Catalunya ha retrocedit deu anys entre i que l’expectativa és “retornar a la gestió d’una autonomia, anar a pidolar una mica més d’autonomia i fins i tot d’aguantar la repressió, la presó i l’exili d’alguns companys i companyes de la manera més digna, però poca cosa més”.
“Però per nosaltres —afegeix el diputat cupaire— han passat moltes coses en aquest país, un 1 i 3 d’octubre, exiliats, exiliades i presos polítics i, per tant, pensem que l’escenari no pot ser el mateix que el 2010”.
