Vandalisme o protesta social

L'exposició 'Franco, Victòria, República' divideix els polítics i els ciutadans sobre la conveniència d'exhibir al carrer simbologia franquista per transmetre un missatge de pau

 

 

 

 

Poques vegades una exposició provoca un debat tan intens de forma simultània en l'esfera política i social. Però 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà' ho ha aconseguit amb escreix traient la pols a dues estàtues arraconades durant anys als magatzems de l'Ajuntament de Barcelona, l'estàtua de la Victòria i l'estàtua eqüestre de Franco decapitat. El mateix consistori, impulsor de l'exposició a les portes del Born Centre de Cultura i Memòria –l'equip d'Ada Colau va apostar per rebaixar la càrrega simbòlica que té aquest punt per a l'independentisme-, reconeix que és una mostra "incòmoda", però que garanteix l'exercici del dret a la memòria i "trenca el silenci sobre els crims i la impunitat del franquisme, també en democràcia", en paraules del tinent d'alcalde Gerardo Pisarello.

 

 

 

 

 

 

No tots els ciutadans consideren oportú treure al carrer dues escultures del franquisme que ja havien estat retirades de la via pública, sobretot quan en els darrers anys s'ha intensificat l'activisme social i polític per netejar el país de símbols feixistes de tota mena. I el descontentament s'ha expressant amb protestes, pancartes, escridassades i també llançaments d'ous i pintades a l'escultura de Franco decapitat. Però allò que alguns han titllat de vandalisme i fins i tot de violència, i que volgudament s'ha vinculat a l'independentisme, és per a molts altres una manera d'expressar el rebuig social a qualsevol cosa que pugui recordar la dictadura feixista i el patiment que va generar.  

L'estàtua eqüestre de Franco exposada davant del Born | Gemma Aguilera

 

 

Qui ha decapitat Franco?

 

 

 

 

Després de l'arribada de les estàtues i del ressò mediàtic que han tingut, l'esplanada del Born s'ha omplert de curiosos, molts dels quals no tenien ni idea de per què Franco no té cap. Tampoc coneixien el missatge que vol donar l'Ajuntament de Barcelona amb aquesta exposició. "Li han arrencat el cap aquesta nit", deia un dels barcelonins que s'ho miraven. "Em sembla una falta de respecte que es destrueixi l'estàtua, t'agradi o no, perquè és art i història", assenyalava un dels alumnes dels Salesians de Badalona que venia d'excursió al Born. I una altra senyora, que havia vingut expressament a veure les estàtues: "Ahir vaig sentir a la televisió que a Franco li havien tallat el cap uns joves. No es pot destruir el patrimoni perquè sí, jo no estic d'acord amb aquesta exposició, però no se li pot tallar el cap, pobre!", explicava a El Món l'Assumpció. La seva amiga Pilar, en canvi, no troba malament que "la gent faci burla de Franco, perquè encara hi ha molta simbologia feixista al carrer i l'Ajuntament precisament vol alertar d'aquest perill".

 

 

 

 

De fet, ningú, tret del decapitador, sap qui va tallar el cap a l'estàtua del dictador. L'estàtua es va exhibir fins a l'any 2008 al Castell de Montjuïc, però va ser retirada sense previ avís i guardada en un magatzem municipal. I aquí arriba el misteri, quan l'any 2013 Franco apareix decapitat i no hi ha pistes sobre qui va poder robar el cap i on el va amagar. Només se sap que el va tallar amb molta cura perquè el bust no es fes malbé...

 

 

 

 

 

 

En canvi, l'estàtua de la 'Victòria', obra de Frederic Marès, és un dels últims grans símbols franquistes que es van retirar dels carrers de Barcelona. Des del 1940 i fins el gener del 2011 va estar instal·lada a l'encreuament entre el passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal.

