Unió manté quatre alcaldes tot i que el partit està en procés de dissolució des de fa tres mesos

Almenys 8 càrrecs locals continuen militant a UDC dos anys després del trencament de CiU

 

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha desaparegut pràcticament de la política municipal catalana, tot i que manté quatre alcaldies. Es tracta dels municipis de Vilamalla, Pla de Santa Maria, Prat de Compte i Anglesola. Tres mesos després d'iniciar el procés de dissolució del partit i dos anys després del trencament de CiU, les sigles d'Unió resisteixen en almenys vuit municipis de Catalunya. Els últims electes que abanderen les sigles del partit de Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler són alcaldes i regidors escollits en les eleccions municipals del 2014. Altres ajuntaments on es mantenen càrrecs locals amb carnet d'UDC són Lleida, Tarragona, Valls i Cervelló.

 

Des que el 27 d'abril de 2016 l'eurodiputat Francesc Gambús va abandonar la militància del partit, els democristians es van quedar sense cap representant en cap parlament. La resistència d'Unió queda arraconada així en l'àmbit municipal. De fet, molts regidors amb carnet a UDC van sumar-se al projecte de Demòcrates, creat a partir de la ruptura de CiU i impulsat per l'ara diputat de JxSí al Parlament Toni Castellà. D'altres ja formen part del PDeCAT, o bé han passat a ser membres no adscrits. Entre els pocs electes que mantenen la militància a Unió en destaca l'alcalde de Vilamalla, Carles Álvarez, que encara representa el partit, tal i com ell mateix ha explicat a l'ACN. L'alcalde de l'Ajuntament d'aquest municipi de l'Alt Empordà també és vocal de l'executiva de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), i vicepresident primer de la comissió de Prevenció i Seguretat Pública.

L'alcalde del Pla de Santa Maria (Alt Camp), Mateu Montserrat Miquel, també és membre d'Unió, a més de ser diputat provincial a Tarragona. Des de l'equip de CiU de la Diputació han confirmat que consta com a representant del municipi sota les sigles d'UDC. Amb Montserrat Miquel també hi ha un altre dirigent de la formació a la Diputació de Tarragona, Joan Josep Malràs Pascual, alcalde de Prat de Comte (Terra Alta). A més, l'alcaldessa d'Anglesola (Urgell), Rosa Maria Mora, també manté el carnet d'Unió. A més, és diputada provincial a la Diputació de Lleida i hi consta com a membre d'UDC, segons han confirmat fonts de la institució.Però Mora no és l'única dirigent del partit a la Diputació de Lleida. El regidor de l'Ajuntament de Lleida Paco Cerdà també és diputat provincial, i tal i com ha confirmat ell mateix a l'ACN, ha volgut mantenir la militància a Unió i ha rebutjat passar a ser membre no adscrit, o formar part del PDeCAT o de Demòcrates.


D'altra banda, el quart tinent d'alcalde i conseller de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, també consta com a dirigent d'Unió, segons han confirmat des del consistori. De fet, el grup municipal d'UDC és independent de l'equip de CiU. Unió també compta amb un altre quart tinent d'alcalde, en aquest cas a l'Ajuntament de Valls (Alt Camp), Martí Barberà, que alhora és portaveu del grup municipal de CiU i que va ser diputat al Congrés del 2011 fins el 2015. Fonts del consistori han confirmat a l'ACN que Barberà encara consta com a membre d'UDC, tot i que el grup municipal podria reclamar, en els propers mesos, canviar-se el nom pel de PDeCAT. Finalment, la número u de CiU a l'Ajuntament de Cervelló (Baix Llobregat), Marian Herrera, també consta encara com a membre d'Unió. Tot i això, fonts del consistori han explicat a l'ACN que el grup municipal està en via de tramitació d'un canvi de nom. Cal afegir que Herrera era la número dos de la llista de CiU a Cervelló, però el cap de llista a les eleccions municipals del 2014, l'exalcalde Jesús Arévalo, va renunciar a l'acta de regidor el 20 d'abril. A Arévalo, que també constava fins l'últim dia com a dirigent d'Unió, l'ha substituït Jordi Civit, membre del PDeCAT.

