Unionistes i independentistes pressionen Torra perquè convoqui eleccions

ERC i la CUP, però també Cs, PSC, Comuns i PP demanen al president que signi ja el decret de convocatòria davant la seva probable inhabilitació

El debat de política general del 2020, el tercer del president Torra, es produeix en un context d’excepcionalitat a causa de la repressió de l’Estat contra l’independentisme, poques hores abans que el representant de la màxima institució del país viatgi a Madrid perquè el Tribunal Suprem doni la darrera paraula sobre la seva inhabilitació per haver permès que es pengés una pancarta a la Generalitat que reclamava llibertat d’expressió i llibertat per als presos polítics. Un gest de desobediència a la JEC, o d’obediència en diferit, com han assenyalat els Comuns, que a hores d’ara, lluny de transformar-se en una nova oportunitat per a l’independentisme per demostrar al món la falta de democràcia a l’Estat, ha esdevingut una font de divisió al Govern i una evidència més davant l’unionisme que la causa independentista fa aigües quan hi ha interessos partidistes pel mig.

Però la compareixença més important del president a la cambra catalana també és excepcional per la crisi sanitària i econòmica desencadenada per la Covid-19, que fa difícil fer una radiografia acurada de l’acció de Govern, tenint en compte que durant uns mesos Madrid va retirar-li competències essencials. I encara una última particularitat, que a mitja legislatura, el soci de Govern demani eleccions. Per respondre a la repressió, sí, però eleccions i punt i final a la legislatura. Per descomptat, i això ja és més habitual, l’oposició clama també perquè els qui són al poder el desallotgin abans d’hora. Només JxCAT ha fet costat el president en la seva decisió de no convocar abans de ser inhabilitat pel Suprem.

El president del grup parlamentari de JxCAT, Albert Batet

El president del grup parlamentari de JxCAT, Albert Batet

Ara bé, el president Quim Torra, que durant la seva intervenció matinal ha denunciat la virulència de la repressió de l’Estat, ha deixat clar que defensarà el país “fins al darrer minut de president”, i en cap cas no ha parlat de convocar eleccions immediatament. De fet, és una incògnita quina serà la reacció del president un cop es faci oficial el compliment de la sentència del Suprem, que l’obligarà a deixar la política institucional durant com a mínim divuit mesos. Sobre el paper, Torra no té intenció de convocar eleccions immediatament, ja que hauria pactat amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, una treva d’uns pocs mesos –deixant córrer el rellotge parlamentari s’arribaria al febrer, perquè el vicepresident Aragonès no té potestat de cridar a les urnes-, perquè Puigdemont pugui reordenar el seu espai. A canvi, Torra hauria fet la remodelació de tres consellers per tenir suports interns.

 

En aquestes circumstàncies, Torra afronta el debat sense saber si divendres, quan es votaran les propostes de resolució, el Suprem ja li haurà fet saber, de forma oficial o a través de la premsa madrilenya, el seu veredicte. Algunes fonts judicials apunten que el tribunal podria comunicar la decisió demà mateix, tot i que no seria efectiva fins uns dies després.

 

Comentaris