 

 
Plafó informatiu sobre l'exposició a l'esplanada del Born | Gemma Aguilera

 

 

Josep Cruanyes: "És bo que la gent reaccioni"

 

 

Les entitats memorialistes ja van posar el crit al cel quan l'Ajuntament va anunciar l'exposició al carrer aquest estiu. En aquest sentit, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, explica a El Món que està d'acord que es faci una exposició sobre la impunitat del franquisme, però "és una frivolitat voler posar les estàtues al carrer, més encara davant del Born". Al seu entendre, el consistori ha demostrat "poca cura i poc interès per valorar què ha suposat el franquisme per als catalans, perquè si s'haguessin parat a reflexionar una estona, haurien valorat que pot ferir els sentiments i records de molta gent i que no valia la pena". 

 

 

 

 

Però Cruanyes vol insistir que el fet que hagin aparegut pintades i que s'hagin llançat ous a les estàtues "indica que les ferides no estan tancades, perquè la presència de simbologia feixista al carrer, sigui per una exposició que vol difondre la cultura de la pau, sigui perquè no es retira la simbologia existent, fereix moltes pesones. Per tant, que hi hagi resposta és positiu, la societat no està adormida, reacciona i protesta". Així, el portaveu de la Comissió de la Dignitat ho té clar: "No és una agressió contra el patrimoni ni un acte de vandalisme, com diuen alguns polítics de forma interessada, és una resposta de la societat". Ara bé, sobre la ubicació de les estàtues, Cruanyes considera prou evident que el consistori "demostra poc respecte cap a la història de la ciutat, perquè si realment els sembla tan important la resistència dels barcelonins al setge borbònic, haurien de tractar amb respecte l'espai del Born".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Precisament, un dels veïns que ha anat al Born a visitar l'estàtua en conèixer la polèmica, en Francesc Joé, considera que el consistori s'ha equivocat retornant al carrer les estàtues: "Trobo una animalada haver-les tret del magatzem on estaven, que estaven fantàsticament, perquè aquí ens trobarem una altra vegada que la democràcia no existeix. La senyora Colau munta això amb el senyor Pisarello, bé, però aquí fora, al Born, està de més", denuncia.

L'Alba, la Noelia i la Laura, alumnes de l'escola Salesians de Badalona. | G.A

 

 

"Ben fetes, les pintades"

 

 

 

 

I els més joves, què en pensen? La Laura Bulero, la Noelia Santos i l'Alba Jiménez han vingut de visita a l'exposició amb l'escola Salesians de Badalona, i mentre esperen a entrar, observen l'estàtua pintada i amb ous esclafats sobre el plafó informatiu. Totes tres troben "ben fetes les pintades, la gent ha de protestar si no li agrada allò que fa el poder o si se senten menystinguts". La Laura afegeix que "és una vergonya exhibir l'estàtua d'una persona que ha fet tant de mal als catalans", i la Noelia conclou que "no hi fa res, al carrer, i encara menys a les portes del Born".

 

 

 

 

 

 

Un grup de nois de la mateixa escola, en canvi, lamenten les pintades. L'Ivan Miranda ho troba "una falta de respecte cap a la gent que defensi Franco o li sembli que ha de posar-se al carrer una escultura per explicar la història, però també és una falta de respecte cap als independentistes, que no volen una estàtua de Franco a Catalunya".  L'Adrià assenteix i lamenta que "la gent faci malbé l'estàtua amb pintades, perquè hi ha altres formes de protestar", mentre que l'Edgar remarca que "és una provocació de l'Ajuntament posar aquesta estàtua al carrer, tal i com estan les coses a Catalunya, és normal que molta gent protesti fent pintades o tirant-li ous".

 

 

 

 

De moment, les dues estàtues polèmiques dormiran amb vigilància permanent al carrer per evitar noves pintades o atacs. La polèmica coincideix amb el gest històric del Parlament de Catalunya d'anul·lar els consells de guerra sumaríssims de 20.000 persones assassinades pel franquisme a Catalunya. 

 

 
L'Ivan, l'Adrià i l'Edgar, alumnes de l'escola Salesians de Badalona. | G.A
 

Comentaris