Des que Joan Ridao va deixar la política activa va encetar una prolífica vida de jurista. No només perquè en menys d’un any d’haver aprovat l’oposició de lletrat del Parlament va ser nomenat Lletrat Major de la cambra, sinó per la quantitat de llibres de valoració i interpretació jurídica que ha publicat. Aquesta tarda ha estat el torn del darrer llibre, “La libertad de expresión y sus conflictos en el espacio público” (Thomson Reuters, 2019). Una presentació que ha unit al Col·legi d’Advocats des del conseller d’Interior, Miquel Buch, a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, a més del fins avui comissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Amadeu Recasens. Cap membre destacat d’ERC i sí en canvi de JxCAT, com el diputat cap de files de Lleida, Josep Maria Forné.
L’acte ha comptat amb una taula entremig de la política i el dret. Així han analitzat la tesi de Ridao, la professora de Dret Constitucional de la UB, Mar Aguilera; Buch i el mateix Recasens moderats pel periodista Antoni Bassas. Aguilera ha detallat els exemples i casos que han motivat aquest llibre que han marcat l’actualitat política i social. Des dels llaços grocs a les banderes als estadis. Recasens ha posat en valor que el llibre defensi el dret com a “part de la solució i no com a part del problema”.
Ridao ha glossat el “motor” d’aquest llibre: “l’intent d’evidenciar que la llibertat d’expressió està essent objecte d’un setge important que afecta a un dret front del poder, la pedra angular de qualsevol estat democràtic”. “No és un fenomen nou ni privatiu del que està passant a l’Estat espanyol com indica l’informe del comissionat de l’ONU”, ha alertat l’exsecretari general d’ERC. Ridao ha carregat contra l’obsessió de l’Estat de regular-ho tot per una certa “estigmatització de l’espai públic”. Ridao s’ha mostrat partidari d’un arbitratge entre l’autoritat governativa i la d’un poder legislatiu quan les manifestacions es convoquen als Parlaments. “Són qüestions mal resoltes”, ha afegit. També ho ha apuntat en els cas dels escarnis a les autoritats públiques deixant entreveure que aquestes protestes van amb el sou.
Pel que fa a l’espai públic, Ridao ha recordat que hi han hagut mostres de simbols “no oficials” com les retallades o la Guerra d’Irak. “Quantes tisores hem vist a les institucions!”, ha subratllat Ridao. El llibre analitza que la llibertat d’expressió a l’espai públic és una qüestió mal resolta llevat dels períodes electorals. Ridao ha retret que es brandi un principi no constitucional com el de “neutralitat” i que molts ajuntaments han hagut d’utilitzar les ordenances municipals per eliminar símbols polítics de l’espai públic. Ridao justifica que hi hagi una restricció de simbologia en l’espai públic per garantir el dret a sufragi. Ara bé cal que cada cop “hi ha d’haver una ponderació de cada cas” i si cal jutjar-ho ha de ser en casos que es repeteixin.
Ha clos el debat el conseller Buch amb un discurs amb què ha demanat intentar aplicar més “sentit comú” que no pas “tantes lleis i articles”. En aquesta línia, ha criticat que l’Estat tingui tics “autoritaris”.
