Neus Torbisco, durant la intervenció a la UCE
“Històricament el procés català és molt interessant, perquè és un procediment revolucionari i civilitzador sobre com interprentem i fem el dret d’autodeterminació”. Aquesta és l’opinió de Neus Torbisco, professora de filosofia del Dret de la UPF, experta en Drets Humans i membre de la defensa internacional de Carles Puigdemont, en el procés al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Ho ha explicat aquest matí en un curs sobre Drets Fonamentals a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent) titulat “Les Nacions Unides i els processos d’autodeterminació democràtics”. La tesi de Torbisco és que “no hi ha una fórmula prevista d’autodeterminació en el dret de l’ONU per fer una independència pacífica i democràtica”. De fet, fins ara es requereix que es constati cert nivell de violència. Per aquest motiu ha tret ferro al fet que no hi hagi unitat estratègica i ha demanat internacionalitzar el procés “més enllà d’Europa”.
Torbisco insisteix en l’estratègia internacional, a través dels organismes de l’ONU, per variar l’opinió pública mundial sobre el cas català. Un procés que encara no es percep com una situació de “subordinació d’un col·lectiu” susceptible d’aplicar-se el dret a l’autodeterminació. Fins ara, ha recordat la jurista, l’aplicació d’aquest dret necessitat violència. “Sense violència no s’entèn”, ha aclarit. Per això, ha alertat a la biosfera política i social sobiranista que no cal cridar al sagramental per “no trobar unitat estratègica”. “És la pregunta del milió de dòlars!”, ha ironitzat. ”No hi ha un full de ruta internacional per fer una independència de manera pacífica i democràtica quan un Estat no accepta un referèndum ni vol negociar”, ha argüit.
“Quin tipus de violència es necessita per exercir el dret a l’autodeterminació?”, s’ha plantejat. De fet, ha criticat que s’apliqui en situacions de genocidi quan s’hauria d’aplicar abans d’aquestes situacions de conflicte irreparables. “Sense violència només s’ha acceptat en els pobles colonials”, ha remarcat. En resum, la professora ha subratllat que entre els experts internacionals sempre es diu que el dret a l’autodeterminació només s’aplica “si hi ha aigua salada pel mig”.
En aquest context, la jurista experta en drets fonamentals, ha cridat a la calma i ha demanat als actors proindependència fixar en rumb en l’estratègia jurídica internacional per “interpretar” el dret a l’autodeterminació de manera novedosa. Una manera nova d’aplicar-lo en un cas particular on no hi ha violència o si més no, no es percep aquesta violència. Tal vegada, proposa incrementar la legitiositat internacional per tal de mostrar o ensenyar un “nivell de violència institucional”. En qualsevol cas, i tenint present, que “sense reconeixement internacional no hi pot haver la creació d’un nou Estat”. Al capdavall, per Torbisco el dret a l’autodeterminació té una gran vaguetat i és un “marc legal en evolució” que dependrà en el futur de com acabin processos com el català.