El CAC i la CCMA

 

Pel que fa a institucions públiques, Unió va proposar l'advocada Eva Parera com a membre del Consell d'Audiovisual de Catalunya (CAC), candidatura que va superar el tràmit parlamentari en rebre 107 vots a favor, 13 en contra i 12 abstencions. Fonts del CAC han apuntat a l'ACN que la fallida d'Unió "no té cap tipus de conseqüència, en absolut", amb la continuïtat al càrrec de Parera, ja que va aconseguir els vots necessaris en la votació parlamentària. "El mandat no es pot escurçar sinó és per causes majors, però no per cap qüestió política", han afegit les fonts. És el mateix cas que Antoni Peman, conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) proposat per Unió. Des de la institució han explicat que els consellers són nomenats pel Parlament a propostes de grups parlamentaris, i que en superar Peman la votació, la fi d'Unió tampoc té cap conseqüència per al seu mandat executiu.

 

UDC, fundat el 1931, va entrar en fase de liquidació a partir del 24 de març, quan va cessar la seva activitat de manera oficial. El Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona va decretar al setembre passat el concurs voluntari de creditors i va nomenar la consultora Deloitte com a administradora concursal. Aquest procés, però, va acabar sense èxit, ja que es va conclou que no era possible un pla de viabilitat, i es va decretar la liquidació del partit. D'aquesta manera, el jutge va obrir el procés de liquidació, fet que automàticament va suposar el cessament de l'activitat i afrontar la dissolució. El jutjat mercantil va decretar al setembre que la formació tenia un deute de 22,5 MEUR i va admetre uns actius de només 5,8 MEUR.

 

 

Trencament previ al 27-S

 

El trencament de les sigles de CiU es va produir a mitjans de juny del 2015, tan sols un mes abans que es fes públic -el 20 de juliol- el nom de la llista unitària de JxSí, formada per CDC, ERC, Moviment d'Esquerres, independents, representants de les entitats sobiranistes, i dirigents de Demòcrates. Així doncs, el 15 de juny, Unió celebrava una consulta interna per decidir el paper de la formació en el procés sobiranista. 1.351 vots (un 50,90% del total) avalaven la proposta de la direcció, que preferia no donar un suport explícit a l'independentisme. Per contra, 1.226 vots (46,19%) donaven suport a l'opció més sobiranista, liderada per Castellà, Núria de Gispert, Joan Rigol i Titón Laïlla. Hi van participar 2.653 persones, el 64,81% de les bases que tenia dret a fer-ho.

 

Dos dies després, el 17 de juny, el sector independentista d'Unió acusava la cúpula del partit de fer "xantatge" a l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i anunciava que no deixarien el Govern si no eren destituïts. I és que el comitè de govern d'UDC va aprovar la sortida de l'executiu català, una mesura que l'equip de Castellà va entendre com una forma de pressionar Mas perquè abandonés l'aposta independentista, tres mesos abans del plebiscit del 27 de setembre. L'endemà, el 18 de juny, CDC donava per trencada la federació de CiU, després que Unió decidís abandonar el Govern.El 27-S, Unió va obtenir 103.293 vots (un 2,5% del total), i es va quedar sense representació al Parlament. Els democristians també es van presentar en solitari a les eleccions espanyoles del 20 de desembre de 2015, i va obtenir 64.725 vots (0,26%), quedant-se també fora del Congrés, després de perdre més de 38.000 vots en tan sols tres mesos. Unió ja no va presentar-se als comicis de les Corts Espanyoles del 26 de juny de 2016, i va demanar-hi el bot en blanc.

 

Comentaris