El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona investiga l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat en 27 col·legis electorals durant l’1-O, arran d’una denúncia presentada per la Generalitat el mateix dia del referèndum, a la qual s’hi van sumar desenes de particulars i, posteriorment, l’Ajuntament de Barcelona com a acusació popular. És el cas més mediàtic per la seva dimensió, però és només un dels 66 procediments que actualment es troben en diversos jutjats de Catalunya que tenen en el punt de mira la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil per possibles delictes de lesions contra ciutadans i per atemptar contra béns públics. Per territoris, els jutjats de Barcelona són els que acumulen més casos, una trentena, seguits pels de Girona, amb 15, Tarragona, amb 11 procediments en marxa, i Lleida, amb 10, segons les dades amb què treballa el Govern i a les quals ha tingut accés El Món.
En la majoria dels casos, és la Generalitat qui inicia el procediment presentant-se com a acusació popular contra les actuacions violentes de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, però també hi ha casos impulsats per l’associació Juristes per la República i altres en què les acusacions són la Generalitat i els ajuntaments que es consideren afectats per la repressió policial. Així, destaca la querella presentada per l’Ajuntament de Girona, el d’Aiguaviva i el de Sant Julià de Ramis, amb 200 afectats per lesions, amb la Generalitat com a acusació popular. També hi ha en marxa un procediment per les agressions a una vintena de veïns, inclòs l’alcalde, a Dosrius, alhora que aquest alcalde també és investigat per atemptat contra l’autoritat.
El 19 d’octubre del 2017, el departament de Salut informava que hi havia 1.066 ferits de diversa consideració a causa de la violència exercida per la Policia espanyola i la Guàrdia Civil durant la jornada de l’1-O per impedir que els ciutadans poguessin votar en el referèndum convocat per la Generalitat. També una setantena de centres de votació, la majoria escoles i dependències públiques, patien danys.
Policia Nacional Referèndum 1-O escola Ramon Llull
L’esquema dels procediments inciats amb la Generalitat com a acusació popular segueix l’esquema de la denúncia que va presentar el Govern de Carles Puigdemont el mateix dia 1-O, que recollia fins a cinc delictes penals que considerava que s’havien comès amb l’actuació policial. Segons el text de la denúncia, a la qual ha tingut accés El Món, podien concórrer fins a cinc delictes: de lesions, danys en béns de domini públic i privat, coaccions i amenaces, desordres públics i delictes comesos per funcionaris contra els drets individuals. El 3 d’octubre del 2017, el ministeri fiscal, a petició del jutjat número 7 de Barcelona, responia els demandants argumentant que era el Govern qui havia vulnerat l’ordre constitucional, i que “l’actuació dels cossos policials podria estar emparada per la causa de justificació del compliment d’un deure, i en alguns casos, per la legítima defensa davant de les actuacions d’individus no identificats que van actuar violentament contra els agents, cometent presumptes delictes d’atemptat i resistència”. És a dir, que en la resposta a la denúncia presentada el mateix 1-=O ja es van posar les bases per justificar, com s’ha vist posteriorment en l’arxivament d’algunes causes, i també en el mateix judici del Suprem, la violència policial.
Urnes
Però a banda d’aquesta setantena de procediments en marxa, i de 17 més relacionats amb la violència policial de l’1-O que ja han quedat arxivats –per exemple, un ciutadà que va replicar un web del referèndum, o diversos casos de lesions de la policia a ciutadans-, hi ha una vintena de procediments més que ha iniciat l’Estat directament o bé associacions de policies, contra ciutadans per un suposat delicte d’odi, o contra directors de centres escolars que van ser punts de votació per un presumpte delicte de desobediència, en no fer cas de les ordres policials de no obrir els centres l’1-O atenent a la resolució del TSJC. En aquest capítol, els jutjats de la demarcació de Tarragona són els que tenen més casos oberts, 15 dels 20. Entre els casos més cridaners, bombers acusats d’incitació a l’odi i malversació, el famós mecànic de Reus, quatre veïns de Mont-Roig per atemptat contra l’autoritat o un ciutadà que va fer una piulada contra el jutge Pablo Llarena. L’associació Advocats de l’1-O s’encarrega de la defensa en la majoria d’aquests casos.
