“Estem aquí per dir prou, que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un servei ferroviari digne i que estem en condicions de garantir-lo”. Amb aquesta sentència, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha obert l’acte unitari al Palau de la Generalitat per reclamar el traspàs de la infraestructura ferroviària que ara és propietat d’Adif, l’ens gestor d’infraestructures de l’Estat, i sobre la qual Renfe opera els serveis de Rodalies i Regionals a Catalunya.
Ras i curt, el missatge de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els representants dels alcaldes ha estat el mateix: Catalunya necessita desconnectar amb urgència d’Adif si vol garantir un servei ferroviari digne per als seus ciutadans i ciutadanes. Així ho ha expressat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant de 170 alcaldes, consellers del Govern, diputats i diputades del Parlament, empresaris, representants sindicals i d’infraestructures de país com el port de Barcelona, els quatre presidents de les diputacions, presidents de consells comarcals, presidents de les cambres de comerç, sindicals, patronals, degans de col·legis professionals, diputats i senadors del Congrés, plataformes d’usuaris, el president de FGC, i els presidents de l’AMI, Òmnim i l’ANC: “Estem preparats per gestionar el servei ferroviari, perquè és una causa justa, ara ja no és una qüestió de puntualitat, sinó de dignitat”.
Puigdemont ha deixat clar que el servei nefast dels ferrocarrils espanyols a Catalunya no és atribuïble a la falta de tecnologia, sinó a “un problema polític greu”. En aquest sentit, ha enviat un missatge a Madrid: “Allò que més temen més és la unitat, que des de territoris i sensibilitats diferents, exhibim una de les millors fortaleses que té el país, que és caminar junts fins al final. Per això ja no serem més pacients ni comprensius amb els incompliments, i a cada incompliment, una resposta, que pot ser judicial, institucional o ciutadana”. De fet, el conseller Rull ha anunciat que la Generalitat presentarà aquest divendres un contenciós administratiu davant de l’Audiència Nacional espanyola pels incompliments de l’Estat en els inversions ferroviàries.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha remarcat el caràcter unitari de l’acte: “Els qui som aquí representem milions de catalans i catalanes en un dels actes més unitaris que pot viure aquest país. La situació és indignant i insostenible, i no parlem només d’un greuge cap a Catalunya, sinó d’un greuge humà, que ens ha deixat un territori trinxat, amb municipis aïllats i amb el cost de vides humanes que s’han perdut a conseqüència d’obres que no es realitzen mai”, ha denunciat.
Per la seva banda, el vicepresident de la Associació Catalana de Municipis, Josep Caparrós, ha fet una crida a donar suport a l’exigència que l’Estat “compleixi les seves obligacions perquè els ciutadans i ciutadanes tinguin per fi un servei digne”, i ha explicat que “som conscients que estem lligats de mans i peus per aportar solucions, i per això exigim a l’Estat que traspassi la totalitat del servei a Catalunya perquè el país pugui tenir un servei ferroviari del segle XXI”.
El president de la FMC i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha posat l’accent en el fet que el transport públic és el quart pilar de l’Estat del benestar, “l’eina que dóna accés tant al dret d’habitatge, sanitat i educació, com a les oportunitats laborals”, i ha anunciat que precisament perquè la mobilitat de les persones és un dret social, “reivindicarem allà on calgui un transport públic adequat i eficient. Els alcaldes i alcaldesses farem el que calgui, el que calgui, per posar fi a aquesta degradació del servei de Rodalies, i farem costat a les institucions”, ha reblat. En acabar l’acte, molts dels assistents han cridat ‘independència’.
L’acte reivindicatiu pel reclamar el traspàs integral de la gestió del servei de Rodalies va tenir un precedent similar ara fa gairebé una dècada. El 22 de març del 2007, l’escola de negocis IESE va aplegar representants de més d’un centenar d’entitats del món empresarial i acadèmic per reclamar a AENA, l’ens públic que gestiona de manera centralitzada i amb caixa única la xarxa d’aeroports de l’Estat, que la Generalitat, els ajuntaments i la societat tinguessin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques que afectessin la principal infraestructura de transport del país. El Prat s’havia de convertir en un nus de comunicacions intercontinental per esprémer el potencial d’un aeroport que quedava ofegat per l’estratègia d’AENA de privilegiar exclusivament Barajas.
A diferència de l’acte de país convocat al Palau de la Generalitat, aquella iniciativa no va ser institucional, sinó de la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Foment del Treball i el RACC, i va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris i de més de 130 entitats. Aquella reivindicació, però, mai no va tenir una resposta per part de Madrid, i a dia d’avui el benefici que genera El Prat continua destinat a engreixar els aeroports deficitaris i no pas a una política comercial adient a la seva potència com a plataforma del sud d’Europa.
