La CUP és, juntament amb els Comuns, el partit més bel·ligerant contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, que s’ha batejat com la Llei Aragonès. En aquesta entrevista amb ‘El Món’, el diputat cupaire Vidal Aragonès explica els motius pels quals els anticapitalistes s’oposen a la llei que promou ERC. La norma, que està en fase d’esmenes, podria arribar al ple del Parlament a la tardor. Els cupaires ja van avançar abans de l’estiu que estaven decidits a mobilitzar-se a partir de setembre perquè per ells obre la porta a una privatització massiva de serveis públics. Aquesta entrevista complementa la que aquest diari va fer setmanes enrere al diputat republicà Jordi Albert on exposava els seus motius per defensar que la llei, contràriament al que opinen els cupairés, és una llei d’esquerres i progressista.
Després de les explicacions d’ERC sobre la Llei Aragonès dient que no privatitza res, la CUP manté que la norma obre la porta a la privatització? Quina relació de peròs hi trobeu?
Per nosaltres és una llei neoliberal per dos motius. Per analitzar el tarannà d’una llei hem de mirar què regula i aquesta llei el que regula és la gestió privada dels serveis públics i això és el manual del neoliberalisme. No ho diem nosaltres ho diuen els mateixos neoliberals. Tenim una directiva europea que no indicava que s’hagués de regular en el sentit d’establir-se la gestió privada sinó que la directiva regula els serveis públics i després cada estat o cada unitat administrativa que ho reguli com ho cregui convenient.
ERC sosté que no es privatitza res que el que es fa és regular una cosa que ja passa, una gestió privada que ja té lloc…
Únicament s’està regulant gestió privada que ja existeix. Amb això per nosaltres ja seria una llei neoliberal perquè continua refermant un sistema de gestió dels serveis públics que no és a través de la gestió directa sinó indirecta. Per què ERC no s’ha plantejat una llei per gestionar de manera directa els serveis públics? La directiva europea li ho permetia. El que s’ha plantejat és continuar regulant la gestió privada dels serveis públics. A banda de mantenir una aposta per aquest model alguns objectes de contracte que fins ara no es gestionaven de manera privada a partir d’ara sí que es podrà. Al projecte de llei hi ha fins a set pàgines amb centenar d’epígrafs amb tota una relació de matèries que podran ser objecte de la llei. Si algú em vol explicar que les activitats extraescolars de l’ensenyament públic fins ara es gestionaven de manera privada m’està enganyant, mentint o ho desconeix. O si algú em vol dir que els bancs de sang, que fins ara en aquest país es gestionaven d’una manera pública, i que ara s’inclouen en aquest llistat, i em vol seguir tot i així negant les privatitzacions, m’està mentint o enganyant. Aleshores no és el que diem nosaltres és el que diu el propi projecte de llei. No només s’aposta per gestionar els serveis públics de forma privada sinó que s’incorporen nous objectes de contracte que fins ara no eren possibles. ERC no ha volgut fer una llei que internalitzi serveis sinó una llei que opta per la gestió privada dels serveis.
Els defensors del projecte també diuen que la llei beneficiarà les petites i mitjans empreses mentre que grans grups multiserveis com el de Florentino Pérez seran els que tindran majors dificultats?
Nosaltres ho neguem expressament. Per les caucions (dipòsits econòmics a efectes de solvència) que es demana expressament estableix que s’ha de tenir sobre el preu total del concurs una solvència de fins a dues vegades en relació al cost de l’any. Per tant, si hi ha petites empreses o cooperatives o petits autònoms que estan pensant que aquesta llei els obre la porta a poder guanyar concursos ja els diem que expressament regula uns criteris de solvència que per les petites empreses mai els serà possible poder concursar als mateixos. Per tant, és absolutament fals. I si consideren que és fals el que nosaltres estem dient, que ens diguin un únic article o epígraf on es regula algun element pel qual es faciliti l’entrada de les petites i mitjanes empreses. No n’hi ha cap.
El que sí trobem és que s’està explicant malament la llei perquè es confonen tres qüestions diferents en relació a la contractació pública. Una cosa és alguns requisits que es poden demanar per uns determinats contractes que guarden relació amb les persones més vulnerables o amb els criteris d’especialització. Per aquests contractes la llei regula específicament que es podrà fer una selecció prèvia dels licitadors. Una segona qüestió és com es valora l’adjudicació del contracte, i una tercera és si hi ha o no hi ha controls en aquesta nova llei perquè, una vegada es desenvolupi el contracte, l’administració pugui intervenir per garantir que es compleixin les clàusules. Nosaltres diem rotundament que no hi ha absolutament cap article que reguli específicament que les condicions del contracte, si s’incompleixen, podran ser causa per extingir el contracte per part de l’administració.
L’article 21 diu que hi podrà haver clàusules essencials però no en determina ni una. Què significa això? Clàusules essencials el que significa és que algunes de les condicions del contracte que l’article 21 regula específicament si s’incomplissin podrien ser element perquè l’administració recuperés la gestió d’aquella activitat i no hagués d’indemnitzar l’empresa perquè ha recuperat la gestió. Però després la llei opta per no regular cap clàusula essencial i per tant l’únic que tenim és que hi ha una sèrie de clàusules molt genèriques que regulen el que hauran de ser uns elements mínims en el contracte. I clàusules fins i tot que per nosaltres posen en perill l’estabilitat laboral i per nosaltres això és absolutament inacceptable. Un altre element més és que no es limita la subcontractació per a activitats accessòries o complementàries i podem tornar a tenir una cadena de subcontractació inacabable. Aquests elements que apareixen en l’article 21 no suposen ni de més drets laborals ni tan sols de més drets per a l’administració i el usuaris.
