El portaveu d’ICV, Ernest Urtasun, ha assegurat aquest dilluns que desenvolupar les anomenades ‘lleis de desconnexió’ abans de consultar els ciutadans sobre el futur polític de Catalunya porta a “un carreró sense sortida”. En una roda de premsa, ha sostingut que les lleis que Catalunya impulsi “s’han de poder portar a la pràctica” i, si bé ha opinat que el Tribunal Constitucional anul·la algunes lleis catalanes de manera absurda, altres no haurien de tramitar-se sense fer primer un referèndum a Catalunya.
“Creiem que primer cal preguntar a la gent perquè apostar ara per la via de la desconnexió ens portarà a un carreró sense sortida”, ha explicat, i ha desgranat com ha de ser aquest referèndum. En concret, ha dit que la consulta ha de tenir una participació màxima, garanties jurídiques i polítiques, i tothom s’ha de sentir cridat a participar: “Si no es compleixen aquests criteris, la UE difícilment ho reconeixerà”.
Preguntat per si aquest reconeixement passa per pactar-lo amb l’Estat, ha incidit que el fet principal és que es compleixin aquestes premisses, tot i que reconeix que per a la seva formació cal interpel·lar a l’Estat: “Creiem que és important el diàleg amb l’Estat, però el fet més important és que es compleixin aquests criteris”. Ha recordat que el seu partit va estar “molt només durant molt temps” defensant el referèndum, perquè tant el Govern com els partits que defensen la independència han afirmat que consultar la gent era una pantalla passada.
Per això, ha celebrat que hi hagi “un cert retorn” per part de JxSí al referèndum, però ha avisat que s’ha de desenvolupar bé, complint els requisits abans esmentats.
A més, ha recordat que durant el Debat de Política General hi ha hagut dues propostes de resolució que demanaven un referèndum i que la presentada pel grup parlamentari de SiQueEsPot -format per ICV-EUiA, Podem i Equo- va obtenir més suports al Parlament, per davant de l’independentista de JxSí i la CUP. Ha reconegut que ara mateix no existeix al Congrés una majoria que doni suport a un referèndum a Catalunya, però “tampoc es pot dir que no s’hagi avançat”, ha dit en referència als quals esgrimeixen l’immobilisme a Espanya com argument per afirmar que la unilateralitat és l’única via per resoldre el conflicte polític.
En respostes als periodistes, Urtasun ha explicat que viuen un moment “intens de diàleg” tant amb les confluències afins per a la creació del nou espai polític d’esquerres català, com amb els partits independentistes. Preguntat per si amb aquests han abordat la creació d’una nova plataforma que substitueixi el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha celebrat que aquest dret “torni a estar al centre del debat” com a plataforma que impulsi el referèndum, perquè creu que la cosa més important per treure’l endavant és el consens.
No ha aclarit qui és la seva aposta per liderar-ho –el de la plataforma anterior va ser l’expresident del Parlament Joan Rigol– i ha reiterat que el nou pacte ha de servir per buscar les “aliances socials necessàries” per fer el referèndum.