Vidal Aragonès (j.A.G.)
Però s’ha donat a entendre que el projecte inclou en l’article 7 algunes condicions que garantiran el respecte als aspectes socials… ERC sosté que en aquest apartat es pot establir un enllaç amb el salari mínim de referència que el Govern ha dit que començarà a estudiar…
És fals. Cap de les esmenes inclou això.
Aleshores, ERC menteix? No es pot introduir cap canvi més dins aquest procés?
No, potser qui ho ha dit es va equivocar perquè la ponència de la llei està tancada. L’article 7 no està regulant les condicions dels contractes. És un article excepcional que s’aplica única i exclusivament quan entra en joc l’article 12 de la llei. L’article 12 de la llei diu que hi pot haver uns contractes que el seu objecte siguin activitats relacionades amb el sectors més vulnerables de la societat o que tinguin un alt nivell d’especialització. Per aquests contractes es podran introduir elements per valorar prèviament als licitadors i per tant el que regula l’article 7 no guarda relació amb les condicions del contracte. Guarda relació amb la possibilitat d’establir una valoració separada de licitadors prèvia atenent aquests dos requisits. Però si es llegeix el que diu l’article 7 és que simplement estableix set elements del que s’anomena la responsabilitat social corporativa que s’hauran de valorar prèviament entre les empreses o entitats que es presentin pel concurs. I aquests set aspectes són tan genèrics i tan fàcils de complir com el que fixa, per exemple, no tenir relacions financeres amb paradisos fiscals.
També voldríem dir que en aquesta legislatura curta hi ha hagut tres vegades que al ple hem plantejat el salari mínim de 1.200 euros i la votació tant d’ERC com JxCAT ha estat unànime, les tres vegades han votant que no. El que planteja ara Pere Aragonès no és un salari mínim es tracta única i exclusivament d’un salari mínim de referència que es podrà traslladar als agents de la negociació col·lectiva perquè ho tinguin en compte. Que siguin sincers, que diguin que no volen aquest salari mínim i que diguin expressament que el projecte de llei tampoc no ho contempla.
Aleshores a què juga ERC amb aquest salari mínim, crear una fantasia?
Cap comunitat autònoma, i nosaltres a dia d’avui som una comunitat autònoma, té competència ni en matèria laboral ni capacitat per establir un salari mínim. Per tant, que no facin confusió. No hi ha salari mínim. Si el Govern creu realment en aquest salari mínim de referència que el comenci a aplicar en els contractes dels quals ells són titulars, com podria fer-ho fixant-ho en l’article 21 de la Llei Aragonès. Però no han volgut fer.
La llei s’ha tirat endavant perquè el sector la demanava…
No hi havia cap petició d’una normativa en aquest sentit del tercer sector. El que ens arriba d’algunes entitats del tercer sector és que a ells des del Govern ja se’ls ha dit que hi haurà una altra llei per ells que serà la llei de concertació. Per tant, el propi Govern està reconeixent quan els diu que hi haurà una altra llei per vosaltres que aquesta llei no és per ells. Això ens ho han pogut confirmar diferents fonts del tercer sector. Aquesta tardor es començarà a tramitar una llei de concertació pensada per aquest àmbit.
Quin és el principal beneficiari doncs de la Llei Aragonès?
Tots les empreses que fins ara estan gestionant d’una manera privada perquè per una banda hi ha alguns elements que fins ara no es podien gestionar de forma privada i ara sí i per un altra banda perquè podent introduir elements que millorin el control per part de l’administració o la qualitat del servei no s’introdueixen. Quan parlen de la intervenció de l’administració no hi ha ni una única clàusula del contracte que es consideri essencial i per tant no hi ha capacitat de recuperar-ho. I quan parla de la qualitat del servei i el control únicament s’estableix un subepígraf de manera genèrica que en la mesura que no es concreta no tindrà cap significació. Es parla dins de les condicions del contracte que s’hauran d’establir elements de qualitat del servei però no es diu quins. Si s’hagués volgut s’hagués pogut regular específicament.
Però la gestió directa al 100% potser no sempre és possible. Hi ha pobles que si no contracten un servei no el podrien assumir mai…
En compte amb això. Sota aquesta premissa de vegades s’estan traslladant idees que no són certes. Hi pot haver pobles que no tenen elements per gestionar un servei de manera pública? L’alternativa és que hi hagi la capacitat de mancomunar-ho a través dels consells comarcals. Algú creu que tot el que pot fer una empresa privada no ho pot fer una empresa pública? No hi hauria cap element. Ara, has de tenir unes eines que per l’activitat que has de fer et resulti rentable mínimament. Per això sempre proposem mancomunar serveis perquè l’important és no tenir pèrdues. Nosaltres tenim un model de gestió dels serveis públics que és que els serveis essencials públics han de ser de titularitat pública al 100%: la sanitat, els serveis socials, administració de justícia, activitats d’ensenyament. Aquí som molt contundents. Hi pot haver excepcions en activitats de cultura o lleure perquè es puguin autogestionar per entitats.